Opinió

CATORZE HOMES SENSE PIETAT

A les seves memòries, l’ambaixador nord-americà a Espanya entre el 1933 i el 1939, Claude G. Bowers, recorda un diàleg inquietant que es va produir en un Consell de Ministres celebrat el 18 d’octubre del 1934, pocs dies després de la revolta fallida contra l’entrada de la CEDA antirepublicana al govern de l’Estat. La reunió havia estat convocada pel president de la República, Niceto Alcalà-Zamora, i el tema central eren els indults als militars sentenciats a mort en els primers consells de guerra, entre els quals hi havia els caps dels Mossos d’Esquadra. L’escena recorda la pel·lícula Dotze homes sense pietat, en què un excels Henry Fonda intenta convèncer els membres d’un jurat per aturar una execució i, a partir del dubte i la compassió, aconsegueix capgirar una situació aparentment irreversible.

Alcalá-Zamora es va trobar, aquell 18 d’octubre, amb un repte semblant. I, durant gairebé tres hores, va intentar dissuadir els tretze ministres i el cap de l’executiu, obsedits a deixar via lliure a la repressió militar, i fins i tot en va interpel·lar alguns amb duresa. Un dels principals destinataris dels seus embats va ser el titular de la Guerra, Diego Hidalgo, amb qui va mantenir el diàleg que recorda l’ambaixador. Alcalà-Zamora, preocupat per les interferències d’alguns militars, va preguntar al ministre si havia fet arrestar els coronels que amenaçaven amb una rebel·lió si les execucions no es complien, i el ministre va respondre amb un silenci revelador. El cap de l’Estat, però, no es va aturar aquí i, instants després, va tornar a pressionar el ministre i li va confessar que tenia raons per sospitar que tot el que s’estava dient en aquella sala seria conegut pels generals conspiradors. Diego Hidalgo va caure en el parany i va preguntar: “Quins generals?”, a la qual cosa Alcalá-Zamora va contestar: “Els generals amb qui vostè està conspirant.” Els generals eren Franco i Goded, que aquells dies estaven instal·lats en un despatx del Ministeri de la Guerra, dirigint la repressió d’Astúries. Finalment, el president de la República va aconseguir el seu objectiu i el govern va acabar acceptant els indults. Però alguns d’aquells homes, els que estaven al Consell de Ministres i els que hi havia al Ministeri de la Guerra, van seguir conspirant fins que van provocar una tragèdia col·lectiva.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)