Opinió

Com hi ha món

L’ENÈSIM ÈXODE

Gairebé mig milió de persones fugen de la província siriana d’Idlib a causa dels combats

El març del 2011 començava un dels conflictes més cruents que es lliuren actualment al planeta. Les mil arestes que conformen la guerra siriana la converteixen en llunyana i complexa. Després de tants anys de penúries queda un país que ha estat devastat, i els combats a la zona d’Idlib (nord del país) encara no s’han acabat. Des de fa dos mesos, més de mig milió de persones han hagut de marxar de casa seva a causa de l’escalada bèl·lica entre les tropes del règim sirià de Bashar al-Assad i un dels màxims implicats en aquesta guerra: la Turquia de Recep Tayyip Erdogan. En aquesta província siriana hi viuen més de 3 milions de persones atrapades entre, primerament, faccions rebels vinculades a Al-Qaida (gairebé els últims bastions opositors que queden en terreny sirià), l’exèrcit del règim i, ara en major nombre, les tropes turques. I és que durant els darrers anys, Ankara ha enfortit les seves posicions a la veïna síria. Des de l’ocupació i els bombardejos a la zona kurda amb l’operació anomenada “Branca d’olivera” fins a les últimes incursions en aquesta zona d’Idlib, que han portat a Al-Assad a teixir una estratègia per atacar Erdogan. El paper de Turquia en aquest conflicte ha anat mutant segons els seus interessos. A l’inici, Ankara va veure una oportunitat per debilitar el règim alauita i aconseguir que al país veí hi hagués un poder més o menys afí als interessos turcs. Erdogan va calcular que Al-Assad correria la mateixa sort que altres dictadors com Moammar al-Gaddafi a Líbia, Ben Ali a Tunísia i Hosni Mubarak a Egipte. S’equivocava. Si un fet s’ha provat durant el conflicte sirià és que el mandatari –tot i viure moments crítics en algunes etapes de la guerra– s’ha sabut sobreposar a les adversitats i ha comptat amb aliats fidels i amb un gran potencial. Rússia i l’Iran han donat suport al règim amb armament i efectius militars i, a la pràctica, han acabat guanyant el conflicte que va començar amb una revolta i que més tard es va convertir en una guerra civil. La intervenció de països externs (l’Aràbia Saudita lluitava en contra d’Al-Assad i en molts casos va finançar faccions rebels) va difuminar el paper de Turquia, que mirava cap a una altra banda quan se l’acusava de tenir una frontera tova amb els gihadistes que entraven a combatre a Síria. Ara, no vol perdre el terreny que ha guanyat en els darrers compassos. Els combats d’aquests dies a Idlib són un nova batalla entre Erdogan i Al- Assad. El sirià és sabedor que té el suport i la cobertura d’iranians i russos per posar fi al domini dels grups opositors que fa anys que dominen Idlib. Aquest episodi ja ha estat qualificat de “catàstrofe humanitària” per diverses organitzacions internacionals. Erdogan perd ascendència davant d’un Al-Assad enfortit i disposat a “recuperar cada centímetre de territori nacional”. Tristament, la guerra continua.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)