Opinió

Com hi ha món

AIRES DE CANVI A IRLANDA

El Sinn Féin ha guanyat les eleccions contra pronòstic. La greu crisi econòmica n’és un dels motius

No fa pas tants anys, a Irlanda se la va anomenar el Tigre Celta. Eren moments d’eufòria econòmica, i l’illa –acostumada durant segles a la pobresa i al despoblament a causa de les migracions, sobretot durant el segle XIX, època de la “gran fam”– vivia amb orgull un impuls que arribava gràcies a la construcció i també a les empreses tecnològiques. Les mansions imponents s’erigien al final de carreteres impracticables per al pas de vehicles (les infraestructures del país no canviaven a la mateixa velocitat que les construccions privades) i, alhora, van anar sortint com bolets uns polígons industrials allunyats de les ciutats. La crisi immobiliària i el rescat europeu no van trigar a arribar. El Tigre Celta es va anar desinflant gairebé a la mateixa velocitat amb què havia crescut.

El resultat ha estat que Irlanda viu des de fa anys una greu crisi econòmica. El preu dels habitatges continua impossible, fet que ha provocat el fenomen de la gentrificació (quan la gent ha de marxar de les ciutats a causa del preus abusius de cases i pisos), la sanitat pública ha anat empitjorant (Irlanda té les llistes d’espera més llargues de la Unió Europea) i cada vegada hi ha més persones sense llar. Danys dels anys viscuts en el capitalisme més salvatge. El discurs dels fenians apel·la a capgirar aquesta situació. Amb unes propostes més socials que les dels seus adversaris –el Fianna Fáil i el Fine Gael són els dos partits històrics irlandesos i tenen un perfil conservador–, el Sinn Féin va guanyar les eleccions del 8 de febrer contra pronòstic. Ara, la líder del Sinn Féin és Mary Lou McDonald, de Dublín. Enrere queden els anys de Gerry Adams i Martin McGuinness, líders carismàtics de l’organització que al seu dia va ser el braç polític de l’IRA (Exèrcit Republicà Irlandès). De fet, els adversaris polítics, veient que el Sinn Féin podia fer un bon resultat, es van afanyar a qualificar-los de populistes i a recordar el seu passat vinculat a la violència.

Tot i que la prioritat sembla que depèn de la recuperació econòmica, el Sinn Féin també ha obtingut un ampli suport dels irlandesos perquè en el seu programa hi porta un dels temes estrella: la reunificació de l’illa, que s’hauria de decidir a través d’un referèndum.

Per un error de càlcul del mateix partit (els resultats en les darreres eleccions havien estat molt discrets), només va presentar 42 diputats dels 160 possibles, fet que potser li impedirà governar. De moment, les negociacions continuen i el que revelen aquests resultats és que la societat irlandesa ha fet un gir cap a propostes més socials –els joves han votat en bloc el partit que més s’acosta a les posicions de l’esquerra– i que la qüestió nacional –el referèndum per annexionar els sis comtats de l’Ulster– comença a tenir un pes en l’agenda política irlandesa.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)