Opinió

QUI RECORDA DAVOS?

A Davos, el virus no va ser el tema estrella. Només seixanta dies després, tot el que es va parlar allà és paper mullat

A finals de gener, els grans mandataris mundials es van reunir a Davos per analitzar, a grans trets, l’economia global i l’emergència climàtica. Gran lliçons i consells en un moment en què la covid-19 no tenia nom, tot i que llavors la propagació a la Xina era real i es reconeixien les primeres morts. A Davos, el virus no va ser el tema estrella. Només seixanta dies després, tot el que es va parlar allà és paper mullat. Les previsions han saltat pels aires. Ja podem oblidar també les nostres pròpies previsions, els nostres plans. De manera sobtada, ens enfrontem a un fet desconegut, ningú hi estava preparat. Ens podem lamentar, de raons, no en falten, però ara el més important és centrar-se en allò que és més bàsic.

No sabem com en sortirem, de perjudicats, d’aquesta crisi imprevisible. No sabem com pot evolucionar la malaltia (tot i les notícies positives de la Xina), ni tampoc sabem com serem nosaltres com a societat un cop la pandèmia estigui controlada. L’optimisme forçat no ens ajudarà, haurem d’entendre que el món serà diferent perquè el pensarem de manera diferent, el nostre punt de vista sobre moltes coses haurà canviat.

Aquest realisme també ens hauria d’ajudar a afrontar els propers dies de manera responsable. Cal posar en marxa els mètodes que hem vist que han funcionat a la Xina, fins que no obtinguem la desitjada vacuna o una solució més fàcil d’aplicar. De moment, responsabilitat per part de tothom per mirar de superar l’autèntic repte que és el de la salut pública. Caldrà dotar els centres de salut o crear-ne de nous per fer front a l’increment de casos. Caldrà agrair el sobreesforç de tots els professionals que han d’estar en la primera línia de la lluita (sanitaris, però també neteja, seguretat, funcionaris de tot tipus, agroalimentació...). En definitiva, tots els que ens permetran mantenir les constants mínimes. Anem pas a pas. No generar expectatives ni falsos optimismes, centrar-nos a superar aquest moment tan terrible i, quan ho aconseguim, reflexionar, analitzar i tornar a pensar com ha de funcionar el món.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.