Fixem-nos en què han quedat les nostres reivindicacions sobiranistes: a queixar-nos que el govern espanyol programa el desconfinament per províncies; a lamentar que no escolta els governs autonòmics; a denunciar la mala distribució que, des de Madrid, es fa dels materials per contenir la covid-19, i a ridiculitzar la militarització de l’estratègia. Sembla que no tenim cap altra iniciativa que contestar el que fan els altres en comptes d’impulsar les nostres. És veritat que el govern de la Generalitat té la responsabilitat prioritària de lluitar contra la pandèmia i que haver-ho de fer subordinat a La Moncloa és un repte per als nervis i per a l’eficiència. Entre les lliçons que diem que hem d’aprendre d’aquesta crisi, potser també hi ha la d’entendre que els responsables de les institucions no han de fer altra cosa que fer-les funcionar i que la construcció del projecte nacional –de la república, com prefereix ERC ara que vol desnacionalitzar l’independentisme–, correspon a altres lideratges que, de moment, no piulen. Potser perquè tampoc no els tenim.