Descobrir que alguns polítics independentistes han estat espiats a través del sistema Pegasus –que només es ven a organismes governamentals- pot tenir un cert valor periodístic en el marc de la crònica general sobre la disputa entre Espanya i Catalunya, però no pot sorprendre ningú. L’espionatge és consubstancial als mecanismes de defensa d’un estat, com ho és la construcció de relats per justificar les actuacions dels poders institucionals i factuals que el governen. Només hem de recordar els informes de la Guàrdia Civil i els argumentaris dels fiscals contra els independentistes processats perquè se’ns escapi el riure quan sentim afirmar al ministre de Justícia que no té cap dubte que les actuacions de l’Estat són rigoroses, compleixen la llei i tenen un respecte absolut pel dret a les comunicacions. No es pot deixar de denunciar cap acció de l’Estat espanyol que atempti contra els drets fonamentals dels ciutadans de Catalunya, però si és que aquesta via ofereix cap possibilitat de victòria, serà estrictament moral. A l’espionatge no se’l venç denunciant-lo, sinó desarmant-lo.