Opinió

Escala de grisos

QUIN NADAL VOLEM CELEBRAR?

Ens haurem d’adaptar a passar unes festes de Nadal diferents si no volem que just després ens arribi una tercera onada en forma de tsunami

Salvant les particularitats individuals de cadascú, aquest serà el Nadal més estrany que hàgim passat en la nostra curta o llarga vida. La festa familiar per excel·lència, una herència de les tradicions paganes que el cristianisme va exportar arreu del planeta i que s’ha acabat convertint en la màxima expressió del consumisme, és segurament la celebració més globalitzada del planeta. S’ha celebrat en moments de guerra –les treves nadalenques durant la Primera Guerra Mundial van ser recollides per la premsa de l’època, que sembla que va magnificar l’anècdota dels partits de futbol disputats entre soldats enemics– i també en moments de fam i misèria. Només una o dues generacions ens separen d’aquelles famílies que estalviaven durant tot l’any per poder menjar un pollastre el dia de Nadal i d’aquells nens i nenes a qui els Reis d’Orient portaven dues mandarines i això els convertia en els més feliços del món. És precisament aquella mainada, la que va viure les penúries de la guerra i la postguerra, la que ara hem de protegir, encara que ens costi la festa (i els guanys de la festa). Per desgràcia, no tothom ho veu així. Ara que ho tenim tan complicat sembla que les ganes de celebrar es multipliquen, fins i tot entre aquells que cada any en reneguen, del Nadal, aquells que es queixen de les trobades familiars, dels sopars d’empresa, dels àpats descomunals i dels regals poc originals. Ara resulta que tothom ho vol celebrar i que molts posen el crit al cel per les restriccions. És com si volguéssim tancar una mica els ulls i girar full ràpid a un any que ens ha portat un virus que ens ha capgirat de dalt a baix la vida, i que a 16.279 catalans no tan sols els hi ha capgirat, sinó que els hi ha pres. Recordem-ho: SETZE MIL DUES-CENTES SETANTA-NOU persones que han mort pel coronavirus a Catalunya fins al moment d’escriure aquest article. Ho poso en majúscules perquè sembla que no tothom vulgui tenir present la xifra. Se’ns està morint la gent gran abans d’hora. Això sol ja ens hauria de fer extremar les precaucions. Però és que, a més, el factor edat no és cap garantia i encara no se saben els motius pels quals la covid-19 és tan lleu en algunes persones i resulta fatal en d’altres. S’hauria de tenir molt clar que no podem jugar a la ruleta russa amb el Nadal. La bala en forma de virus pot tocar qualsevol. Molts podran ser capaços d’esquivar-la, però a d’altres els impactarà de ple. I a uns quants, més dels que ens pensem, potser no els matarà però els deixarà seqüeles que desconeixem quant temps duraran.

No és el moment d’abaixar la guàrdia, per moltes ganes que tinguem de retrobar la família. Ja hem vist el que ha passat als Estats Units, on vuit dies després de la celebració del Dia d’Acció de Gràcies es va detectar el rècord de contagis al país. De debò no podem ser capaços d’assumir que el Nadal és un risc? Les qüestions espirituals, les tradicions i els rituals sempre han servit a l’ésser humà per aconseguir un benefici psicològic, per enfortir el sentiment de comunitat i per fer més agradable la vida, però ara, i paradoxalment, pot passar tot el contrari. Voler-lo celebrar com sempre pot fer que per a moltes persones aquest Nadal sigui l’últim. El repte hauria de ser protegir la vida dels més vulnerables, encara que això suposi renunciar a totes les tradicions que omplen aquests dies. Pot ser dur psicològicament i també econòmicament. És comprensible patir per aquells que necessiten treballar durant les festes, especialment el sector del turisme i l’oci, que ho tornarà a patir de ple. Però si arran de la crisi del 2008 es van rescatar els bancs, per què ara no es poden rescatar altres sectors? Sembla, o com a mínim això ens diuen, que tenim la vacuna a tocar. Aquest any ens hem acostumat a moltes coses, a la mascareta, al gel hidroalcohòlic, a treballar i a estudiar a distància… També ens haurem d’adaptar a passar unes festes de Nadal diferents si no volem que just després ens arribi una tercera onada de la pandèmia en forma de tsunami. I a l’administració li toca que els missatges siguin clars i espavilar-se a fer-los arribar a la gent. Ja hi ha qui es pensa que les reunions familiars de deu persones poden ser amb deu persones diferents cada dia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)