Opinió

Escala de grisos

EN DEFENSA DEL 2020

Aquest ha estat l’any del virus però també ha estat l’any de la vacuna, una fita científica sense precedents

Hem començat l’any amb una mena d’alleugeriment col·lectiu pel fet d’haver deixat el 2020 enrere, amb la ingènua creença que girar un full en el calendari –si és que queden calendaris amb fulls– farà que, per art de màgia, les coses vagin millor. És cert que el simbolisme és important per a la nostra espècie i sempre va bé manifestar i repartir bons desitjos. Però renegar completament d’un any de la nostra vida i, amb ràbia infantil, atribuir-li la pandèmia, és tan absurd com pensar que els anys de traspàs porten mala sort. No, el 2020 –encara que efectivament fos de traspàs–, no va ser el responsable d’aquesta catàstrofe que s’ha endut més d’1,7 milions de vides arreu del planeta i que ens ha deixat una crisi social i econòmica que no sabem com acabarà. El 2020 és tan sols una baula més en aquesta cadena de temps que els humans ens obliguem a comptar i categoritzar, un punt temporal que no té cap mena de transcendència per a la resta de l’univers. Evidentment, passarà a la història com l’any en què vam descobrir de la pitjor manera l’existència d’un nou virus, en concret un coronavirus transmès per animals però que les persones hem escampat pel planeta. I no oblidem que aquest ha estat l’any del virus però també ha estat l’any de la vacuna, una fita científica sense precedents. Maleir el 2020 no serveix de res i no hauríem de fer esforços per intentar oblidar-lo, sinó tot el contrari, tenir-lo molt present. La pandèmia, que de fet va començar el 2019, durarà encara molts mesos, anant bé i confiant que la vacuna sigui efectiva i finalment pugui arribar a tothom, els països pobres inclosos. I no parlem ja dels efectes que van més enllà de l’àmbit sanitari, els econòmics i socials, amb una crisi que segurament marcarà tota la dècada. El 2020 ha estat només el principi d’un període que els experts ja preveien incert abans de la pandèmia, per molts factors que estan conduint la humanitat cap a un futur preocupant. L’emergència climàtica n’és el màxim exponent, però també la pèrdua de biodiversitat, l’augment de les desigualtats socials, els extremismes polítics i els avenços científics que poden suposar canvis radicals, com la intel·ligència artificial, per posar només alguns exemples. Estem advertits, sabem el que ens espera i hem d’exigir als que prenen decisions que ho facin amb molta més agilitat i valentia. Estem veient que els sistemes organitzatius del passat no són adequats per als reptes del futur. El 2020 es va demostrar que hi ha molt marge de millora, però també vam tenir bones notícies: Joe Biden va fer fora Trump de la Casa Blanca, finalment es va aprovar la llei de l’eutanàsia i, sobretot, hauríem d’haver pres consciència que cal un nou model de societat diferent per poder assumir els nous embats socials i ambientals que ens esperen.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)