Opinió

Com hi ha món

TENSIÓ AL DONBASS

Els Estats Units donen suport a Ucraïna i Rússia continua amb l’exèrcit a la frontera

Una de les promeses electorals del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que va arribar al poder ara fa menys de dos anys, era posar fi a la guerra entre Ucraïna i Rússia. Aquest actor i guionista va aconseguir una enorme popularitat al seu país interpretant un jove professor d’història que es convertia en president del país després que un vídeo en què es criticava la corrupció presidencial es fes viral. De la ficció a la realitat, Zelenski va guanyar les eleccions amb un 73% dels vots. Ara, el Donbass es torna a encendre. El conflicte es va iniciar el 2014 i en aquests anys hi han mort 13.000 persones. A més, ha suposat que la part est d’Ucraïna (les zones de Donetsk i Lugansk) estiguin a la pràctica sota el domini dels militars prorussos, que tenen el suport de Moscou. El Kremlin aprova aquesta situació, que li ha permès que aquests territoris tornin a la seva òrbita. Aquesta zona d’Ucraïna està ocupada eminentment per població russa, i es calcula que el 97% de la població fa servir la llengua russa.

Un dels episodis més rellevants d’aquest conflicte es va produir quan Rússia es va annexionar la península de Crimea (que pertanyia a Ucraïna) amb la celebració d’un referèndum que van organitzar les autoritats de Crimea i en el qual el 96% dels votants van optar per tornar a Rússia. La majoria de països occidentals han rebutjat aquesta annexió. Amb aquest escenari, el nou president va aprovar fa dues setmanes una doctrina de seguretat que preveu la recuperació de l’annexionada Crimea i el control sobre el Donbass. La tensió ha anat en augment –els ucraïnesos acusen els prorussos de la mort de sis soldats els darrers dies i aquests asseguren que un dron hauria matat una àvia i la seva neta al seu territori– i més quan hi ha la perspectiva que Ucraïna entri a l’OTAN, organisme que ja no amaga el seu suport incondicional a Kíev. La Unió Europea, capitanejada per Merkel i Macron, també dona suport a Ucraïna, tot i que mostra prudència amb Rússia malgrat haver imposat fortes sancions a Moscou. A més, ara s’hi suma un nou actor, els Estats Units presidits per Joe Biden, que volen recuperar l’ascendència en l’escenari internacional perduda durant el mandat de Donald Trump. La Casa Blanca dona suport a Ucraïna i a la seva integritat territorial. Aquests nous moviments dels Estats Units han posat en alerta el Kremlin, que assegura que una suposada participació militar nord-americana en el conflicte seria contestada per Rússia.

Els acords de Minsk que es van signar el 2015 i que havien de suposar una disminució de la violència s’ha demostrat que són paper mullat. El conflicte a la zona del Donbass continua de forma permanent i l’entrada dels Estats Units (i la seva confrontació directa amb Rússia) pot desequilibrar encara més la situació.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)