DIÀLEG DE XIMPLERIES

Ja comença a ser hora que els por­ta­veus de les ins­ti­tu­ci­ons esta­tals i els dels par­tits uni­o­nis­tes dei­xin de dir xim­ple­ries com si el coe­fi­ci­ent men­tal de la resta dels ciu­ta­dans fos tan limi­tat com el seu. Dime­cres pas­sat, la dele­gada del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, Teresa Cuni­llera, res­po­nia a les expec­ta­ti­ves sobre la taula de diàleg repe­tint els exor­cis­mes con­tra la diabòlica pos­sessió inde­pen­den­tista: “Dins la llei, tot. I fora de la llei, res. Les nor­mes hi són per com­plir-les.” Si les lleis només hi fos­sin per com­plir-les, encara ens regiríem per les dels romans però, sor­to­sa­ment, també es pro­mul­guen per ser els pre­ce­dents de lleis noves per avançar en civi­li­tat i lli­ber­tat.

I d’això és del que s’ha de par­lar en la refo­tuda taula de diàleg: de com avançar cap a un marc legal que garan­teixi el dret dels cata­lans a l’auto­de­ter­mi­nació. Perquè aquesta és una taula política i no admi­nis­tra­tiva; una taula parada per resol­dre el con­flicte entre Cata­lu­nya i l’Estat i no per repe­tir l’agenda de la con­ferència bila­te­ral o de les con­ferències sec­to­ri­als.