El conseller Jaume Giró apel·la a la força del 52% que els partits independentistes sumen al Parlament de Catalunya per apressar la CUP a facilitar l’aprovació dels pressupostos, com podria apel·lar a la poció màgica del druida Panoràmix. Perquè el 52% no existeix més enllà de l’estadística. I ara, ja ni tan sols existeix per fer de barrera contra els partits unionistes, perquè el govern d’ERC i JuntsxCat no tindrà cap ànsia d’acceptar el suport d’Illas i Albiachs si això li aprova els comptes per al 2022. És més: si la força d’aquest percentatge parlamentari fos real, ni el conseller d’Economia ni el govern que suposadament compta amb la majoria parlamentària més independentista de la història –ara tot és d’allò més de tota la història– no haurien de fer funambulisme entre la CUP, el PSC i ECP i no es presentarien a la cambra per veure qui festegen, sinó per complir un simple tràmit, perquè ja portarien el pressupost net i polit de casa. És el que té jugar a partidets a l’hora del pati, que després t’has de sentir allò de “a sants i a minyons no prometis si no dons”.