22 DESITJOS

Cada pri­mera set­mana de gener, per ence­tar el nou any, amb una amiga tenim el bon cos­tum de fer un decàleg de propòsits. Alguns es com­plei­xen; d’altres, no, però ens els anem recor­dant al llarg de l’any per veure fins on hem estat capa­ces d’asso­lir els nos­tres objec­tius. És un exer­cici que pot sem­blar intrans­cen­dent però us puc con­fes­sar que t’obliga a esta­blir rep­tes i pren­dre deci­si­ons. Per això, enguany que tinc la sort d’adreçar-me a tots vosal­tres el pri­mer cap de set­mana, he deci­dit enu­me­rar 22 desit­jos. Amb l’espe­rança que es con­ver­tei­xin en propòsits per a aquest 2022.

Pri­mer: Que els avenços mèdics i científics ens per­me­tin dei­xar enrere la covid-19. I que això ens ser­veixi per posar en relleu, d’una vegada per totes, des dels pro­fes­si­o­nals de l’epi­de­mi­o­lo­gia i la infer­me­ria fins al per­so­nal de neteja d’un cen­tre sani­tari. Tots els que han fet que, mal­grat la incer­tesa del virus, l’objec­tiu hagi estat vèncer-lo tot ofe­rint el millor ser­vei públic.

Segon: Que pen­sem en els agri­cul­tors i rama­ders del país. Tre­ba­lla­dors incan­sa­bles que mal­den per sobre­viure. Que cri­ti­quen preus abu­sius i unes impor­ta­ci­ons que els ofe­guen. La poma, la carn de porc o la pera són el fruit de la suor, la dedi­cació i el tre­ball del nos­tre sec­tor pri­mari.

Ter­cer: Que els polítics, d’aquí i de Madrid, enten­guin que el pro­blema català només se solu­ci­o­narà si les dues parts estan dis­po­sa­des a arri­bar a acords i con­sen­sos. Això vol dir fer con­ces­si­ons i renúncies i que després la ciu­ta­da­nia pugui opi­nar a través d’una votació.

Quart: Els mes­tres i pro­fes­sors neces­si­ten tot el suport ciu­tadà perquè la immersió lingüística con­tinuï sent el model edu­ca­tiu de les nos­tres esco­les. No es pot fiar la situ­ació del català al que passa a les aules, però aquest és un espai més per incre­men­tar el seu ús social i pres­ti­giar la llen­gua.

Cinquè: Els nos­tres repre­sen­tants públics s’omplen la boca par­lant de ree­qui­li­bri ter­ri­to­rial. Tant de bo enten­guin que cal gover­nar pen­sant en les opor­tu­ni­tats de cada poble, ciu­tat o zona de Cata­lu­nya. Per tant, que es desen­vo­lu­pin les infra­es­truc­tu­res necessàries perquè a tots els racons hi hagi les matei­xes opor­tu­ni­tats labo­rals, econòmiques i soci­als. 

Sisè: Que els lli­bres en llen­gua cata­lana gua­nyin nous lec­tors. I acon­se­guir-ho amb la col·labo­ració d’autors, edi­tors i lli­bre­ters. Fer xarxa, ampliar-la i pro­mo­ci­o­nar.

Setè: Que es puguin tren­car dife­rents sos­tres de vidre. Volem que les dones tin­guin les matei­xes opor­tu­ni­tats en el món labo­ral i en els espais de presa de deci­si­ons. Com també hem de poder viure sense violència.

Vuitè: És impres­cin­di­ble des­ti­nar més atenció i recur­sos a la salut men­tal. Cal aju­dar les per­so­nes malal­tes i el seu entorn. Deses­tig­ma­tit­zar-les perquè ningú se senti sol, incomprès o jut­jat pel fet de caure malalt.

Novè: Hauríem de tenir més cura de la gent gran. Dels padrins hem après els valors de la constància, la per­se­ve­rança, l’esforç i, fins i tot, el sacri­fici. Tenim el deure moral d’escol­tar-los, de conèixer i pre­ser­var el seu lle­gat.

Desè: Que l’extrema dreta, que impregna par­tits polítics, ins­ti­tu­ci­ons i mit­jans de comu­ni­cació, no cir­culi impu­ne­ment. La lluita anti­fei­xista és la lluita de tots els demòcra­tes.

Onzè: Que el peri­o­disme sigui un espai de crítica al poder, que posi el focus allà on hi ha la notícia, que expli­qui i con­tex­tu­a­litzi, que pre­gunti i repre­gunti quan sigui neces­sari. Amb la gran pre­tensió d’enten­dre el món i la soci­e­tat que ens envolta, però dei­xant al marge els titu­lars més pro­vo­ca­dors.

Dotzè: Que les pors o frus­tra­ci­ons, que sem­pre hi són, no ens para­lit­zin. Que tin­guem sem­pre l’espe­rit d’aquell qui mai es dona per vençut i sem­pre creu que l’èxit és pos­si­ble.

Tretzè: Creure en el talent que tenim a casa nos­tra. Fer que els artis­tes, espor­tis­tes, arqui­tec­tes, engi­nyers o cui­ners tin­guin la visi­bi­li­tat que es merei­xen i puguin com­pe­tir en un mer­cat glo­bal sense fron­te­res ni pre­ju­di­cis.

Catorzè: Con­su­mir al petit comerç i de pro­xi­mi­tat. Només així garan­ti­rem el futur del forn, la car­nis­se­ria, la frui­te­ria o la saba­te­ria del barri. Tot depèn del nos­tre con­sum. La seva super­vivència és a la nos­tra but­xaca.

Quinzè: Pre­ser­var deter­mi­na­des tra­di­ci­ons. Des del tió fins a la can­tada d’hava­ne­res, les sar­da­nes de la festa major, el ball de cap­gros­sos o les cara­me­lles. Cui­dar el nos­tre patri­moni social i cul­tu­ral depèn de rei­vin­di­car-lo; sense estridències ni com­ple­xos, amb natu­ra­li­tat i espon­taneïtat.

Setzè: Anem man­cats de líders polítics amb visió i estratègia. Que pen­sin a llarg ter­mini, que dibui­xin esce­na­ris de futur, que siguin capaços de remoure consciències i cons­truir ali­an­ces. El cons­tant tac­ti­cisme elec­to­ra­lista ens acaba abo­cant a un con­text de des­a­fecció i desen­gany. Tant de bo sigui pos­si­ble rever­tir-ho.

Dis­setè: La fi de la repressió política depèn del retorn dels exi­li­ats però, també, de resol­dre totes les cau­ses judi­ci­als que con­di­ci­o­nen la vida de cen­te­nars de per­so­nes que han fet de la defensa d’uns drets una causa política i per­so­nal.

Divuitè: Pro­te­gir els drets dels infants més pobres i vul­ne­ra­bles perquè puguin rebre una edu­cació de qua­li­tat que els per­meti créixer sense desi­gual­tats soci­als i els ofe­reixi el més impor­tant: un futur.

Dinovè: Cui­dem els amics, aquells que hi són quan no els recla­mem. Amb qui com­par­tim cabòries i feli­ci­ta­ci­ons. Els bons amics no dema­nen expli­ca­ci­ons, però hi són per fer les millors reco­ma­na­ci­ons. Per tant, que no fal­tin els bons sopars, les sobre­tau­les i els brin­dis amb ells.

Vintè: Il·lusi­o­nem-nos. A casa, a la feina o allà on vul­guem. Per­se­guim aquells propòsits que ens facin esti­mar la rutina.

Vint-i-unè: Salut! Un tòpic? El més pre­uat dels desit­jos.

Vint-i-dosè: Vis­quem inten­sa­ment. És un impe­ra­tiu, esti­mats lec­tors. Feliç 2002!