Opinió

A fons

LA MEGAPLANTA DE BATERIES I LA POLÍTICA

El País Valencià seria a hores la ubicació favorita per instal·lar-hi la megaplanta
La planta de bateries suposarà 4.000 milions d’inversió i uns 3.500 llocs de treball

Mentre el focus informatiu dels darrers dies és, sens dubte, la invasió militar d’Ucraïna, ordenada pel dictador rus Vladímir Putin, i, a casa nostra, els darrers avenços tecnològics que es presenten al Mobile World Congress, hi ha un afer, que es negocia amb total secretisme: on s’ubicarà, finalment, la megaplanta de bateries per alimentar els motors elèctrics dels fabricants automobilístics que operen a l’Estat espanyol.

D’entrada, pot semblar un tema secundari, però el cert és que la decisió que adopti el govern de Pedro Sánchez comportarà, de ben segur, conseqüències polítiques i econòmiques de primera magnitud. Per posar una mica de context, cal recordar que construir una megafàbrica de bateries comportarà dur a terme una inversió que podria superar els 4.000 milions d’euros, provinents dels fons europeus, i també, suposaria haver de cobrir uns 3.500 llocs de treball un cop estigui operativa al cent per cent. Davant d’aquest carmel, és evident que totes les comunitats autònomes afectades demanin –amb contundència i arguments implacables– aquest projecte per satisfer la seva gent.

La fàbrica de bateries hauria de proveir la planta de Seat a Martorell, la de Volkswagen a Navarra, la de Ford al País Valencià, la de Stellantis (Opel) a Saragossa i la de Renault a Valladolid. Aquesta distribució geogràfica ha propiciat una carrera entre comunitats que acabarà quan el govern espanyol anunciï la convocatòria del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) els “propers dies o setmanes”, en què s’inclourà la macroplanta de bateries, així com quina serà la seva ubicació.

L’alemanya Volkswagen diu ara que aposta perquè la planta que vol instal·lar a l’Estat s’ubiqui a Sagunt (País Valencià), segons ha avançat La Tribuna de Automoción. La decisió encara no és definitiva, perquè no ha estat ratificada per la cúpula del consorci germànic, fet que s’ha de produir en les pròximes setmanes. Amb tot, la candidatura valenciana hauria guanyat la partida a la d’Aragó, Extremadura i Catalunya. Un dels motius pels quals l’automobilística s’hauria decantat per Sagunt és l’aliança de col·laboració que manté amb Ford, que té la fàbrica a Almussafes.

Quan es va posar damunt la taula el debat, Volkswagen va manifestar que volia mantenir la fàbrica de bateries a Catalunya. Fins i tot, la ministra d’Indústria, María Reyes Maroto, va anunciar que es faria a prop de Martorell, un fet que va ser immediatament desmentit pel mateix president espanyol, Pedro Sánchez, al·legant que la decisió encara no estava presa. D’aquesta manera, va començar la guerra entre comunitats per quedar-se amb el pastís. Primer va ser Aragó, que va defensar que la seva ubicació era idònia perquè quedava al mig de totes les fabricants de cotxes: Castellà i Lleó, Navarra, el País Valencià i Catalunya. Així, es va convertir en la favorita. Després, Extremadura va posar damunt la taula que no permetria que tenint ells les mines de liti, necessari per fabricar una bateria, “el negoci marxés a una altra zona espanyola”, de manera que la comunitat presidida per Guillermo Fernández Vara va passar a ser l’opció guanyadora. I, finalment, fa pocs dies, sembla que la candidata a emportar-se el premi seria Sagunt. Es diu que el port i la proximitat amb l’eix mediterrani són clau i, sobretot, la col·laboració amb Ford. Davant d’aquest panorama, tot indica que Catalunya gairebé ja no té cap possibilitat: primer, perquè les tres comunitats estan presidides pel PSOE i, segon, perquè Pedro Sánchez no perdona que el govern català no donés suport a l’ampliació de l’aeroport del Prat. Sigui com sigui, la ubicació catalana seria excel·lent des del punt de vista logístic (eix mediterrani, port, aeroport i proximitat amb Seat), i sobretot perquè el consorci alemany ja ha anunciat que invertirà 5.000 milions d’euros a l’Estat, la majoria a Seat, per fer el pas cap a l’electrificació abans del 2025.

Així doncs, si la megaplanta no es queda a Catalunya serà perquè la decisió és totalment política i perquè Pedro Sánchez prefereix els vots valencians que els catalans.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)