Opinió

Punts de vista

LITERNATURA

La literatura de la natura no és pas un subgènere. Ha arrelat amb força perquè el terreny està adobat

Quedeu-vos amb aquest nom. Va més enllà d’una etiqueta que permet endreçar les obres literàries que ofereixen relats des de la natura, de la natura, sobre la natura i per a la natura. És una manera d’explicar la relació de l’ésser humà amb aquest entorn al qual havíem girat l’esquena i amb el qual, d’un temps cap aquí, sembla que ens estem reconciliant. I aquesta voluntat de reconnectar amb la natura també es reflecteix en la literatura, que ens fa molta falta! A veure si així, a més, potser entendrem millor la natura i a nosaltres mateixos. El concepte és d’origen anglosaxó. El nature writing és, com el seu nom indica en anglès, escriptura o literatura de la natura. I aquest fet, que ens hi hàgim de referir en anglès, ja és un símptoma que demostra com en català i en castellà encara estem lluny d’escriure sobre la natura, en majúscules, perquè els referents continuen venint de l’estranger. De fet, els dos noms de referència són Walt Whitman i Henry David Thoreau, que van abanderar aquesta tradició. Al nostre país també n’hi va haver, com Caterina Albert, Narcís Oller o Maria Àngels Anglada, que reivindicaven aquesta connexió amb la natura. La voluntat de la liternatura neix d’aquesta idea de tornar-nos a apropar a la natura, i fer aquest moviment d’acostament ja des del nom, per allò que el nom fa la cosa i dir les coses pel seu nom fa que existeixin amb més presència. Ara, qui ha enarborat aquest concepte de nou és Gabi Martínez, autor, entre d’altres títols, d’En la barrera, Els mars de Wang o Animals invisibles. Martínez creu que és necessari i saludable escriure des d’aquesta perspectiva, un exercici que ofereix la visió del nostre món des d’aquell punt de vista dels qui ens han patit: els animals i els paisatges. I, per tant, tenim una aproximació més completa de la realitat d’aquells indrets i, de retruc, la podem entendre molt millor. Títols com Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà, La casa de foc de Francesc Serés i Guilleries de Ferran Garcia són només tres exemples, entre molts d’altres, que demostren que això no és pas un subgènere, com es volia fer creure. Ha arrelat amb força perquè el terreny està adobat perquè la collita de literatura sigui abundant i diversa.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)