Opinió

Tribuna republicana

EL PSOE COM A OBSTACLE FEMINISTA

La llei pot comportar reforçar la visió sexista sobre la sexualitat femenina en què la seguretat, i no el gaudi, és allò important
El PSOE prefereix estigmatitzar les prostitutes a cop de Codi Penal abans que fer polítiques socials

L’Estat espanyol ja disposa d’una llei sobre violència sexual. A partir d’ara, les violacions múltiples o els feminicidis amb motivació sexual, com el de Diana Quer, seran considerats violència masclista, igual que l’assetjament al carrer, la mutilació genital femenina i els matrimonis forçosos. També es modifica el Codi Penal perquè deixi de distingir entre abús i violació, a fi d’evitar sentències com les de la manada, en què els violadors van ser condemnats per abús perquè, segons els jutges, no els havia calgut emprar la violència per intimidar la noia.

La legislació catalana ja recull el que ara legisla l’espanyola. Va més enllà en certs punts, com en la protecció explícita de les dones trans. Amb tot, la llei espanyola serà beneficiosa en la mesura que Espanya té unes competències per abordar la violència masclista que Catalunya, malauradament, no té. Per exemple, en la modificació del Codi Penal o en afers exteriors. Això últim és rellevant en la prevenció de matrimonis forçosos i mutilacions genitals.

Malgrat que és una llei que dicta mesures de prevenció i actuació contra la violència sexual, s’ha anomenat de garantia integral de la llibertat sexual. La llei, doncs, equipara llibertat sexual amb absència de violència, quan en realitat l’absència de violència és un prerequisit per a la llibertat sexual. Això pot comportar reforçar la visió sexista sobre la sexualitat femenina, en què la seguretat, i no el gaudi, és allò important, cosa que no passa amb la dels homes, en què el plaer és el centre. Per evitar-ho, hauria estat millor ampliar la llei de violència de gènere del 2004 perquè inclogués les violències sexuals, tal com fa la llei catalana contra les violències masclistes, que s’amplia a mesura que se’n tipifiquen de noves, com va passar el 2020.

A la llei espanyola es nota la mà del PSOE i l’aquiescència de Podemos amb el seu soci de govern. Per exemple, en la qualificació de dones prostituïdes, sense distingir entre les que han patit tràfic i les que s’hi dediquen per decisió pròpia. En una llei contra la violència sexual, és lògic incloure el tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, com fa la catalana, però equiparar-lo amb la prostitució, de manera que es negui l’agència i els drets laborals a les prostitutes, és contraproduent. Si les treballadores sexuals tenen drets laborals i són reconegudes com els subjectes autònoms que són, tenen més poder per fer-se valer davant dels clients i defensar-se de pràctiques sexuals que no volen.

El PSOE tampoc està disposat a abolir la llei d’estrangeria, una de les principals raons que porten les dones a optar pel treball sexual. En canvi, proposa reformar el Codi Penal per perseguir el proxenetisme no coactiu, multar els clients i recuperar la figura de la terceria locativa, que castiga els propietaris de locals on s’exerceix la prostitució, encara que les treballadores sexuals hi estiguin d’acord. El darrer punt té el risc de forçar-les a treballar en llocs clandestins, on estiguin més aïllades en cas que necessitin suport, i de comprometre el dret a l’habitatge de les prostitutes que treballen al seu pis, si aquest és de lloguer. El PSOE, doncs, prefereix estigmatitzar les prostitutes a cop de Codi Penal abans que fer polítiques socials, econòmiques i laborals que erradiquin el treball sexual. Les crítiques són compartides pel col·lectiu Voces Feministas, format per juristes, activistes i treballadores sexuals, així com per ERC, Junts per Catalunya, CUP, En Comú Podem, Bildu i el PNB. Una part de Podemos sembla més favorable als socialistes.

Fa temps que les socialistes, que van ser clau en la institucionalització del feminisme a Espanya, aglutinen les visions feministes més extremistes contràries als drets de les persones trans i no binàries, i al treball sexual i la pornografia. Les seves posicions són un greu problema per a l’avenç dels feminismes a Espanya. També a Catalunya. Tot i que aquí els debats són més inclusius, els grupuscles catalans trànsfobs i abolicionistes extremistes, malgrat el cordó sanitari que se’ls aplica, cada vegada se senten més valents per escampar odi, de manera que entorpeixen molts debats necessaris.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)