necessitat de positivitat

Tot­hom qui hagi tin­gut la res­pon­sa­bi­li­tat d’edu­car una per­sona, ja sigui de manera pro­fes­si­o­nal o perquè la vida li ha ofert aquest repte, sap que fer-ho en posi­tiu és molt més eficaç i gra­ti­fi­cant. Pas­sar-se el dia asse­nya­lant les erra­des, renyant, amenaçant amb càstigs o humi­li­ant, no té bons resul­tats, perquè és per­ju­di­cial, genera un clima estres­sant i blo­queja a qui ha de rebre un mis­satge moti­vant i que l’esti­muli prou per tenir interès i ganes de fer les coses bé. Què passa si reprens cons­tant­ment una per­sona, si li tre­pit­ges una vegada i una altra qual­se­vol ini­ci­a­tiva o qual­se­vol idea que li passi pel cap? Que li gene­res un com­por­ta­ment depres­siu, apàtic, sense il·lusió i, molt pos­si­ble­ment, amb una càrrega d’agres­si­vi­tat que d’una manera o d’una altra exte­ri­o­rit­zarà en algun moment de la vida.

Una cosa que és sen­zi­lla d’enten­dre si ate­nem a les rela­ci­ons que s’esta­blei­xen entre docents i alum­nes, entre adults i per­so­nes a qui edu­car, es torna més difusa si com­pa­rem la relació dels poders amb la ciu­ta­da­nia. La infor­mació que rebem contínua­ment des de l’àmbit polític i mediàtic està car­re­gada d’agres­si­vi­tat, de mis­sat­ges nega­tius, d’incer­tesa, d’ombres i d’obs­cu­ri­tat. Sense ado­nar-nos, el clima que es genera ens va sumint en una apa­tia col·lec­tiva, en falta d’ener­gia, interès i ganes d’inten­tar resol­dre alguna d’aques­tes coses per nosal­tres matei­xos. Una tris­tesa que ho enva­eix tot i que acaba des­truint comu­ni­tats i pro­jec­tes comuns que mai arri­ben a ser.

No és casu­a­li­tat que gai­rebé tot el bom­bar­deig cons­tant que rebem vagi en aquesta línia: males notícies arreu. Imat­ges dolo­ro­ses que se’ns gra­ven a l’ànima, que ens posen als pre­ci­pi­cis més ver­ti­gi­no­sos de la falta de consciència humana. Una pluja cons­tant i tòxica que ens con­vida a tan­car-nos en nosal­tres matei­xos, a no con­fiar en els altres, a tenir por i a des­con­fiar de tot i de tot­hom. Tro­bar infor­mació que ens motivi, que ens ompli de força i ener­gia per tenir idees posi­ti­ves i sobre­tot refe­rents és més fona­men­tal que mai. I una mos­tra d’això és el Sun­ci­ne­Fest que se cele­bra aquests dies a Bar­ce­lona. La mos­tra ens ofe­reix una enorme quan­ti­tat de tre­balls audi­o­vi­su­als amb imat­ges mera­ve­llo­ses, amb denúncies con­tun­dents i, sobre­tot, amb pro­pos­tes i bons exem­ples. Una ale­nada d’aire fresc que ningú s’hau­ria de per­dre.