Munta-t’ho bé

“Ara és moment de passar-ho bé. Canya d’estiu, beu, salta, riu i munta-t’ho bé”, canten Els Pets. Amb aquest ritme l’any 1993 van entrar a totes les cases catalanes; Munta-t’ho bé es va convertir en la cançó de l’estiu de TV3. “Per fi ha arribat el temps de festa. Anem al poble del costat. Que tinc tantes ganes de gresca...”, van entonant. Bé, segur que amb aquestes poques estrofes ja l’esteu taral·lejant. És inevitable. Hi ha músiques que, malgrat el pas del temps, ens acompanyen com una banda sonora vital i ens situen al mig de la plaça del poble un dissabte de festa major. De fet, probablement part de l’èxit dels de Constantí és aquest vincle intens amb moltes generacions. Les seves cançons les hem escoltat i ballat amb els pares i tiets, però també amb els cosins adolescents. Pocs grups han estat capaços de superar les barreres generacionals com ho han fet Els Pets. A través de les seves lletres ens parlen de nosaltres, de les coses més quotidianes, de preocupacions i dubtes, de futurs incerts i de les complicacions inherents a la vida. I ho fan amb naturalitat, amb sinceritat, amb senzillesa, amb certa espontaneïtat.

No sobreactuen, ni gesticulen més del compte, ni busquen una falsa modèstia, ni són estrafolaris (i que no s’enfadin aquells que busquen tot això en els grups musicals, perquè ja sabem que sobre gustos no hi ha res escrit). Però el públic celebra i recompensa l’actitud i el saber fer d’Els Pets dalt de l’escenari. Perquè ens agraden les músiques que són autèntiques, terrenals i que ens connecten amb diferents realitats, de vegades amb enyorança i d’altres amb gran efervescència. “Un bany al mar amb la lluna plena”, segueix dient la cançó. Aquella imatge aparentment idíl·lica d’un vespre d’estiu, quan tot és possible, quan els amors són fugaços, quan les hores tenen un altre ritme, quan una conversa ens sembla la més especial. Perquè la vida és bonica però de vegades complicada, tant se val.

Doncs aquest estiu farà trenta anys que Els Pets van dir-nos que la qüestió és muntar-s’ho bé. Efectivament, moltes coses han canviat tres dècades després. De fet, el 1993 va ser també l’any que el Parlament va declarar Els segadors himne nacional de Catalunya o que Bill Cliton va esdevenir president dels Estat Units.

Tot ha virat, però Els Pets segueixen acompanyant-nos i, fins i tot, els podem gaudir en algun poble durant la festa major i cantar amb ells els grans clàssics –Bon dia o Bona nit– i les lletres més recents. Perquè, com sempre, el públic respon.

I com que tendim només a fer grans elogis als grups del moment, a aquells que estan més de moda o que han tret una cançó que ha acumulat milers de reproduccions, he decidit que pagava la pena agrair-los la seva constància, la seva vitalitat, la seva coherència i la seva gran contribució al rock català.

De vegades, anem mancats de referents però n’hi ha que han sabut convertir-se en la banda sonora de moltes generacions. I ara que arriba l’estiu i que la música ens acompanyarà alguns vespres, recuperem també els seus èxits. Celebrem que fa trenta anys que Els Pets van ser els primers que van fer la cançó d’estiu de TV3 i que Munta-t’ho bé segueix formant part de les nostres llistes musicals.