Un jutge a la redacció

Dues vides senceres a presó és el que hauríem estat tancats amb pany i clau la majoria de periodistes que hem treballat amb informació de tribunals si ens haguessin aplicat la sentència que ha dictat l’Audiència de Huelva, que acaba de condemnar a dos anys de presó una periodista per haver revelat informacions d’un sumari judicial. És una condemna inèdita, per revelació de secrets, i un perillós precedent. L’argument és que les notícies no tenien interès informatiu i vulneraven la intimitat de la víctima. I no. No és que la periodista hagués convertit el cas de l’assassinat de la mestra Laura Luelmo el 2018 en un espectacle, que això ja ho van fer d’altres. Ella va informar sobre alguns detalls de l’autòpsia rellevants pel que fa a les lesions de la víctima i sobre el fet que el seu violador i assassí havia deixat mostres de semen al seu cos, un element clau per a la seva identificació. Doncs el tribunal ha decidit que això no té interès i, per tant, que és culpable i a presó! No és que tot s’hi valgui a l’hora d’informar, no. Per això el periodisme té un codi deontològic. El problema d’aquesta sentència és que són tres jutges els que han decidit fer de periodistes, analitzant sis informacions publicades i a partir d’aquí decidint quines qüestions són rellevants o no per a l’opinió pública. Si la judicatura –que ja ha fet en altres ocasions sentències polítiques o ha decidit què es pot cantar– ara s’autoatorga el dret de decidir què és notícia i què no, i què interessa a l’opinió pública, ja tenim empaquetat i amb llaç de regal una altra mostra d’estat autoritari. Ja no es tracta que les informacions siguin veraces, que és l’obligació de tot periodista, sinó si després un jutge decidirà que són prou rellevants i d’interès públic, a parer seu, és clar. Potser que posem un jutge a cada redacció i fora problemes! La fiscalia, que és qui va acusar la periodista, havia demanat que se li apliqués un eximent incomplet per exercici de la professió periodística i així se li rebaixés la pena. No es tracta de rebaixar penes ni que la professió de periodista sigui un eximent. O hi ha dret a la informació o no n’hi ha.