La República que bull
EL MIRALL VALENCIÀ
El País Valencià s’ha convertit en el laboratori de la dreta espanyolista per assajar la seva política lingüística
Pocs minuts després d’assumir el relleu al capdavant de la conselleria, el nou responsable d’Educació del govern valencià, José Antonio Rovira, va anunciar que el català deixarà de ser vehicular (fins ara s’hi feien un mínim del 25% de les matèries) a les comarques castellanoparlants del País Valencià; una mesura que havia introduït l’anterior govern i que pretenia aconseguir que tots els alumnes valencians, amb independència de la seva comarca de residència, tinguessin un coneixement mínim de la llengua. Per al nou conseller, el fet que l’alumnat que demana no estudiar l’assignatura de valencià hagi de fer-lo servir en l’aprenentatge d’altres matèries és “un forat de la llei que caldrà solucionar immediatament”, segons les seves paraules. La mesura, que afecta el 13% de la població i un total d’11 comarques valencianes, és un anunci clar de quina serà la política lingüística del nou executiu format pel Partit Popular i Vox, destinada a minoritzar la llengua pròpia del país (de fet, es donarà la paradoxa que molts alumnes rebran educació en anglès i no en valencià), de manera que vagi desapareixent a poc a poc. I, al mateix temps, forma part d’una estratègia clara per espanyolitzar els Països Catalans, eliminant o reduint a la categoria de folklorisme els seus senyals d’identitat i de cohesió social, entre els quals hi ha la llengua pròpia.
El País Valencià torna a ser el laboratori de l’espanyolisme, que temps enrere s’arrecerava a Unió Valenciana, més endavant va fer-ho a Ciutadans i ara es manifesta, desacomplexadament, a Vox. Tot plegat, amb la connivència inestimable del Partit Popular, encarregat d’obrir-los les portes de les institucions. Davant aquest escenari, seria bo que no assumim el que passa al sud del Sénia amb distància o amb indiferència; i, al mateix temps, que hi responguem amb tots els instruments al nostre abast, des del resistencialisme (altrament, prou habitual en territoris com el País Valencià) fins a la protesta cívica des del carrer o les entitats. També amb el vot. Tothom tindrà les seves raons per anar o no a votar aquest diumenge; i per fer-ho o no per cada opció política. Totes són molt respectables i perfectament comprensibles, fins i tot aquelles que estan mogudes pel ressentiment o el desig de llançar un missatge davant un escenari de desencís. Però estaria bé que a l’hora de prendre una decisió tinguéssim molt present el que està passant al País Valencià i a les Illes, que malauradament s’han convertit en un mirall del que pot arribar a passar al conjunt del país.
