Reserva d’elefants

Felipe González va arribar al poder del PSOE i del govern mentint com un felló i, mentre amb la mà dreta practicava el populisme democràtic, amb l’esquerra venia la pell de qui fes falta, deixant rastres de la seva grapa al 23-F i als GAL. I al seu costat, Alfonso Guerra: un demagog a l’ombra del qual un seu germà va exercir còmodament la corrupció. José María Aznar els va agafar el relleu deixant l’economia espanyola prop del col·lapse, i el mapa polític d’Espanya, en un gran parcel·lari de corrupció territorial que girava al voltant de la del seu propi partit. Tots tres van contribuir a vestir de nou ric una Espanya pobra gràcies al crèdit i a fer-ne un llast que alarma l’Europa desenvolupada. Per tant, el risc que la seva pàtria s’esquerdi no prové dels catalans que ara en volen fugir com del foc, sinó de la seva obra. Plegats, formen un ramat d’elefants en reserva que només bramen perquè no se sentin les veus que denuncien la impunitat dels seus errors. O potser perquè temen que hi hagi una desgràcia si se’ls afegeix aquell caçador reial de paquiderms.