Encara estem així

Aquesta setmana s’ha produït un fet històric: el reconeixement i respecte de les llengües cooficials al Congrés dels Diputats. Em sembla un moment fonamental de la nostra història, sobretot tenint en compte les tensions i guerres fratricides que fa segles que suportem. I encara més, si ens fixem en el clima que hi ha hagut aquests últims anys. És, sens dubte, un triomf i un avenç que ha de ser reconegut i utilitzat. Crida l’atenció com hi ha reaccionat la dreta, amb escarafalls i ofenses al que hauria de ser, sens dubte, un motiu d’orgull patriòtic (com tant els agrada). En què quedem? Són tots els territoris part de la seva Espanya o no ho són? Perquè la manera com detesten el que sens dubte genera un vincle inexorable entre els territoris i la seva gent, em sembla que no encaixa amb aquest “amor a Espanya” que diuen que professen. Segurament perquè l’Espanya de què sempre parlen no s’assembla gens a la que vostè i jo transitem. Sigui com sigui, queda clar que el PP i Vox sembla que no poden viure sense generar polèmica per tot. Contínuament i pel que sigui. Plantejar solucions els queda molt lluny, però, a més, no volen adonar-se que la majoria de la població ja està realment cansada que tot sigui tractat com si s’acabés el món, com si Espanya es trenqués i arribés l’Apocalipsi per qualsevol nimietat. Em sorprèn veure l’enrenou que s’ha format amb les llengües, un bé que hauríem de cuidar tots, i que, sigui dit de passada, s’haurien d’estudiar a totes les escoles públiques d’Espanya. D’aquesta manera, aprendríem a respectar, a estimar i a cuidar el que és realment la riquesa de l’Estat: la seva pluralitat.

Lluny de considerar-se un avenç, el fet d’estudiar llengües és vist per no pocs espanyols (i molt espanyols) com una pèrdua de temps, com un retrocés. No s’adonen ni volen adonar-se del que suposa activar el cervell per desenvolupar una societat bilingüe. Desconeixen el potencial que això implica i els avantatges que suposaria per endinsar-se en nous idiomes. La ignorància és terriblement atrevida, i agressiva.

Benvingudes siguin les llengües i benvinguts els qui volen conèixer-les per cuidar-les. Ara bé, no oblidem que la gràcia de tot plegat es troba en el fet que hi hagi llibertat per fer-ne ús, mai imposició. Que poc que hem avançat en quaranta anys!