LA GUERRA VIRTUAL

L’analista nord-americà Ian Bremmer, alertava fa pocs dies: “El nivell de desinformació sobre la guerra entre Israel i Hamas que es promou algorítmicament a Twitter no s’assemblea a res a què hagi estat exposat en la meva carrera com a politòleg.” Des del mateix moment que el Moviment de Resistència Islàmica va llançar l’atac més gran a Israel en dècades, les anomenades xarxes socials s’han vist inundades de vídeos antics, fotos manipulades i relats tergiversats. De fet, fa temps que la xarxa social rebatejada com a X s’ha convertit en un camp de batalla propagandístic en què resulta difícil destriar la veritat de la mentida i en què tot s’hi val per tal de destruir l’adversari. En alguns casos, es tracta de manipulacions burdes, fàcilment detectables, però que han estat visualitzades per milions de persones i han passat d’una plataforma a l’altra sense aturador. En d’altres casos, però, resulta gairebé impossible saber què és veritat, què és un rumor, què és una intoxicació, què és una trolejada o què és una conspiració d’un dels dos bàndols en conflicte, malgrat que molts usuaris verificats les comparteixin i les beneeixin sense manies. Tot plegat, davant la passivitat d’Elon Musk, que va introduir canvis que van debilitar la credibilitat de la plataforma i que l’han convertit en un camp de batalla sense normes aparents i en què tot s’hi val.

El 1917, quan el món vivia sota el flagell de la Primera Guerra Mundial, el senador nord-americà Hiram Johnson va dir que “la primera víctima quan arriba una guerra és la veritat”. Vint-i-cinc anys després, en ple drama de la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill va pronunciar una frase semblant o, com a mínim, amb una intencionalitat idèntica: “En temps de guerra, la veritat és tan preuada que hauria de ser protegida per un guardaespatlles de les mentides.” La guerra entre Israel i Hamas no és, de moment, un conflicte mundial, però té connotacions que van molt més enllà de la disputa del territori on es produeix. Només cal repassar els articles que poden llegir-se o els missatges dels opinadors o polítics catalans per adonar-se’n. Amb tots aquests ingredients, el nivell d’apassionament és notable, amb partidaris acèrrims dels uns o dels altres, sense una posició intermèdia. Si a tot això afegim la manca d’escrúpols d’alguns i el fet que naveguem en un espai virtual sense normes, amb una aparent desinformació, correm el risc de caure en el bassal de la ignorància. I això també representa una derrota per a la humanitat.