El dossier

Opinió

L'ANÀLISI DE GONZALO BOYE

LES VERITATS DE LA SALA

A la vista de les quatre últimes resolucions, és evident que ells ja tenen un marc condemnatori bàsic
El contingut de la sentència només el saben set persones, els jutges que han celebrat el judici; tota la resta són serials d’estiu
Les úniques veritats són aquelles que la mateixa sala ha fet públiques

Res del que escol­tem des d’ara i fins que es noti­fi­qui la sentència ho hem d’assu­mir com a cert, ni tan sols com a infor­mació, sinó com a meres espe­cu­la­ci­ons. El con­tin­gut de la sentència només el saben set per­so­nes, els jut­ges que han cele­brat el judici; tota la resta són seri­als d’estiu als quals s’ha de donar poca o cap cre­di­bi­li­tat.

Les úniques veri­tats amb què comp­tem són aque­lles que la mateixa sala ha fet públi­ques i, d’aques­tes veri­tats, podem extreure algu­nes con­clu­si­ons que, sense saber què dirà després la sentència, ens poden ser­vir per anar assu­mint com serà... I ja us avanço que no ens agra­darà.

De les veri­tats de la sala, qua­tre són explícites i una implícita. Les explícites estan des­cri­tes en: 1) la inter­lo­cutòria per la qual s’acorda con­duir els elec­tes al Congrés i al Senat per pro­me­tre els seus escons; 2) la inter­lo­cutòria per la qual es denega la sor­tida al mateix tràmit d’Oriol Jun­que­ras com a euro­di­pu­tat electe i pro­cla­mat que és; 3) la inter­lo­cutòria per la qual es denega la lli­ber­tat de tots els pre­sos i, per què no afe­gir-ho, 4) la inter­lo­cutòria de la sala d’apel·laci­ons per la qual se’ns deses­tima l’apel·lació con­tra el pro­ces­sa­ment de Merit­xell Ser­ret i Toni Comín.

Es tracta de qua­tre clares reso­lu­ci­ons en què el tri­bu­nal i la sala d’apel·laci­ons dei­xen molt clar que els importa poc o gens el que hagin resolt instàncies i tri­bu­nals estran­gers i, sobre­tot, que estan dis­po­sats a fer una inter­pre­tació dels fet que res del que es digui, de moment, els farà can­viar d’idea... Estan sumits en una autèntica autar­quia de la qual serà com­plex treure’ls.

Un tri­bu­nal que estigués obert a deli­be­rar sobre una pos­si­ble abso­lució mai dic­ta­ria les reso­lu­ci­ons que he esmen­tat aquí; encara més, mai hau­ria man­tin­gut a la presó, un cop aca­bat el judici, algú a qui pensa absol­dre o con­dem­nar a una pena rela­ti­va­ment mode­rada... Aquesta és la veri­tat implícita: vin­dran con­dem­nes i seran impor­tants.

A pesar d’això, les deli­be­ra­ci­ons seguei­xen i segui­ran al llarg de tot el mes de juliol i es repren­dran al setem­bre. Això em pro­voca l’inter­ro­gant següent: si les coses són clares, sobre què estan deli­be­rant o què estan deba­tent? I, sin­ce­ra­ment, la res­posta no és sen­zi­lla ni sem­bla que ens hagi d’agra­dar.

Si podem assu­mir que venen con­dem­nes i que seran impor­tants però seguei­xen les deli­be­ra­ci­ons, ales­ho­res no hi ha més remei que con­cloure que: a) hi ha un con­sens mínim o bàsic que implica con­dem­nes relle­vants i b) les dis­crepàncies són sobre com de relle­vants seran aques­tes con­dem­nes.

No m’agrada ser ocell de mal ave­rany, però hem de ser rea­lis­tes, i tot pena­lista sap que si uns dies després d’un judici els acu­sats no han que­dat en lli­ber­tat ales­ho­res és assu­mi­ble que seran con­dem­nats... La pre­gunta és: per quins delic­tes i a qui­nes penes?

Ningú, tret dels set jut­ges que estan deli­be­rant, té la res­posta, però crec que no m’equi­voco si m’aven­turo a dir que igual ens empor­tem la sor­presa que al final del procés de deli­be­ració ens podem tro­bar amb una sentència que no ens agra­darà i, també, amb algun vot par­ti­cu­lar que ens agra­darà molt menys. És a dir, que el que s’esti­gui deba­tent no sigui el que molts desit­jaríem, sinó jus­ta­ment el con­trari, i que si no s’asso­leix un acord hi haurà un o diver­sos magis­trats que aca­ba­ran fent un vot par­ti­cu­lar que no serà per absol­dre, sinó per rema­tar.

Em puc equi­vo­car, i m’ale­gra­ria molt que fos així, però a la vista de les últi­mes qua­tre reso­lu­ci­ons del Tri­bu­nal Suprem, i de la seva forma i con­tin­gut, és evi­dent que ells ja tenen un marc con­dem­na­tori bàsic i que la dis­cussió, el debat, la deli­be­ració va per camins que no ens volem ni ima­gi­nar.

Els pre­sos, un cop aca­bat el judici, no han que­dat en lli­ber­tat com asse­gu­rava un expert sinó que, a més, han bus­cat tots els estra­ta­ge­mes que se’ls han ocor­re­gut per pri­var-los, fins i tot, dels seus drets polítics i de l’obli­gació de repre­sen­tació que tenen com a elec­tes i pro­cla­mats al Congrés, al Senat i al Par­la­ment Euro­peu. Crec que va ser gratuït, aven­tu­rat i fins i tot per­vers dir que després del judici els pre­sos que­da­rien en lli­ber­tat, i gene­rar unes expec­ta­ti­ves que no es cor­res­po­nen, ni es cor­res­po­nien, amb la rea­li­tat d’aquest procés penal que de penal té poc i de polític, molt.

Pot­ser m’equi­voco, però és pos­si­ble que qui asse­gu­rava que després del judici els acu­sats que­da­rien en lli­ber­tat només pre­tengués jugar una carta política per des­mo­bi­lit­zar aquells que esta­ven deci­dits a donar suport als pre­sos a les urnes... Ves a saber si va ser així o no, però, pot­ser, la bona tècnica no ocul­tava una altra cosa que una actu­ació política més sibil·lina del que molts podíem pen­sar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.