Detencions per sorpresa

“Hi ha una ope­ració política per atu­rar l’inde­pen­den­tisme, amb repressió d’alta i baixa inten­si­tat. Si genera por entre la gent, sabran com seguir actu­ant. Si la gent no com­pra un relat interes­sat i con­testa al car­rer de forma mas­siva, s’ho pen­sa­ran. La res­posta de la soci­e­tat és bàsica.” Són parau­les de Xavier Pelli­cer, por­ta­veu d’Alerta Solidària, el col·lec­tiu que diri­geix la defensa dels dar­rers set inde­pen­den­tis­tes que han ingres­sat a la presó acu­sats de ter­ro­risme.

Més enllà de la repressió extrema, els dar­rers anys s’han dis­pa­rat els casos de ciu­ta­dans que s’han vist sor­pre­sos per una causa judi­cial després de pren­dre part en una pro­testa sense ras­tre de violència. Sovint, els afec­tats havien mar­xat sense ser iden­ti­fi­cats per la poli­cia. Dies i fins i tot mesos més tard, van ser detin­guts o els va arri­bar una citació del jut­jat. La Berta va acu­dir a la con­vo­catòria per tallar les vies de l’AVE a Girona, coin­ci­dint amb el pri­mer ani­ver­sari de l’1-O. Ni tan sols for­mava part del grup pro­mo­tor. S’hi va sumar, com 400 per­so­nes més. Va estar jugant a les car­tes asse­guda en una via. Va mar­xar quan es va des­con­vo­car la pro­testa. Tres mesos més tard, la Policía Naci­o­nal va anar al seu poble a dete­nir-la. La van con­fon­dre amb la seva ger­mana, menor d’edat, que van arri­bar a tras­lla­dar a comis­sa­ria mal­grat que ella insis­tia que es trac­tava d’un error. La Berta es va tan­car vuit dies a la UdG amb un grup d’estu­di­ants com a pro­testa per les setze deten­ci­ons d’aquell dia. La tan­cada es va bate­jar com la Caput­xi­nada de Girona, ins­pi­rant-se en uns fets simi­lars del 1966, al con­vent dels Caput­xins de Sarrià. Final­ment, es va lliu­rar a un jut­jat per evi­tar ser detin­guda. Està espe­rant el judici, acu­sada d’un delicte de desor­dres públics. Per què ella sí i la majo­ria de par­ti­ci­pants no? Pro­ba­ble­ment perquè sor­tia en una foto d’aque­lla pro­testa. “Molta gent cri­tica qui es tapa la cara en una pro­testa. No sé què pre­te­nen veient el que està pas­sant. És una mesura de pro­tecció que no m’agrada, però que també forma part de la res­posta pacífica de la gent”, afirma la Berta.

L’Aniol estava fins fa uns dies esquit­xat per la mateixa causa. El més curiós del cas és que el dia del tall de les vies ell era al seu lloc de feina. Sem­bla que el van con­fon­dre, ves a saber amb qui. Va ser detin­gut per la Policía Naci­o­nal. El van emma­ni­llar. Creu que van anar per ell perquè tenia oberta una causa ante­rior després d’haver par­ti­ci­pat en una altra pro­testa. No és l’únic detin­gut que pot demos­trar que el dia del tall de les vies de l’AVE ni tan sols va pas­sar per allà. “Volen que tin­guem por», diu.

Tant la Berta com l’Aniol for­men part del grup 21 Raons, inte­grat pels encau­sats de l’AVE i per una única excepció, la de Jordi Ale­many, a qui es jutja per par­ti­ci­par en les pro­tes­tes del mateix dia, però a l’edi­fici de la Gene­ra­li­tat a Girona. Allà es va reti­rar una ban­dera espa­nyola. Ale­many, aquell dia, ni tan sols va ser iden­ti­fi­cat. Ni ell ni cap de les 300 per­so­nes que hi van par­ti­ci­par. Dies més tard, va rebre un informe del jut­jat d’ins­trucció que li comu­ni­cava que s’havia obert una inves­ti­gació con­tra ell. Ara li dema­nen 2,4 anys de presó per ultratge, desor­dres públics, danys i atemp­tat a l’auto­ri­tat. Jordi Ale­many es declara “un cap de turc habi­tual”. Amb 16 anys ja va ser jut­jat per fer pin­ta­des anti­monàrqui­ques. Ara té una altra causa oberta per ocu­par la Uni­ver­si­tat de Girona. Afecta dotze per­so­nes. Dema­nen 2,2 anys de presó a cada una. “Ja fa anys que sabem a qui ens enfron­tem i les con­seqüències de voler forçar el tren­ca­ment de l’Estat”, diu. Només li fa por que la per­se­cució a què està sent sotmès l’inde­pen­den­tisme “no ser­veixi de res, que quedi a mit­ges”.

Una denúncia molt sonada els dar­rers dies ha estat la que Jupol, el sin­di­cat majo­ri­tari de la Policía Naci­o­nal, ha inter­po­sat con­tra el còmic On és l’estel·la?, de l’edi­to­rial Coma­ne­gra. Es tracta d’una obra de con­tin­gut irònic ins­pi­rada en el procés, a l’estil d’On és Wally? El direc­tor de l’edi­to­rial, Joan Sala, ha anat aquesta set­mana a Palma a un acte de con­ci­li­ació (suspès en el dar­rer moment), amb la volun­tat de rea­fir­mar-se en el fet que ni dema­narà perdó ni reti­rarà res. Sala creu que la situ­ació que els esquitxa “és sur­re­a­lista”, atès que la sàtira “s’emmarca en la lli­ber­tat d’expressió” i creu que denúncies com la que ha rebut “per­se­guei­xen que la gent tin­gui por i s’auto­cen­suri”. Es declara indig­nat davant acti­tuds que “miren de reta­llar lli­ber­tats”: “Això ja ho hem vis­cut en èpoques ante­ri­ors”, i es mos­tra ober­ta­ment sorprès i agraït davant l’onada de soli­da­ri­tat rebuda. Dime­cres, On és l’estel·la? va ser el lli­bre més venut a Ama­zon.

No hi ha col·lec­tiu que escapi a la dèria de les denúncies, a una volun­tat mani­festa de cri­mi­na­lit­zar la pro­testa. Hi ha dotze bom­bers que estan sent inves­ti­gats per actu­a­ci­ons rela­ci­o­na­des amb el referèndum. Par­lem amb un dels afec­tats, que es vol man­te­nir en l’ano­ni­mat. El 2 d’octu­bre del 2017 es va mani­fes­tar davant l’Ajun­ta­ment de la seva ciu­tat en pro­testa per la violència exer­cida per la poli­cia espa­nyola el dia abans. Ell mateix en va ser víctima. La decisió de par­ti­ci­par en la con­cen­tració va ser presa amb un cent per cent de con­sen­ti­ment del parc on tre­ba­lla. Hi van anar tots, amb els cami­ons de feina i pre­pa­rats per si havien de sor­tir per potes a aten­dre alguna urgència. En el recor­re­gut van pas­sar pel davant d’una caserna de la Guàrdia Civil. Durant el des­plaçament van fer sonar la sirena, tot i que van evi­tar pas­sar pel cos­tat d’edi­fi­cis com esco­les i hos­pi­tals. El dia va transcórrer mar­cat per la rebuda emo­ci­o­nada del poble. Dies més tard, aquest bom­ber i alguns com­panys van rebre una citació al jut­jat, moti­vada per la denúncia d’un par­ti­cu­lar que asse­gu­rava que els bom­bers van pro­fe­rir insults i ges­tos de menys­preu envers els guàrdies civils. Li van requi­sar el mòbil i el mate­rial informàtic i ja no l’ha pogut recu­pe­rar. L’acu­sen d’un delicte d’odi, de dei­xa­desa de fun­ci­ons i de mal­ver­sació de fons. El seu cas es troba encara en fase d’ins­trucció. “Tinc la sen­sació que hi ha una estratègia gene­ral basada en la repressió i que jo estic al mig sense enten­dre per què”, afirma.

Molts alcal­des de pobla­ci­ons que van par­ti­ci­par en el referèndum de l’1-O també saben què és veure’s enmig de la diana. Han cons­ta­tat com sovint hi ha la volun­tat prin­ci­pal de fer soroll i cri­mi­na­lit­zar l’inde­pen­den­tisme i, per tant, unes idees polítiques. El fis­cal gene­ral José Manuel Maza (ara ja mort) va anun­ciar la volun­tat d’inves­ti­gar 712 bat­lles cata­lans. Final­ment, segons dades de l’Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per la Inde­pendència, en va citar 71. D’aquests casos, 57 ja han estat arxi­vats pel jutge de torn. En res­ten 14 d’oberts. A la majo­ria se’ls inves­tiga per deso­bediència, tot i que consta algun cas d’inci­tació a l’odi.

SARA MUÑOZ

smu­noz@​lrp.​cat