El dossier

Detencions per sorpresa

La llei mordassa i la interpretació a mida del Codi Penal han disparat el nombre de persones que es veuen esquitxades per una causa judicial pel fet de participar en una protesta al carrer

ALBERT CARRERAS
ALBERT CARRERAS
“Veiem com l’Estat està forçant el Codi Penal per penalitzar accions que amb la llei a la mà i aplicant el sentit comú no haurien d’estar perseguides”
XAVIER PELLICER
XAVIER PELLICER
“Hi ha una operació política, amb repressió d’alta i baixa intensitat. Si genera por entre la gent, sabran com han de seguir actuant”

“Hi ha una operació política per aturar l’independentisme, amb repressió d’alta i baixa intensitat. Si genera por entre la gent, sabran com seguir actuant. Si la gent no compra un relat interessat i contesta al carrer de forma massiva, s’ho pensaran. La resposta de la societat és bàsica.” Són paraules de Xavier Pellicer, portaveu d’Alerta Solidària, el col·lectiu que dirigeix la defensa dels darrers set independentistes que han ingressat a la presó acusats de terrorisme.

Més enllà de la repressió extrema, els darrers anys s’han disparat els casos de ciutadans que s’han vist sorpresos per una causa judicial després de prendre part en una protesta sense rastre de violència. Sovint, els afectats havien marxat sense ser identificats per la policia. Dies i fins i tot mesos més tard, van ser detinguts o els va arribar una citació del jutjat. La Berta va acudir a la convocatòria per tallar les vies de l’AVE a Girona, coincidint amb el primer aniversari de l’1-O. Ni tan sols formava part del grup promotor. S’hi va sumar, com 400 persones més. Va estar jugant a les cartes asseguda en una via. Va marxar quan es va desconvocar la protesta. Tres mesos més tard, la Policía Nacional va anar al seu poble a detenir-la. La van confondre amb la seva germana, menor d’edat, que van arribar a traslladar a comissaria malgrat que ella insistia que es tractava d’un error. La Berta es va tancar vuit dies a la UdG amb un grup d’estudiants com a protesta per les setze detencions d’aquell dia. La tancada es va batejar com la Caputxinada de Girona, inspirant-se en uns fets similars del 1966, al convent dels Caputxins de Sarrià. Finalment, es va lliurar a un jutjat per evitar ser detinguda. Està esperant el judici, acusada d’un delicte de desordres públics. Per què ella sí i la majoria de participants no? Probablement perquè sortia en una foto d’aquella protesta. “Molta gent critica qui es tapa la cara en una protesta. No sé què pretenen veient el que està passant. És una mesura de protecció que no m’agrada, però que també forma part de la resposta pacífica de la gent”, afirma la Berta.

L’Aniol estava fins fa uns dies esquitxat per la mateixa causa. El més curiós del cas és que el dia del tall de les vies ell era al seu lloc de feina. Sembla que el van confondre, ves a saber amb qui. Va ser detingut per la Policía Nacional. El van emmanillar. Creu que van anar per ell perquè tenia oberta una causa anterior després d’haver participat en una altra protesta. No és l’únic detingut que pot demostrar que el dia del tall de les vies de l’AVE ni tan sols va passar per allà. “Volen que tinguem por», diu.

Tant la Berta com l’Aniol formen part del grup 21 Raons, integrat pels encausats de l’AVE i per una única excepció, la de Jordi Alemany, a qui es jutja per participar en les protestes del mateix dia, però a l’edifici de la Generalitat a Girona. Allà es va retirar una bandera espanyola. Alemany, aquell dia, ni tan sols va ser identificat. Ni ell ni cap de les 300 persones que hi van participar. Dies més tard, va rebre un informe del jutjat d’instrucció que li comunicava que s’havia obert una investigació contra ell. Ara li demanen 2,4 anys de presó per ultratge, desordres públics, danys i atemptat a l’autoritat. Jordi Alemany es declara “un cap de turc habitual”. Amb 16 anys ja va ser jutjat per fer pintades antimonàrquiques. Ara té una altra causa oberta per ocupar la Universitat de Girona. Afecta dotze persones. Demanen 2,2 anys de presó a cada una. “Ja fa anys que sabem a qui ens enfrontem i les conseqüències de voler forçar el trencament de l’Estat”, diu. Només li fa por que la persecució a què està sent sotmès l’independentisme “no serveixi de res, que quedi a mitges”.

Una denúncia molt sonada els darrers dies ha estat la que Jupol, el sindicat majoritari de la Policía Nacional, ha interposat contra el còmic On és l’estel·la?, de l’editorial Comanegra. Es tracta d’una obra de contingut irònic inspirada en el procés, a l’estil d’On és Wally? El director de l’editorial, Joan Sala, ha anat aquesta setmana a Palma a un acte de conciliació (suspès en el darrer moment), amb la voluntat de reafirmar-se en el fet que ni demanarà perdó ni retirarà res. Sala creu que la situació que els esquitxa “és surrealista”, atès que la sàtira “s’emmarca en la llibertat d’expressió” i creu que denúncies com la que ha rebut “persegueixen que la gent tingui por i s’autocensuri”. Es declara indignat davant actituds que “miren de retallar llibertats”: “Això ja ho hem viscut en èpoques anteriors”, i es mostra obertament sorprès i agraït davant l’onada de solidaritat rebuda. Dimecres, On és l’estel·la? va ser el llibre més venut a Amazon.

No hi ha col·lectiu que escapi a la dèria de les denúncies, a una voluntat manifesta de criminalitzar la protesta. Hi ha dotze bombers que estan sent investigats per actuacions relacionades amb el referèndum. Parlem amb un dels afectats, que es vol mantenir en l’anonimat. El 2 d’octubre del 2017 es va manifestar davant l’Ajuntament de la seva ciutat en protesta per la violència exercida per la policia espanyola el dia abans. Ell mateix en va ser víctima. La decisió de participar en la concentració va ser presa amb un cent per cent de consentiment del parc on treballa. Hi van anar tots, amb els camions de feina i preparats per si havien de sortir per potes a atendre alguna urgència. En el recorregut van passar pel davant d’una caserna de la Guàrdia Civil. Durant el desplaçament van fer sonar la sirena, tot i que van evitar passar pel costat d’edificis com escoles i hospitals. El dia va transcórrer marcat per la rebuda emocionada del poble. Dies més tard, aquest bomber i alguns companys van rebre una citació al jutjat, motivada per la denúncia d’un particular que assegurava que els bombers van proferir insults i gestos de menyspreu envers els guàrdies civils. Li van requisar el mòbil i el material informàtic i ja no l’ha pogut recuperar. L’acusen d’un delicte d’odi, de deixadesa de funcions i de malversació de fons. El seu cas es troba encara en fase d’instrucció. “Tinc la sensació que hi ha una estratègia general basada en la repressió i que jo estic al mig sense entendre per què”, afirma.

Molts alcaldes de poblacions que van participar en el referèndum de l’1-O també saben què és veure’s enmig de la diana. Han constatat com sovint hi ha la voluntat principal de fer soroll i criminalitzar l’independentisme i, per tant, unes idees polítiques. El fiscal general José Manuel Maza (ara ja mort) va anunciar la voluntat d’investigar 712 batlles catalans. Finalment, segons dades de l’Associació de Municipis per la Independència, en va citar 71. D’aquests casos, 57 ja han estat arxivats pel jutge de torn. En resten 14 d’oberts. A la majoria se’ls investiga per desobediència, tot i que consta algun cas d’incitació a l’odi.

DENÚNCIES INESPERADES

Des del col·lectiu d’advocats Dret a Defensa també s’ha fet costat a persones que han rebut denúncies sense delicte aparent. Albert Carreras explica el cas d’un senyor que el 2 d’octubre del 2017 anava conduint i el van avançar furgonetes de la Policía Nacional. Va tocar el clàxon perquè li tancaven el pas. Un dels darrers vehicles el va aturar, el va fer baixar i un agent el va agredir amb la porra. L’Audiència Provincial de Girona el va citar per un delicte d’odi. El cas es va arxivar. L’afectat, però, va presentar una denúncia per agressions. En un primer moment es va arxivar, però ara l’Audiència Provincial de Girona ha reobert el cas perquè consten trucades al 112 de persones que en el moment dels fets van denunciar l’actitud dels agents. Entre altres casos, aquest col·lectiu va defensar un jove que va participar en un tall d’autopista el 2017 (va acabar arxivat) o un informàtic investigat pel jutjat de Paterna per replicar el web del referèndum. “Veiem com l’Estat està forçant el Codi Penal per reprimir un moviment ideològic i penalitzant accions que amb la llei a la mà i aplicant el sentit comú no haurien d’estar perseguides”, afirma l’advocat gironí.

Els primers ciutadans investigats per l’1 d’octubre van ser David Carmona i Iván Altimira. Parlem amb el segon. L’octubre del 2017 era conseller de la CUP al districte de Sant Andreu. Dies abans del referèndum van organitzar, juntament amb entitats i partits, un acte a favor del referèndum. Al final de la cita, agents de la Guàrdia Urbana van començar a identificar els assistents. “Vaig intercedir per mirar d’explicar-los que aquell acte tenia el permís de l’Ajuntament”, recorda. Dies més tard li va arribar una citació. Acabava de ser condemnat a pagar uns 4.600 euros per uns delictes de resistència a l’autoritat i lesions. En David Carmona, també, però d’una quantitat inferior. “Això és una persecució política i ideològica”, denuncia. L’Ivan Altimira també sap què és ser traslladat emmanillat a l’Audiencia Nacional. Forma part dels cinc darrers independentistes que van ser jutjats per cremar fotos del rei. Tot el viatge se’l va passar emmanillat. Reitera com n’és, d’important, la solidaritat de la gent: “Sentir que no estem sols, ni els nostres familiars, tampoc.” El cas va acabar arxivat després que la justícia europea sentenciés que cremar fotos del monarca és llibertat d’expressió.

De denúncies que agafen gent a contrapeu n’hi ha un munt. Fins a aquesta setmana i sense comptar els líders independentistes que acumulen prop de dos anys a la presó, els casos més escandalosos havien estat els de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, acusats de terrorisme per participar en una protesta. Altres ciutadans que no donen crèdit són els nou votants de l’1-O que la Policía Nacional volia investigar. O, sense anar tan lluny, els dos menors militants d’Arran que van ser detinguts dijous.

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

PERSEGUIR LA PROTESTA PER LLEI

L’advocat Xavier Pellicer detalla que a Alerta Solidària, en els darrers mesos, han atès uns dos cents casos de persones a les quals se’ls reclamava una sanció en aplicació de la Llei Mordassa. D’aquestes, unes 150 havien estat interposades pels Mossos d’Esquadra i moltes per considerar que s’havien manifestat de forma il·legal. Han aconseguit l’arxivament d’una bona part. Laura Medina, coordina de l’Àrea de Protesta de l’Associació Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans, recorda les estadístiques fetes públiques pel Ministeri d’Interior que demostren com es criminalitza la protesta: 21.122 sancions el 2017 per manca de respecte a un policia i 13.033 sancions per desobediència o resistència a l’autoritat.

LA PROMESA DE PEDRO SÁNCHEZ

Una de les promeses incomplertes pel president de l’Estat Espanyol és la de derogar la Llei Mordassa. Laura Medina, del Centre Irídia, explica que Sánchez ha introduït alguns preceptes sobre com interpretar el text però que no han servit per frenar la lectura perversa que fan alguns policies i jutges. Medina creu que s’ha fet una llei a mida per criminalitzar quan s’escau l’independentisme i gran part dels moviments socials. “Sovint les sancions afecten a col·lectius que no tenen diners i no es poden permetre recórrer”, indica. Aconsella filmar qualsevol detenció.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)