‘Souvenirs’ amb petjada catalana

Fa 10 anys, posem per cas, l’arte­sa­nia arros­se­gava una imatge injusta. “Arte­sa­nia? Plats i olles.” Bal­du­fes de fusta, bas­tons de mun­ta­nya, rajo­les per al rebe­dor –“Que Déu bene­eixi els d’aquesta casa”. Que sí, que també, però és cert que aquesta ico­no­gra­fia no és la tar­geta de pre­sen­tació que actu­al­ment es pro­mou des de les ins­ti­tu­ci­ons. Des del 2010, al car­rer Banys Nous, a Bar­ce­lona, hi ha la botiga Emprem­tes de Cata­lu­nya. És botiga i és marca regis­trada. L’ori­gen és el 2006, en un estudi sobre els sig­nes d’iden­ti­tat cata­lans. En van refe­ren­ciar 116. Més de cent ico­nes que van ser­vir de base per a l’actual Emprem­tes de Cata­lu­nya. Ges­ti­ona el Con­sorci de Comerç, Arte­sa­nia i Moda de Cata­lu­nya (CCAM).

Només d’entrar per la porta, els ulls estan àvids. Es fixen en un cis­tell de pei­xos grans, bri­llants i iri­sats, de ceràmica. Es per­ce­ben tan vius que sem­bla que d’un moment a l’altre boque­ja­ran... No espe­ra­rem al final del text: els pro­duc­tes fets a la terra i per mans arte­sa­nes no tenen el mateix preu que un imant de nevera fet a la Xina i amb la ins­cripció “Llo­ret de Mar”. Però hi ha un tipus de turista que hi està interes­sat. I també con­su­mi­dors autòctons. Són peces d’arte­sa­nia, art. De la joie­ria al para­ment de la llar, pas­sant pels com­ple­ments i els jocs infan­tils. Una talla poli­cro­mada de la Mare de Déu de la Mercè pot cos­tar uns quants cen­te­nars d’euros, és cert. Però també hi ha oferta per a pres­su­pos­tos de 20 euros, 30, 40... I, d’altra banda, qui vul­gui endur-se un deta­llet, estric­ta­ment, i no gas­tar-se més de 5 euros també tro­barà en què mal­gas­tar. Una idea: els imants són bonics i dife­rents.

La selecció de pro­duc­tes té en compte tant la qua­li­tat del dis­seny i de la tècnica com la ins­pi­ració en el país. Des del 2010, Emprem­tes ha evo­lu­ci­o­nat, però la filo­so­fia és la mateixa. Xavier Villas és cap d’àrea d’Arte­sa­nia: “Un dels objec­tius és pre­sen­tar un pro­ducte fet arte­sa­nal­ment a Cata­lu­nya i que expli­qui el país a la per­sona que ens visita. També és per al català que viatja fora i vol dur un regal... També es trac­tava de crear una nova via de comer­ci­a­lit­zació per als arte­sans.” I nosal­tres rumiem: no cal ser turista, ni viat­jar fora, ni com­prar per rega­lar... Siguin egois­tes! Si poden i volen, entrin i arram­blin. S’empor­ta­ran un mor­ter de fusta d’oli­vera o tocats per al cabell, qui sap si una tau­leta feta amb rajo­les moder­nis­tes. Biju­te­ria? Una obra d’art? Marina Calls, res­pon­sa­ble de pro­jec­tes de pro­moció d’Arte­sa­nia, diu: “Feien falta aquests pro­duc­tes, pro­ce­dents de la tra­dició local, que fes­sin una aposta clara per l’arte­sa­nia, amb qua­li­tat i dis­seny.”

M.M.

mmi­ra­lles@​lrp.​cat

.