El dossier

‘Souvenirs’ amb petjada catalana

Del drac gaudinià a l’escultura evocadora. Empremtes és la marca amb què la Generalitat comercialitza els records del país, fets per artesans catalans

Fa 10 anys, posem per cas, l’artesania arrossegava una imatge injusta. “Artesania? Plats i olles.” Baldufes de fusta, bastons de muntanya, rajoles per al rebedor –“Que Déu beneeixi els d’aquesta casa”. Que sí, que també, però és cert que aquesta iconografia no és la targeta de presentació que actualment es promou des de les institucions. Des del 2010, al carrer Banys Nous, a Barcelona, hi ha la botiga Empremtes de Catalunya. És botiga i és marca registrada. L’origen és el 2006, en un estudi sobre els signes d’identitat catalans. En van referenciar 116. Més de cent icones que van servir de base per a l’actual Empremtes de Catalunya. Gestiona el Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM).

Només d’entrar per la porta, els ulls estan àvids. Es fixen en un cistell de peixos grans, brillants i irisats, de ceràmica. Es perceben tan vius que sembla que d’un moment a l’altre boquejaran... No esperarem al final del text: els productes fets a la terra i per mans artesanes no tenen el mateix preu que un imant de nevera fet a la Xina i amb la inscripció “Lloret de Mar”. Però hi ha un tipus de turista que hi està interessat. I també consumidors autòctons. Són peces d’artesania, art. De la joieria al parament de la llar, passant pels complements i els jocs infantils. Una talla policromada de la Mare de Déu de la Mercè pot costar uns quants centenars d’euros, és cert. Però també hi ha oferta per a pressupostos de 20 euros, 30, 40... I, d’altra banda, qui vulgui endur-se un detallet, estrictament, i no gastar-se més de 5 euros també trobarà en què malgastar. Una idea: els imants són bonics i diferents.

La selecció de productes té en compte tant la qualitat del disseny i de la tècnica com la inspiració en el país. Des del 2010, Empremtes ha evolucionat, però la filosofia és la mateixa. Xavier Villas és cap d’àrea d’Artesania: “Un dels objectius és presentar un producte fet artesanalment a Catalunya i que expliqui el país a la persona que ens visita. També és per al català que viatja fora i vol dur un regal... També es tractava de crear una nova via de comercialització per als artesans.” I nosaltres rumiem: no cal ser turista, ni viatjar fora, ni comprar per regalar... Siguin egoistes! Si poden i volen, entrin i arramblin. S’emportaran un morter de fusta d’olivera o tocats per al cabell, qui sap si una tauleta feta amb rajoles modernistes. Bijuteria? Una obra d’art? Marina Calls, responsable de projectes de promoció d’Artesania, diu: “Feien falta aquests productes, procedents de la tradició local, que fessin una aposta clara per l’artesania, amb qualitat i disseny.”

Nord-americans afamats

La societat és viva, i el mercat és viu. Abans ho dèiem. Tot evoluciona, o hauria de fer-ho. Xavier Villas comenta: “Cada vegada més ens demanen no tant un objecte explícit, com pot ser el drac del parc Güell, com una peça que també expliqui el país però que sigui més evocadora.” El que té més sortida ara és el treball de ceramistes, el vidre bufat, la joieria inspirada en la fauna. I també la marca Barcelona, a través del panot, per exemple. Però els gustos han variat. Calls hi afegeix: “Així com abans estaven a primera línia Gaudí i Barcelona, ara no, perquè estem buscant productes molt singulars. M’agrada parlar de peces, amb un aspecte més poètic, que poden materialitzar emocions, transformar espais, i transmeten l’amor a l’ofici i la tècnica.” Els últims mesos han introduït 15 col·leccions noves, i sobretot han entrat l’escultura en porcellana, vidre i forja. També petites edicions del souvenir més evidentment català –o barceloní. I marroquineria i joieria ecològica. Tenen més de mil productes a la botiga... “M’agrada dir que són objectes amb ànima”, diu Villas.

Expliquen que un 60% dels clients són estrangers i el 40% restant, autòctons. D’aquest 60%, la immensa majoria són nord-americans. També hi ha coreans, que valoren molt l’artesania. Dels nord-americans, indica Villas: “Podem tenir la percepció general que el turisme té menys poder adquisitiu o menys cultura… Però existeix aquest turista que compra peces de preu elevat. Potser no són tants, però hi són. El turista nord-americà sempre s’ha interessat molt pels elements històrics d’altres països, potser per la falta d’una història pròpia de llarg recorregut.”

M.M.

mmiralles@lrp.cat

.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)