El dossier

Cita cabdal amb les urnes

Arrenca un any de sobredosi electoral en què serà impossible escapar del plebiscit entre independentisme i unionisme i entre monarquia i república. Al maig, municipals i europees, com a mínim

PES DE LES MUNICIPALS
Des de la proximitat s’enforteix el projecte polític
TRENCAMENT DE BLOCS
En molts municipis s’articularan pactes d’esquerra basats en l’eix social
MISSATGE A EUROPA
Les eleccions europees seran un altaveu per mostrar la força del sobiranisme

El 2019 serà un any amb claríssim accent elec­to­ral. Sobre el calen­dari hi ha mar­cada la cita del diu­menge 26 de maig, quan a casa nos­tra coin­ci­di­ran les muni­ci­pals i les euro­pees, però sobre la marxa podrien irrom­pre altres comi­cis. Les del 26-M no seran unes elec­ci­ons muni­ci­pals qual­se­vol. Per molt que les for­ma­ci­ons que hi con­cor­ren posin part de l’èmfasi en el seu pro­jecte local, a ningú se li escapa que serà impos­si­ble fugir del ple­bis­cit entre inde­pendència i uni­o­nisme i entre monar­quia i república.

Les for­ces sobi­ra­nis­tes saben que les muni­ci­pals no són només la clau de la futura gestió de la ciu­tat, sinó que també són cons­ci­ents que tenen entre mans el destí de l’admi­nis­tració més pro­pera al ciu­tadà i, en con­seqüència, un dels vehi­cles més eficaços per implan­tar un dis­curs polític que vagi més enllà de la gestió del dia a dia. És des de la pro­xi­mi­tat des d’on més i millor s’enfor­teix el pro­jecte polític. La república, així doncs, també està en joc en aques­tes elec­ci­ons muni­ci­pals.

Sobre el futur mapa muni­ci­pa­lista pla­nen a hores d’ara molts inter­ro­gants. El 2015, el PDe­CAT encara va man­te­nir l’hege­mo­nia en bona part del ter­ri­tori, tot i que va per­dre l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, peça clau en el tau­ler de joc, i va que­dar afe­blit en algu­nes ciu­tats de l’àrea metro­po­li­tana. Sem­bla que ara ERC cotitza a l’alça i li podria pren­dre espais, o almenys així ho comen­cen a asse­nya­lar diver­ses enques­tes. A les ciu­tats on el sobi­ra­nisme sumi es podran bas­tir pro­jec­tes en clau de República Cata­lana, tot i que de ben segur que hi haurà muni­ci­pis on es tren­carà la dinàmica dels blocs i, de bra­cet del PSC, s’arti­cu­la­ran eixos d’esquerra amb un dis­curs inclu­siu ben tra­vat i amb l’argu­ment de crear un cordó sani­tari que freni la dreta i, fins i tot, l’extrema dreta. A hores d’ara, els soci­a­lis­tes tenen set de les deu alcal­dies dels muni­ci­pis de més de 100.000 habi­tants. Només dues estan en mans de l’inde­pen­den­tisme (Saba­dell i Reus), men­tre que els Comuns van con­que­rir Bar­ce­lona. Els Comuns, en les seves diver­ses fiso­no­mies, poden ser clau en mol­tes ciu­tats on l’eix social pre­val­gui sobre el naci­o­nal.

EL FUTUR DE LA DRETA

Un altre inter­ro­gant refe­rit al com­por­ta­ment elec­to­ral en aquests comi­cis serà si Ciu­ta­dans man­tindrà el suport acon­se­guit el 21-D, o si s’hi apro­xi­marà, i fins a quin punt aquest aug­ment con­ver­tirà el PP en un par­tit resi­dual, a excepció de Bada­lona –on Xavier García Albiol par­teix com a favo­rit– i algun altre racó del país. La pos­si­ble irrupció de Vox també podria fer virar alguns ajun­ta­ments cap a l’extrema dreta, una rea­li­tat que con­tri­bui­ria a expli­car el tren­ca­ment de blocs i els pac­tes d’esquerra per tal de fre­nar el fei­xisme.

Durant els pròxims mesos també s’anirà defi­nint el futur dels 712 alcal­des que afron­ten un procés judi­cial acu­sats d’haver faci­li­tat la con­sulta de l’1 d’octu­bre. Alguns dels afec­tats tenen la intenció de repe­tir com a caps de llista, però a les files dels seus par­tits temen encara una pos­si­ble inha­bi­li­tació. De moment, però, diver­sos jut­jats han deci­dit arxi­var els pri­mers casos que han resolt, un fet que ara per ara es des­co­neix si crearà juris­prudència, amb la qual cosa la resta d’alcal­des, encara la majo­ria dels asse­nya­lats per la fis­ca­lia, aban­do­na­ran la con­dició d’inves­ti­gats i dei­xa­ran de tenir un front obert amb la justícia.

Quan fal­ten només cinc mesos per a la cele­bració dels comi­cis, encara hi ha for­ma­ci­ons en la franja de l’esquerra que miren de tan­car can­di­da­tu­res àmplies i mol­tes d’altres que no han nome­nat els seus can­di­dats. Els inter­ro­gants pla­nen sobre uns comi­cis que seran clau per defi­nir futu­res estratègies de país.

elec­ci­ons euro­pees

Històrica­ment, les elec­ci­ons per triar els repre­sen­tants de l’Estat espa­nyol a la Unió Euro­pea han des­per­tat força menys interès que la resta de con­vo­catòries elec­to­rals. Aquest any, però, la cita té caràcter excep­ci­o­nal. Les for­ces inde­pen­den­tis­tes tenen clar que les euro­pees són un alta­veu per llançar un mis­satge a Europa i al món. L’inde­pen­den­tisme aspira a mos­trar la seva mus­cu­la­tura. La dar­rera cita, el 2014, va sig­ni­fi­car un tri­omf d’ERC a Cata­lu­nya i les for­ces sobi­ra­nis­tes van con­cen­trar el 59,6% dels vots. A l’Estat espa­nyol, la victòria va ser per al PP.

Les elec­ci­ons euro­pees tenen una cir­cums­cripció única a l’Estat espa­nyol, la qual cosa implica que un veí de Huelva pot votar una can­di­da­tura amb segell català, i a la inversa. De fet, ERC hi con­cor­rerà amb una llista única amb EH Bildu i el Bloc Naci­o­na­lista Gallec, amb Oriol Jun­que­ras com a cap de llista. Després que els repu­bli­cans des­car­tes­sin la suma del sobi­ra­nisme català, Juntsx­Cat no ha reve­lat encara ni qui serà el seu can­di­dat ni sota quin parai­gua hi con­cor­rerà (el 2014 CiU es va pre­sen­tar amb la Coa­lició per Europa). La CUP ha deci­dit no pre­sen­tar-se a aques­tes elec­ci­ons, mal­grat que el con­flicte català també es diri­meix a Europa. La for­mació vol posar l’accent en el muni­ci­pa­lisme.

Les elec­ci­ons euro­pees, que com en els anys 1987 i 1999 tor­nen a coin­ci­dir amb unes muni­ci­pals, seran un termòmetre de la situ­ació cata­lana. Els ciu­ta­dans de la UE tri­a­ran 705 dipu­tats (actu­al­ment en són 751, però el Bre­xit n’hau­ria de fer reduir el nom­bre) i l’Estat espa­nyol n’ele­girà un total de 59, cinc més que el 2014.

El 26 de maig també hi haurà elec­ci­ons a tretze comu­ni­tats autònomes: el País Valencià, les illes Bale­ars, Astúries, Cantàbria, Navarra, Cas­te­lla i Lleó, la Rioja, Madrid, Cas­te­lla-la Manxa, Múrcia, les illes Canàries, Aragó i Extre­ma­dura.

Tothom aspira a controlar Barcelona

SARA MUÑOZ

Els ajuntaments del país són eines clau en el camí cap a la república, i aquest fet converteix Barcelona en el principal cavall de batalla de tots els partits, sigui quin sigui el seu segell polític. El partit d’Ada Colau aspira a mantenir l’alcaldia de Barcelona, però sap que una marea independentista se li tirarà a sobre. Això sí, l’atomització de l’oferta de partits sobiranistes pot restar presència d’aquestes forces a la sala de plens, atès que la llei d’Hondt, la que distribueix el repartiment de regidor en funció del suport rebut a les urnes, premia l’acumulació de vots en una única llista. Si l’independentisme no acaba consumant una majoria a la sala de plens, les negociacions podrien donar per escriure una enciclopèdia sencera. Es desconeix quina posició prendran tant els Comuns com el PSC, després que els primers expulsessin els socialistes del govern municipal de Barcelona arran del suport del PSOE a l’aplicació de l’article 155.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor