El dossier

De la crisi d’ostatges a Soleimani

La revolució iraniana del 1979 va provocar canvis dins del context de la guerra freda

Hi ha dues dates que han can­viat la geo­política de l’Ori­ent Mitjà: el 1948, amb la decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència d’Israel que, segons George Corm, va pro­vo­car la implosió de la regió i la cohesió dels països àrabs de la zona, que, més enllà de les divi­si­ons que va intro­duir la guerra freda després del 1952 (cop d’estat del Movi­ment d’Ofi­ci­als Lliu­res a Egipte), no van reconèixer el nou estat d’Israel i van lliu­rar qua­tre guer­res en con­tra seu. La segona data cru­cial és el 1979 quan va tenir lloc, també segons Corm, el més ampli movi­ment de mas­ses de tot el segle XX a l’Ori­ent Mitjà: la revo­lució islàmica de l’Iran que va frac­tu­rar la regió perquè qüesti­o­nava la legi­ti­mi­tat dels Saud per tenir cura dels llocs sagrats de l’islam (la Meca i Medina) i, per pri­mera vegada, donava una referència esta­tal a l’islam polític.

El novem­bre d’aquell any, dos-cents isla­mis­tes armats es van apo­de­rar durant tres dies de la gran mes­quita de la Meca. Aquell epi­sodi es va sal­dar amb més de 250 morts. La revolta, d’ins­pi­ració ira­ni­ana o mah­dista, també va qüesti­o­nar la legi­ti­mi­tat dels Saud. Des de lla­vors, la lluita per l’hege­mo­nia reli­gi­osa a l’Ori­ent Mitjà entre el wah­ha­bisme sau­dita i el xiisme dels aia­tol·làs ha estat cons­tant i irre­con­ci­li­a­ble. En aquest cas també per­dura el temor a la supe­ri­o­ri­tat demogràfica de l’Iran (83 mili­ons d’habi­tants el 2018 pels 33 mili­ons de l’Aràbia Sau­dita).

can­vis d’ali­ats

La revo­lució ira­ni­ana va gene­rar també can­vis dins del con­text de la guerra freda. Els Estats Units van per­dre un aliat poderós que con­tro­lava el golf (Àrab o Pèrsic), per on cir­cu­len al vol­tant de les dues ter­ce­res parts del cru mun­dial. L’Iran ja havia estat objecte de desig durant la Segona Guerra Mun­dial, quan va ser ocu­pat per britànics i soviètics per evi­tar que el petroli iranià caigués en mans ale­ma­nyes i tenir una ruta d’apro­vi­si­o­na­ment de l’URSS.

l’epi­sodi dels ostat­ges

El 1953, el cop d’estat de la CIA con­tra Moham­med Mos­sa­deq –un naci­o­na­lista con­ser­va­dor que va come­tre l’error de naci­o­na­lit­zar el petroli– i la res­ti­tució del xa van obrir les por­tes i el cru del país als EUA. Va ser, a més, una pèrdua humi­li­ant, perquè, entre el novem­bre del 1979 i el gener del 1981, cin­quanta-dos esta­tu­ni­dencs van roman­dre segres­tats durant 444 dies a l’ambai­xada dels EUA de Tehe­ran per estu­di­ants segui­dors de Kho­meini. De fet, en aquesta última crisi entre Was­hing­ton i Tehe­ran, Donald Trump va amenaçar de col­pe­jar cin­quanta-dos objec­tius, en referència a aquest epi­sodi. (Ini­ci­al­ment els ostat­ges eren sei­xanta-sis, però els estu­di­ants van alli­be­rar els afro­a­me­ri­cans en con­si­de­rar-los una mino­ria opri­mida. L’ope­ració Garra d’Àliga per res­ca­tar-los es va esta­ve­llar al desert iranià per culpa d’una tem­pesta de sorra. Van ser alli­be­rats el mateix dia que Ronald Rea­gan jurava com a nou pre­si­dent.

La revo­lució de Kho­meini no va fer de l’Iran un aliat de l’URSS. Al con­trari, va amenaçar de con­ta­mi­nar les repúbli­ques musul­ma­nes soviètiques de l’Àsia Cen­tral i, per fre­nar-la, en plena guerra freda, va tenir lloc una aliança con­tra natura de suport a Sad­dam Hus­sein en la guerra con­tra l’Iran. L’objec­tiu últim era debi­li­tar els dos països musul­mans mili­tar­ment més forts de la regió i pro­te­gir Israel i l’Aràbia Sau­dita. Els Estats Units van aca­bar sub­mi­nis­trant armes a l’Iran (l’arma­ment iranià era d’ori­gen occi­den­tal) en l’epi­sodi cone­gut com l’Iran­gate.

El bloc de poder iranià es va tren­car amb la mort de Kho­meini el 1989 i l’elecció d’Ali Kha­me­nei com a líder suprem, que va excloure del poder altres homes forts de la revo­lució. Els refor­mis­tes són pragmàtics que, tot i haver com­par­tit poder i res­pon­sa­bi­li­tats en la repressió de la dècada dels vui­tanta, saben que l’aïlla­ment inter­na­ci­o­nal per­ju­dica l’eco­no­mia i els seus nego­cis. Les san­ci­ons econòmiques que s’apli­quen des de fa anys a l’Iran han supo­sat un greu càstig per a la seva eco­no­mia i per­ju­di­quen una població cada cop més empo­brida.

aïlla­ment de tehe­ran

De fet, la veri­ta­ble lluita pel poder a l’Iran no s’ha lliu­rat fins ara als car­rers, sinó al cor mateix del poder reli­gi­o­so­mi­li­tar que es va con­so­li­dar després del 1979. Tan­ma­teix, cada cop que arri­bava un refor­mista al poder (Muham­mad Kha­tami, 1997-2005; Has­san Rou­hani des de 2013), tenien lloc actes dels repu­bli­cans nord-ame­ri­cans que enfor­tien el sec­tor dur del règim. La inclusió de l’Iran en l’ano­me­nat “eix del mal” per l’expre­si­dent nord-ame­ricà George Bush el 2002 i les ocu­pa­ci­ons de l’Afga­nis­tan i l’Iraq que van aïllar més Tehe­ran i van afa­vo­rir la victòria de l’ultra­con­ser­va­dor Mah­mud Ahma­di­ne­jad el 2005 en són alguns exem­ples. Més recent va ser la rup­tura de l’acord del juliol del 2015 sobre el pro­grama nuclear iranià.

Una de les cri­sis més greus s’ha produït el 2 de gener d’enguany, amb l’exe­cució de Qasem Solei­mani, el mili­tar de con­fiança de Kha­me­nei, que ha fet retru­nyir els tam­bors de guerra al golf, alhora que ha enfor­tit i cohe­si­o­nat el nucli dur del poder iranià i ha pro­vo­cat mani­fes­ta­ci­ons mul­ti­tu­dinàries de pro­testa per l’assas­si­nat. Unes mani­fes­ta­ci­ons que ara s’han girat en con­tra del règim, que es va veure obli­gat a reconèixer que, per error, va aba­tre un avió ucraïnès que s’enlai­rava de l’aero­port de Tehe­ran el dia 8 de gener i que va pro­vo­car la mort de 176 per­so­nes.

No hi haurà cap guerra entre els EUA i l’Iran, perquè no interessa ni a Was­hing­ton ni a Tehe­ran, però la crisi que s’ha obert amb l’assas­si­nat del gene­ral iranià ali­menta l’opo­sició al règim dels aia­tol·làs, que tem ser des­bor­dat i que recorre, com sem­pre, a una bru­tal repressió.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.