El dossier

dies de captiveri

El 12 de juliol es compleixen 1.000 dies de l’entrada de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó. El judici va deixar clar que se’ls condemna per les idees, no pas pels fets

TERCER GRAU
Actualment s’està tramitant la qualificació que els permetria la semillibertat, però la fiscalia posarà molts pals a les rodes

Mil dies. Es diu ràpid però en aquest temps es poden fer vint-i-qua­tre vol­tes al món en veler i també són els dies que va neces­si­tar el català Sergi Min­gote per esca­lar els catorze sos­tres del món. Mil dies són, malau­ra­da­ment, el temps que fa (diu­menge 12 de juliol) que Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart van ingres­sar a la presó per ordre de la jut­gessa de la Audi­en­cia Naci­o­nal Carme Lamela. Era el preu que paga­ven per haver lide­rat, en nom de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana i d’Òmnium Cul­tu­ral, la pro­testa del 20 de setem­bre davant la Con­se­lle­ria d’Eco­no­mia. Una mobi­lit­zació social pacífica en tota regla, sense fis­su­res. Dar­rere de la seva entrada a la presó, va venir el cor­rec­tiu a set dels polítics inde­pen­den­tis­tes que van orga­nit­zar la con­sulta de l’1 d’octu­bre, tots els que no van mar­xar a l’exili.

El delicte dels Jor­dis, segons Car­men Lamela, era el mateix que l’any pas­sat va rati­fi­car el Tri­bu­nal Suprem: sedició. A ulls de bona part del món, però, aquell 20 de setem­bre l’escena que es va viure va ser la dels dos pre­si­dents de les dues enti­tats refe­rents per a l’inde­pen­den­tisme pilo­tant una pro­testa pacífica i, en un moment deter­mi­nat, cri­dant a la seva dis­so­lució. Les imat­ges par­len per si soles. El dret a la mani­fes­tació exer­cit aquell dia per milers de cata­lans el recull la mateixa Cons­ti­tució espa­nyola a què els jut­ges apel·len per impo­sar una sanció modèlica que mar­qui el camí. Però res d’això ha evi­tat que els Jor­dis, com popu­lar­ment han estat bate­jats, acu­mu­lin dos anys i prop de nou mesos entre rei­xes. Mil dies pri­vats de lli­ber­tat i amb una sentència a les espat­lles que els con­demna a un total de nou anys de presó.

Aque­lla imatge del 16 d’octu­bre del 2017, amb Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart enfi­lant sense per­dre el som­riure el camí de l’Audi­en­cia Naci­o­nal, ha fet història. Eren els pri­mers a decla­rar a Madrid. El vice­pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Mar­cel Mauri, expli­cava en una entre­vista en aquest set­ma­nari que no va acom­pa­nyar el seu gran amic a Madrid perquè en cap moment li va pas­sar pel cap que se’l que­da­rien. Jordi Cui­xart i Jordi Sànchez no eren tan opti­mis­tes. S’havien aco­mi­a­dat de la gent més pro­pera i tenien clar que serien vícti­mes d’una macro­o­pe­ració d’escar­ment. L’Estat s’encar­re­gava d’enviar el diàleg a la presó. Pas­sa­ven uns pocs minuts de les nou de la nit d’aquell 16 d’octu­bre, ara fa mil dies, quan la notícia queia com un galleda d’aigua freda damunt una bona part de la soci­e­tat cata­lana. També sobre una part del món uni­o­nista. L’inde­pen­den­tisme es glaçava però reac­ci­o­nava hores després per esde­ve­nir un clam de lli­ber­tat al car­rer.

Des d’ales­ho­res, les mos­tres de suport s’han succeït sense dilació. Mol­tes pla­ces del país s’omplen un dia a la set­mana per recla­mar la lli­ber­tat dels nou pre­sos polítics i el retorn dels exi­li­ats. Si es fa difícil enten­dre que set líders polítics ingres­ses­sin a la presó per con­vo­car un referèndum, per molt que desobeïssin l’Estat, encara és més com­pli­cat inten­tar com­pren­dre que dos líders soci­als –l’entrada de Sànchez a la política va ser poste­rior– n’esti­guin pagant els plats tren­cats. Sobre­tot a un preu tan ele­vat.

Des d’aquell 16 d’octu­bre, Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart només han dor­mit unes poques nits a casa, fruit de per­mi­sos molt pun­tu­als. Cui­xart va ser el pri­mer pres polític a aban­do­nar durant qua­ranta-vuit hores la presó, quan ja acu­mu­lava 822 dies sense lli­ber­tat. Sànchez va obte­nir el seu pri­mer permís nou dies més tard. Des de prin­ci­pis d’aquest any, sur­ten per tre­ba­llar o fer volun­ta­riat. El ter­cer grau es comença a ensu­mar, tot i que resta per veure fins on arri­ba­ran ara els ten­ta­cles de l’Estat. Les jun­tes de trac­ta­ment de les pre­sons on estan dis­tribuïts els nou pre­sos polítics han deci­dit per una­ni­mi­tat con­ce­dir-los el ter­cer grau, una clas­si­fi­cació que, a mode de resum, els obliga a anar a dor­mir a la presó entre set­mana. El Depar­ta­ment de Justícia ha de vali­dar ara una decisió que la fis­ca­lia ja ha anun­ciat que recor­rerà. La pilota dels pre­sos podria retor­nar ales­ho­res a la teu­lada del Tri­bu­nal Suprem. La decisió final, doncs, esta­ria en mans del mateix botxí que ja els ha con­dem­nat.

Mal­grat que la lli­ber­tat dels nou pre­sos polítics i el retorn de tots els exi­li­ats és un dels grans objec­tius a asso­lir per una majo­ria de l’arc par­la­men­tari català i de la soci­e­tat civil (una enquesta del Cen­tre d’Estu­dis d’Opinió indi­cava el 2019 que el 70,3% dels cata­lans con­si­de­rava injusta la situ­ació dels líders inde­pen­den­tis­tes), l’accent a l’hora de dema­nar el seu alli­be­ra­ment ha recai­gut sobre­tot en el cas dels Jor­dis, exo­ne­rats de qual­se­vol decisió de caire polític. A banda de les orga­nit­za­ci­ons inter­na­ci­o­nals i dels par­tits polítics que han exi­git la seva lli­ber­tat imme­di­ata (obser­veu la llista adjunta), diver­ses per­so­na­li­tats de reco­nei­xe­ment mun­dial s’han sumat a aquest reclam. És el cas de la pri­mera minis­tra d’Escòcia, Nicola Stur­geon, del soci­a­lista francès Benoît Hamon, de l’exmi­nis­tre de Finan­ces de Grècia Yanis Varou­fakis, del Premi Nobel de la Pau Jody Willi­ams i de la cofun­da­dora del movi­ment Madres de la Plaza de Mayo Nora Cortiñas.

Totes les peti­ci­ons, però, han cai­gut en un sac fora­dat, sobre­tot per a uns fis­cals que s’entes­ten a usar mà de ferro per acon­se­guir nete­jar el cer­vell dels líders inde­pen­den­tis­tes i que recor­ren qual­se­vol decisió que s’acosti a la semi­lli­ber­tat, mal­grat que la pre­vegi la llei que s’aplica amb la resta de pre­sos. Diu­menge 12 de juliol es com­me­mora un trist ani­ver­sari que mai hau­ria d’haver estat mar­cat al calen­dari. Mil dies d’una injustícia amb noms i cognoms.

RECLAMEN LA SEVA LLIBERTAT diverses organitzacions internacionals i partits polítics: ELEN AEDH ÀGORA JUDICIAL AMNISTIA INTERNACIONAL AMNISTIA INTERNACIONAL ESPANYA OMCT FRONT LINE DEFENDERS FORMER FRENCH MINISTER OF EDUCATION - BENOÎT HAMON IADL PEN INTERNACIONAL WGAD UN WORKING GROUP ON ARBITRARY DETENTIONS BLOC - BNG - CUP - ERC - EHBILDU - PNV - JUNTSxCAT - MÁSPAÍS - UNIDAS PODEMOS
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.