TRANSICIÓ ENERGÈTICA

El 2015 hi va haver dos esdeveniments que es poden considerar l’inici de la fi de l’era dels combustibles fòssils. D’una banda la cimera de París sobre el canvi climàtic i, de l’altra, l’escàndol de les emissions contaminants del cotxes alemanys. Amb la sensibilització ciutadania en augment, els avenços tecnològics no s’aturen i han fet possible, per exemple, que a Alemanya i en altres països europeus ja sigui habitual la propietat compartida de l’energia entre particulars.

A Catalunya, però, tot just comença. Als països més avançats el debat de les renovables ja està superat. La discussió ara és com fer front als problemes d’intermitències que comporten aquestes fonts energètiques, perquè no a tot arreu fa sol i no sempre fa vent. “En canvi, nosaltres, amb una situació privilegiada, hem perdut els últims quinze anys. Encara tenim un 92% de dependència energètica de l’exterior, i molt poques renovables”, reconeix Farran.

Per a l’empresari Joan Vila, president de la Comissió d’Energia de la PIMEC: “Estem avançant tant a poc a poc que gairebé estem aturats, i fins que no hi hagi una disrupció no hi haurà un salt endavant.” Vila creu que costarà molt sortir del confort actual: “Si les coses van bé ningú farà els deures, cap polític voldrà que la gent deixi d’estar confortable.” L’empresari insisteix que no s’està desplegant l’energia fotovoltaica perquè l’impost al sol l’ha frenat, “però al mateix temps les Terres de l’Ebre han deixat clar que no volen més infraestructures energètiques, la gent de l’Empordà no en vol cap, i l’energia hidràulica no dona per a més”.

CANVIAR MENTALITATS

El que cal, insisteix Vila, és un canvi de mentalitat, també en el consum. “No en farem res, de substituir unes energies per unes altres. Barcelona no deixarà d’estar col·lapsada només substituint els cotxes de gasolina o de gasoil per cotxes elèctrics. El que cal és fomentar el transport públic modal. I el mateix ha de passar en la resta de sector de l’economia”, conclou.

Assumpta Farran també creu que s’ha de produir un canvi de paradigma que portarà a una manera diferent de veure les coses. “Estem en el segle XXI, però tot el model energètic que tenim avui el van dissenyar personatges que van néixer en el segle XIX, com Tesla, Edison, Ford, Graham Bell... I el problema és que la transició energètica s’està plantejant sota els conceptes d’aquella gent del segle XIX”, explica. D’aquesta manera ens podem trobar amb un model aparentment nou, però que només impliqui un canvi de les fonts energètiques i oblidi la part social.

“Els grans gurus del canvi energètic són els de sempre, els dels últims cent anys, per tant volen resoldre un problema des del mateix problema. I és aquí on es produirà un trencament”, assegura Farran, que reivindica que el canvi no sigui una “evolució”, sinó una “revolució” en què els ciutadans guanyin protagonisme.

DEMOCRATITZAR L’ENERGIA

Els consumidors d’energia som milions. Els productors són pocs, un centenar, però controlen l’oferta i, per tant, el mercat. Però en els últims anys, estan passant coses que poden canviar aquesta dinàmica, com l’abaratiment de la tecnologia. Així, des del 2010, el preu de l’energia solar fotovoltaica ha caigut un 73%; el de l’eòlica, un 23%, i el de les bateries, un 73%. “Fins ara, cap particular es podia plantejar ser propietari d’una central nuclear, d’una plataforma petroliera o d’un gasoducte. En canvi, ara ja és possible que 500 famílies es posin d’acord i tinguin el seu propi aerogenerador. Fins ara el ciutadà estava relegat, però tot això canviarà. De la mateixa manera que estem vivint una transició política, també viurem una transició energètica”, manté la directora de l’ICAEN, que està convençuda que el segle XXI serà el segle de l’electricitat i de les renovables perquè: “Sincerament, no m’imagino robots traient fum.”

El president del Clúster per a l’Eficiència Energètica de Catalunya, Xavier Farriols, també assenyala que els ciutadans han de ser la palanca, el motor d’aquesta transició. “El canvi –assegura Farriols– s’ha de produir de baix cap a dalt. Però perquè el consumidor actuï cal donar-li les eines per fer-ho. El consumidor, que se situa al centre del sistema elèctric, tal com ho defineix la Comissió Europea, ha de disposar de senyals de mercat i d’instruments que incentivin l’adopció d’aquest nou rol. Per això proposem més flexibilitat del mercat i més capacitat de gestió per als ciutadans.” En el món de l’energia, fins i tot s’ha gestat un nou terme per definir aquests consumidors/productors: els prosumers (consumidors proactius).

UNA VISIÓ DE PAÍS

Actualment, a Catalunya l’energia renovable no arriba al 10% del total que consumim, al marge de si prové d’aquí o de fora. Ara bé, l’objectiu de la llei del canvi climàtic –que està recorreguda pel govern estatal davant del Tribunal Constitucional– es arribar al 50% el 2030 i al 100% el 2050. Es tracta d’un percentatge superior al que marca el consell dels ministres europeus, que recentment ha rebaixat al 32% la proposta del 35% que havia fet el Parlament europeu. En qualsevol cas, és un objectiu complicat, però no impossible.

“Tenim una feina brutal per posar-nos al dia, és una missió de govern, una missió de país. Una de les feines més importants que s’ha de fer en aquesta propera legislatura és una llei de mesures urgents per implementar l’electricitat solar i eòlica sota un model distributiu i participatiu. No estem parlant de fer grans parcs de 300 megawatts, estem parlant de que tots els municipis i tots els ciutadans s’hi impliquin”, insisteix Assumpta Farran.

També recorda que el petroli, el carbó, el gas, l’urani... es treuen del terra. “Ara tenim molt clar que mirant a baix no hem de fer res, hem de mirar amunt. Però encara no ho hem fet, i si comprovem les normatives urbanístiques, les normatives energètiques, les normatives d’edificabilitat... veurem que el sol no es té en compte enlloc com a possible recurs energètic”, afegeix.

Per això és tan important un canvi legal i convèncer també el territori que s’ha de comprometre en aquest procés. Farran aposta per fer entendre al món rural que implementar renovables li pot sortir a compte, i recorda a les ciutats que han d’assumir el seu paper com a grans consumidores.

“Les ciutats no poden dir que consumeixen renovables sense preocupar-se d’on venen. Les administracions locals han de garantir que compraran l’energia que es produeixi a prop. Per què no fer un conveni per garantir la compra durant quinze anys de l’energia produïda per un grup de propietaris d’una comarca propera? Amb aquesta garantia podria tirar endavant la producció local, i així també sortiríem de les regles del joc de l’Estat espanyol, que les canvia cada cop que li dona la gana”, lamenta la directora de l’Institut Català de l’Energia.

Aquesta no és una pràctica nova i, de fet, ja la segueixen grans companyies com Google i Amazon, que compren energia per avançat a parcs que encara no existeixen perquè així ajuden a finançar-los.

ELS AGREGADORS

Mentre la ciutadania es va conscienciant que el futur és renovable, a Catalunya ja s’estan fent passos per anar una mica més enllà. Tres empreses catalanes, Bassols Energia, Estabanell Energia i Factor Energia, a més d’una malaguenya, Olivo Energy, s’han posat d’acord per crear Entra (Energy Transition) un agregador de la demanda energètica.

Aquesta figura encara no està regulada a l’Estat espanyol, però ja ha demostrat que és tot un èxit en països com la Gran Bretanya i Dinamarca. Per fer-ho entenedor, els agregadors són intermediaris als qual els particulars o les empreses cedeixen la gestió del seu consum i de la seva producció energètica. Així, poden gestionar la demanda de manera flexible i interconnectada.

Imaginem, per exemple, un agregador que gestioni l’energia d’un miler de llars i d’algunes empreses. Gràcies a les noves tecnologies i a la digitalització dels serveis, l’agregador pot abaixar un grau el termòstat d’una llar quan sap que el preu de l’energia és més alt o pot posposar el moment en què s’engega la rentadora, i pot aprofitar aquella energia per cobrir la demanda puntual d’un altre client.

Així, actua de manera més eficient i sempre garanteix el flux energètic, ja que tindrà capacitat de maniobra: buscarà energia allà on n’hi hagi, ja sigui la que estigui produint la placa solar d’un veí o l’emmagatzemada a les bateries dels vehicles elèctrics d’una empresa que no s’estan utilitzant. En definitiva, gestionen la demanda en funció de l’oferta. “Els consumidors som milions, és cert, però som invisibles. En canvi, quan ens ajuntem deixem de ser-ho”, recorda Assumpta Farran.

NOUS NEGOCIS

Però la creació d’Entra, que és pionera a l’Estat espanyol, no és l’únic indicador que el panorama està canviant i que ja hi ha qui percep un nou model de negoci. Webatt, per exemple, és una nova empresa catalana d’instal·lació de bateries elèctriques intel·ligents d’ús domèstic; Innover, també catalana, promou l’autoconsum energètic i s’ha aliat amb l’alemanya Solarwatt per promoure l’ús de bateries; Holaluz ha signat un acord amb Tesla... És evident que trobar una solució per a l’emmagatzematge de l’energia suposarà una transformació radical.

Imaginem que generem la nostra pròpia energia, la guardem a casa, la venem al veí, la compartim, fem transaccions... Tot això ja és tècnicament possible, el que cal és que ho assumim i que ens ho posin més fàcil. “Quan parlem de fer un país parlem d’infraestructures, d’aeroports, de carreteres... i no pensem en l’energia. I és una llàstima, sobretot perquè podem ser un país guanyador, ja que el recurs energètic per excel·lència és el sol. I nosaltres en tenim molt, de sol”, conclou Assumpta Farran.