Una moneda per a un món globalitzat

Ha estat un bon negoci l’euro? Qui hi ha sortit guanyant? Enforteix la Unió Europea? Quins són els avantatges i desavantatges que comporta? El doctor en economia i politòleg per la Universitat de Barcelona Xavier Ferrer respon a aquests i altres dubtes. “L’euro és una bona decisió per a la UE, perquè dona confiança i rendiment a les empreses a l’hora de fer negocis en estats de la UE que abans tenien monedes diferents. D’aquesta manera, s’eviten les diferències de canvi i es facilita el coneixement del mercat, la confiança i el creixement de les inversions. I pel que fa als ciutadans, facilita viatjar o treballar als estats que ara tenen l’euro”, assegura.

I pel que fa a la política econòmica? “Disposar d’una moneda única, d’una zona amb gairebé una cinquena part del PIB mundial, dona solidesa a les empreses a l’hora de relacionar-se amb altres empreses del món”, afegeix. L’economista creu, però, que els estats de l’eurozona han perdut la capacitat de dirigir la política monetària, ara en mans del Banc Central Europeu, fet que limita la gestió particular de la crisi. “No són possibles les devaluacions que, de ben segur, algun estat hauria estat temptat de fer en temps de crisi”, assegura. Ferrer explica que la decisió de crear l’euro va sorgir d’un acord polític. “Es van deixar de banda algunes consideracions bàsiques per al bon funcionament d’una moneda, que es van trobar a faltar en el moment de la crisi econòmica”, assegura. “De fet, es va considerar que la potència d’una moneda única per a una zona tan important econòmicament generaria més activitat i actuaria de catalitzador a favor de les zones més desfavorides econòmicament, o sigui que el mercat ho equilibraria tot. I va ser així, mentre hi va haver etapes d’expansió econòmica, però no amb l’arribada de la crisi.” Amb quines conseqüències? “No es van establir controls efectius dels pressupostos dels estats membres, ni coordinació fiscal, ni un fons que cobrís situacions de deute d’algun estat, ni unió bancària. Amb l’arribada de la crisi, es va veure que els mecanismes que no s’havien establert en el moment de la creació de l’euro, eren necessaris per a l’estabilitat econòmica i fins i tot per a la pròpia subsistència de l’euro”, assenyala. “Una vegada feta l’aposta per la moneda única i veient el món globalitzat, cada vegada amb àrees econòmiques més grans i amb monedes potents com el dòlar i el iuan, el més adient és seguir apostant per l’euro”, analitza Ferrer.