L’escola del futur ja és aquí

. TERESA MÁRQUEZ

mtmarquez@lrp.cat

En un món tan canviant com el nostre, a ningú se li escapa que aquell model educatiu tradicional de l’ensenyament tard o d’hora havia d’afrontar un nou repte. I no un canvi petit, sinó autèntica revolució a les aules. Parlem d’una escola que treballa per projectes, que no utilitza llibres de text i que no fa exàmens per avaluar els seus alumnes, entre altres coses. Si una de les grans virtuts de l’escola és la de preparar els ciutadans del futur, és lògic que se li facilitin les millors eines que ho han de fer possible, que permetin a cada alumne desenvolupar el seu potencial i participar activament en la construcció d’una societat millor. L’escola innovadora, nascuda el 2009 com un bolet, ha vingut per quedar-se i s’està estenent pel territori català com si fos una taca d’oli. La gran majoria dels centres ja es troben immersos en algun projecte d’innovació que, sovint, serà el pas previ a la transformació total.

El Departament d’Ensenyament promou des de fa temps l’adaptació d’escoles i instituts al procés de canvi per tenir prou garanties d’èxit. La millora dels processos, l’assoliment de lideratge, la implicació de la comunitat educativa i la recerca de nous projectes que afavoreixin el camí cap a una escola innovadora són alguns dels instruments que mestres i professors tenen a la seva disposició i que gràcies als plans de comunicació poden compartir.

D’experiències en aquest camp n’hi ha moltes, algunes de tan conegudes com les Xarxes per al canvi, una iniciativa del Consorci d’Educació de Barcelona, l’Escola Nova 21, I’ICE de la UAB i l’Associació de Mestres Rosa Sensat, que treballen per implicar els centres, públics i privats, de la capital catalana en projectes de millora sostenible. L’interès de l’actual direcció d’Ensenyament és evident, i el mateix conseller Bargalló va anunciar l’elaboració d’un mapa sobre la innovació educativa “que permetrà identificar i avaluar la innovació als centres, pel que fa a la incidència real sobre els alumnes, alhora que s’impulsaran les xarxes de millora i d’innovació arreu del país”. Durant aquest curs, també es promourà la competència i la cultura digital i es fomentarà l’ús educatiu de les competències digitals. El compromís del departament amb l’escola del futur es fa evident també amb l’anunci fet pel conseller de crear una direcció general nova, que tenen previst que sigui la d’innovació, recerca educativa i cultura digital.

L’escola innovadora planteja no només un canvi en els continguts i en la metodologia educativa, sinó que reclama una implicació directa i participada dels mestres i professors i de les famílies, molt més predisposades que en èpoques anteriors a formar part de l’etapa educativa dels seus fills. En l’enquesta realitzada per la Fundació Jaume Bofill el mes d’abril passat, l’edubaròmetre, sobre la valoració que feien les famílies de la seva escola, la puntuació mitjana pel que fa al nivell d’innovació que voldrien als seus centres era d’un 7,9 i, en canvi, rebaixaven fins al 6,6 la nota del nivell que ja s’aplicava a les seves escoles i instituts. El president de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, traduïa aquests resultats assegurant que els pares i les mares “no són un fre per al nou model d’escola, sinó que aposten pels canvis”. En l’enquesta, els docents revelaven una confiança força bona en el sistema educatiu català, i un 63,9% dels enquestats volia que els seus centres desenvolupessin més projectes en aquesta línia.

Els centres adscrits al projecte d’Escola Nova 21 –promogut per la Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i l’Obra Social La Caixa– creixen i actualment són prop de 500 arreu del territori, que representen el 15% del sistema educatiu, el 15% dels centres d’alta complexitat i el 68% dels centres públics.