L’ECONOMIA RESISTEIX

El referèndum de l’1 d’octubre va desencadenar un efecte dominó en l’activitat econòmica de Catalunya. Van ser dies d’auguris negres per a l’economia del país. Algunes grans empreses que cotitzen a borsa i que tenien la seva base a Catalunya van decidir traslladar la seu social a altres regions de l’Estat espanyol al·legant que “la inestabilitat” catalana els perjudicava. De la mitja dotzena que cotitzen a l’Ibex 35, van marxar totes, excepte Grífols. Banc Sabadell i CaixaBank van ser les primeres a abandonar Catalunya per domiciliar-se al País Valencià. La fugida dels dos gegants bancaris va generar un efecte contagi, i van ser desenes les empreses, grans i petites, que van agilitzar la mudança. Colonial, Abertis, Gas Natural, Cellnex, Applus+, Cementos Molins, eDreams, Grupo Planeta, Codorníu, Torraspapel, Catalana Occident, La Bruixa d’Or, GVC Gaesco, MRW, Bimbo, Idilia Foods, Pastas Gallo i Cerveses San Miguel són, només, alguns dels noms més coneguts de l’èxode.

El govern espanyol va córrer a aprovar de manera urgent un decret llei que aplanava el camí perquè les empreses poguessin formalitzar amb agilitat el canvi de seu. El llavors ministre d’Economia, Luis de Guindos, va anunciar que el decret responia a una petició expressa de “grans grups empresarials” i de les entitats financeres. El govern de la Generalitat no va trigar a reaccionar. “Denunciem pressions de l’Estat espanyol a les empreses”, va assegurar el conseller de Presidència, Jordi Turull, que es va mostrar confiat que les empreses tornarien “en poc temps”.

Un any després, la Generalitat ha xifrat en 3.700 el nombre d’empreses que van traslladar la seu social entre l’1 d’octubre del 2017 i el 31 de juliol del 2018. El govern fa el càlcul a partir dels codis d’identificació fiscal (CIF). Tot i això, la dada es redueix a 2.501 si només es tenen en compte les “decisions empresarials”, ja que hi ha companyies que han marxat que pertanyen a un mateix grup empresarial. En valors numèrics, les empreses que han abandonat Catalunya sumen una facturació de 100.000 milions d’euros.

Les conclusions són el resultat d’un estudi que el govern va presentar el 19 de setembre i que, en paraules de la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, marquen un “final d’etapa”. De l’informe, la consellera mantenia durant la presentació que la calma s’ha imposat i que les xifres de canvis de seu social han tornat a la “normalitat”. Les dades, però, xoquen amb la informació que va prestar el Col·legi de Registradors: des de l’octubre del 2017 fins al juny del 2018, les companyies que van fer les maletes van ser 4.220.

Segons el balanç oficial de la Generalitat, el 80% de les companyies que s’han traslladat són microempreses i petites empreses; gairebé el 80% corresponen al sector serveis i la majoria, el 61%, han fixat la seu social a Madrid. Per destins, el segon més triat és el País Valencià, amb un 10,3% de les companyies traslladades, seguit d’Aragó (7,2%), Andalusia (5,5%) i les illes Balears (4,7%). L’informe constata que, a partir del mes de maig, la tendència de sortides de seus socials va anar a la baixa i va tendir a la “normalització, assolida al mes d’agost”. Chacón admetia durant la presentació del balanç que “molesta molt” que s’acusi el procés independentista de perjudicar l’economia perquè, al·legava, qui més l’ha perjudicat han estat pressions externes. La consellera es referia, entre altres maniobres, al decret aprovat pel govern del PP el 6 d’octubre del 2017 per afavorir el trasllat de seus socials. “Em dol que s’hagin volgut perjudicar els interessos de l’economia”, afegia la consellera, que va denunciar interès polític per “fomentar la por”. La titular d’Empresa admetia que el trasllat de seus socials sí que va aconseguir generar un “impacte mediàtic” i lamentava que, a més, se’n fes “demagògia” amb voluntat de “perjudicar l’economia catalana”. Tot i això, recordava que hi ha “indicadors objectius” de la bona marxa de l’economia, per exemple l’increment interanual del 3,4% del PIB. Chacón assegurava que, en el procés cap a la independència, la seguretat jurídica ha estat “més que garantida” i que tot estava “calculat”. També recordava que el govern va tenir moltes reunions amb empreses estrangeres i inversors la tardor passada. A més, indicava que “no necessàriament” les empreses que van traslladar la seu social són contràries al projecte polític del govern. D’altra banda, la consellera reiterava que no hi haurà cap tipus d’incentius per fer tornar les empreses. “Amb algunes hi hem parlat”, subratllava, tot afegint que “pressió o favors no n’hi haurà de cap tipus”, sinó que s’oferirà “el mateix que a la resta d’empreses que són aquí”. Qui vulgui tornar és “benvingut”, deia per concloure.

Durant l’últim any, el govern també ha recordat que el trasllat d’empreses no ha comportat moviments als centres de producció i que l’impacte fiscal ha estat “pràcticament nul”. Les 3.700 empreses que han marxat suposen el 0,59% de les 618.366 que, segons dades de l’INE, hi ha a Catalunya. Segons aquestes mateixes xifres de l’institut estadístic espanyol, Catalunya va guanyar un 1,5% d’empreses al llarg del 2017 i és el territori de l’Estat espanyol que té més seus socials, amb un 18,5%.

Davant les recurrents amenaces i presumptes turbulències que sobrevolen l’economia catalana, són diversos els indicadors positius que l’avalen. Microsoft obrirà a Barcelona un dels seus nous laboratoris quàntics i està buscant mig centenar de treballadors que s’ajustin als perfils que busca. La xarxa social Facebook ha escollit la icònica Torre Glòries (abans Torre Agbar) per instal·lar un centre operatiu des d’on combatre i esborrar el contingut nociu de la xarxa social, com les notícies falses (fake news). El centre donarà feina a unes 500 persones.

També Amazon ha tornat a triar Catalunya per obrir un nou centre logístic. Serà en un terreny de Barberà del Vallès, tocant a Sabadell. Per la seva part, la multinacional francesa Elis inaugurava recentment a la Zona Franca de Barcelona una nova megaplanta de bugaderia industrial, un projecte que ha suposat una inversió de 22 milions d’euros i la generació de 200 llocs de treball. L’empresa Elix Polymers, fabricant de materials termoplàstics, ha invertit 4 milions d’euros en la seva planta de Tarragona amb l’objectiu d’augmentar la producció i optimitzar les seves instal·lacions. Lidl, la cadena alemanya de supermercats, ha llogat 3.200 m² distribuïts en quatre plantes de l’antic edifici que ocupava la seu corporativa a Catalunya del BBVA, a la plaça Catalunya, a Barcelona. Serà la seva base d’operacions per gestionar la seva àrea de comerç electrònic. Tot just fa uns dies, la multinacional suïssa Markem-Imaje, especialitzada en impressió i etiquetatge industrial, obria a Sant Cugat del Vallès un centre global d’excel·lència per donar servei a tot el grup a escala internacional. Són 2.500 m² amb capacitat per a 150 treballadors.

La publicació fDi Magazine, del Financial Times, ja va publicar, només quatre mesos després de l’1 d’octubre, que durant el 2018 i el 2019 Catalunya seria la regió més atractiva per invertir del sud d’Europa en termes d’inversió estrangera. El que fa el fDi Magazine és un dels rànquings més prestigiosos en l’àmbit internacional. Per elaborar aquesta classificació es tenen en compte cinc criteris i s’estudien més de 450 regions i ciutats d’Europa: potencial econòmic, capital humà/estil de vida, rendibilitat, connectivitat i clima de negocis. Tenint en compte tots aquests criteris, la publicació va escollir Catalunya, al davant de Madrid, la Llombardia italiana, Istanbul i Lisboa.

En el sector de la tecnologia, és decidida l’aposta que fan per Catalunya, sobretot per la capital del país, diverses empreses d’origen estranger. La companyia australiana Moodle ha obert a Barcelona les primeres oficines de la companyia fora d’Austràlia, i preveu arribar a la quarantena de treballadors. L’argentina Satellogic ha escollit Barcelona per instal·lar-hi les seves oficines per a tot Europa i preveu crear 100 llocs de treball fins al 2020. La firma xinesa IGG també ha triat Barcelona per situar el seu centre d’operacions europeu. IGG és un dels principals desenvolupadors de videojocs per a mòbils del món i l’any passat va aconseguir una facturació de 500 milions d’euros.