El dossier

Bancs humans

Hi ha un edifici al Poblenou de Barcelona que centralitza un fons amb un valor incalculable integrat per les donacions de sang, teixits, cordó umbilical i llet materna que fan els catalans de manera altruista. El Banc de Sang i Teixits és un servei públic que aporta un material de primera per millorar la salut de les persones

“Som el banc dels tresors biològics.” Així presenta el Banc de Sang i Teixits (BST) el seu director assistencial, Enric Contreras. És una definició molt encertada, en tant que, al contrari de les entitats d’estalvis tan criticades i del tot deshumanitzades en els darrers temps, aquest banc sí que dona uns interessos altíssims i es preocupa de debò pels seus clients més enllà de si tenen diners o no. I és que el seu preciós fons no l’omple només la sang i els teixits, sinó també el cordó umbilical i la llet materna. Aquest servei públic es troba centralitzat en un únic edifici des del 2010, ubicat al barri del Poblenou de Barcelona, al conegut com a districte 22@. Al BST, hi treballen 650 professionals repartits arreu de Catalunya, i l’espai a la capital catalana va ser batejat amb el nom de Frederic Duran i Jordà, un metge barceloní poc conegut però imprescindible en el sector perquè va ser el creador del primer servei de transfusió de sang del món a la Barcelona bèl·lica del 1936.

L’estructura del BST va néixer el 1995. Fins llavors, a Catalunya cada centre hospitalari organitzava i gestionava el seu banc de sang per afrontar les pròpies necessitats. Davant l’evidència que calia fer un pas endavant per optimitzar el servei es va crear l’organisme, primer a l’Hospital de la Vall d’Hebron i posteriorment a la seu actual, des d’on se centralitza tota la recaptació que es fa a tots els punts de Catalunya. L’edifici, a més, també acull, entre d’altres, l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), la Federació Catalana de Donants de Sang i l’European Bone Marrow Transplantation Group, una societat científica que agrupa professionals que fan trasplantament de medul·la òssia.

NO ABAIXAR LA GUÀRDIA

“D’entrada, les persones no naixem amb la necessitat de ser donants i cal anar recordant periòdicament que ens cal que l’acció es mantingui activa”, assenyala Enric Contreras, que admet que la informació continuada i les campanyes puntuals de donació s’han i s’hauran de continuar “i adaptar als nous temps i a les característiques dels ciutadans”. En aquest sentit, cal seguir captant noves aportacions “especialment entre els joves, que no se senten cridats a fer el gest, perquè cal un relleu generacional”. De fet, el director assistencial del BST calcula en uns 4,5 milions els catalans que poden, a priori, ser donants de sang. D’aquests, només s’estiren a la llitera uns 200.000. “Hi ha marge per avançar, però també és cert que amb 1.000 donacions diàries es poden satisfer els nivells de demanda immediata”, assenyala, i destaca que “la societat catalana, en casos d’excepció com catàstrofes, accidents i atemptats ha respost en massa a la petició de sang”.

El perfil del donant és molt variat, però es compleixen certs patrons com ara que malgrat que les dones hi participen més, el fet que els homes puguin donar una vegada més a l’any equilibra la balança. “Hi ha tres tipus bàsics de donants: aquell que ho és per convenciment, aquell que ho ha vist a casa i ho repeteix i aquell que ha viscut una experiència pròpia o propera on s’ha necessitat sang i es decideix a col·laborar”, considera el metge. Malauradament, al costat dels arguments, que sonen a excusa o potser no tant, que la gent repeteix com un mantra per no fer-se donant –tenir por de les agulles, marejar-se o desmaiar-se durant l’extracció o no tenir temps– s’afegeixen altres condicionants que poden perjudicar les donacions: una climatologia adversa i els dies de festa. “Les festes intersetmanals ens són molt perjudicials, igual que les vacances d’estiu i el període de Nadal i Cap d’Any, en què haurem de fer una crida específica als donants de plasma perquè segur que ens farà falta”, precisa Contreras. La proposta com a regal de festes és insuperable!

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor