Contes des de la presó
Els presos i els exiliats compaginen la preparació de les seves respectives defenses amb activitats diverses, especialment relacionades amb l’escriptura, ja sigui per respondre els centenars de cartes que reben, com per escriure dietaris o articles o, en el cas d’Oriol Junqueras, per redactar cartes per als seus fills, Lluc i Joana, en forma de conte. Un recull d’aquests textos ha estat editat, amb el títol Estimats Lluc i Joana. Contes des de la presó, per la revista Sàpiens, que el regala als seus lectors amb el número de desembre. La directora de la revista, Clàudia Pujol, explica en el pròleg que la companya del líder d’ERC, Neus Bramona, va fer arribar a Sàpiens desenes de cartes que Junqueras havia enviat als seus fills. “De seguida va sortir la idea de fer una selecció d’aquells textos i acompanyar-los dels dibuixos que tretze il·lustradors han fet de manera desinteressada.” En l’opuscle, Oriol Junqueras relata d’una manera entenedora destinada als infants, des d’escenes quotidianes fins a lliçons d’història tan generals com l’origen de l’univers o tan locals com l’arribada dels romans a Sant Vicenç dels Horts. La majoria dels contes van ser escrits durant l’estada a Estremera, com el que reproduïm en aquesta pàgina, que és el més curt del recull, Sense aire no hi ha foc, que condensa l’estil amè, didàctic i pròxim que utilitza Junqueras per dirigir-se inicialment als seus fills i, amb la publicació d’aquest llibre, a tots els lectors que s’hi acostin.
Sense aire no hi ha foc
Voleu que fem un experiment? Us agradaria fer-lo amb la mare mentre jo us guio a través de les meves paraules? Vinga, doncs, Lluc i Joana! Enceneu una espelma sobre un plat al marbre de la cuina. La flama de l’espelma, com la de la llar de foc, només crema si té aire. Per això, si tapeu l’espelma amb un got cap per avall, la flama s’apagarà al cap de poca estona, quan s’hagi acabat l’oxigen.
Per contra, si una flama rep aire cremarà més de pressa. És per aquest motiu que, quan volem encendre la llar de foc, a casa sempre procurem donar-li aire amb la manxa. Ho recordeu, fills meus? I també per això, si voleu fer un bon foc, la llenya sempre ha d’estar posada de tal manera que l’aire pugui entrar dins de la pila i alimentar-lo.
Sense aire no hi ha foc, Lluc i Joana. I quan sigueu més grans entendreu que sense la gent, sense l’amistat dels nostres veïns, sense compartir amb els altres el desig de fer les coses millor, no hi ha esperança. Però també que tots junts podem ser l’aire que revifi el foc.
Estremera, maig del 2018