El dossier

EL RASTRE DEL 155

Arrenca al Parlament de Catalunya la comissió d’investigació del 155 que durant els propers mesos ha d’analitzar la legalitat de l’aplicació d’aquest article de la Constitució. Hi ha citades un total de 118 persones

PAU VILLÒRIA
“Si hi torna a haver un 155 ho tenen encara més fàcil”
PAU VILLÒRIA
“Si hi torna a haver un 155 ho tenen encara més fàcil”
JOAN VINTRÓ
“El Senat no va fer la feina que li pertocava”
JOAN VINTRÓ
“El Senat no va fer la feina que li pertocava”

Què va passar a la Generalitat durant els 218 dies que es va allargar l’aplicació de l’article 155 de la Constitució? La decisió acordada pel PP, el PSOE i Cs de suspendre l’autonomia catalana i el govern de Junts pel Sí es va fer passant per sobre de la llei? Són només algunes de les preguntes que es miraran de respondre en els propers mesos a partir del treball realitzat per la comissió d’investigació sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, que tot just ha començat a rodar amb les primeres compareixences.

Les formacions polítiques que actualment prenen part en aquesta comissió (Junts per Catalunya, ERC, Catalunya en Comú-Podem i la CUP) han citat, en el seu pla de treball, un total de 118 persones. D’aquestes, 61 són testimonis directes del buidatge de poder de l’administració catalana i 57 són expertes en la matèria. Entre les persones requerides hi ha Pedro Sánchez, Mariano Rajoy, Albert Rivera, Pablo Casado, diversos exministres del PP i els presidents del Banc Sabadell i de La Caixa. És força probable que la majoria d’aquests no donin senyals de vida.

Abans no arribi el torn dels màxims mandataris espanyols, la comissió ha citat, el dimarts 22 de gener, els presos i exiliats polítics. El Tribunal Suprem ha optat per ignorar la petició, però la fiscalia ja s’ha oposat a aquesta compareixença. Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull han manifestat per carta la seva voluntat d’assistir-hi o de prendre-hi part per videoconferència, i alhora han instat el president del Parlament, Roger Torrent, a esgotar totes les vies possibles per aconseguir aquest permís. Es manté, per tant, la incògnita.

Les compareixences, des d’ara i mentre no hi hagi canvis de rumb de la comissió perquè així ho decideixin els seus membres, tindran lloc cada dimarts al matí, al Parlament. De moment s’han pogut sentir les aportacions del viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern i autor de l’informe sobre el 155, Pau Villòria, i del catedràtic de dret constitucional i redactor del recurs que van presentar Unidos Podemos i En Comú Podem davant del Tribunal Constitucional contra l’aplicació d’aquest article, Joan Vintró. El catedràtic va recordar que la Constitució no prohibeix el debat en una cambra parlamentària sobre cap tema, ni tan sols si algú el considera anticonstitucional, i va qüestionar la legalitat del procés d’aplicació del 155 i fins i tot el paper que va jugar el Senat. Entre altres aspectes, l’exlletrat del Parlament es va referir a la possibilitat d’organitzar referèndums consultius per la via de la legalitat sense necessitat de modificar la carta magna.

un nou 155

Per la seva banda, el comissionat del 155, Pau Villòria, va destacar durant la seva intervenció algunes de les xifres que resumeixen l’impacte del 155 sobre el dia a dia de l’administració catalana. D’entrada, es quantifica en 1.800 milions d’euros l’afectació que l’aplicació d’aquest article durant set mesos va tenir sobre els pressupostos de la Generalitat. Altres xifres que convé ressaltar: els 234 treballadors públics que van ser cessats per ordre de Madrid, els 50 milions d’euros que es van perdre en matèria de subvencions i els prop de 500.000 euros de despesa addicional que es van derivar dels nous mecanismes de control de l’Estat. A mesura que anava responent les preguntes dels representants dels grups parlamentaris, Villòria, que la legislatura passada ocupava el càrrec de director general del departament d’Empresa i Coneixement, va anar desgranant com es va viure des de les entranyes de la cambra la decisió del PP, el PSOE i Cs de controlar tots els elements del dia a dia: “No vam tenir un paper fàcil, no teníem direcció política. Jo mateix tenia quatre caps a Madrid que m’anaven donant instruccions. Vam tramitar el mínim d’operacions possibles perquè Madrid no s’atribuís segons quines accions.”

Amb relació a aquesta darrera afirmació, Villòria va aclarir, un cop havia finalitzat la seva compareixença, que quan es prenia la decisió de frenar segons quines operacions era sobretot perquè, si més no d’entrada, molta gent pensava que el 155 seria només qüestió de dies i que aviat tornaria la rutina, tot i que al final es va acabar allargant 218 dies per les dificultats de constituir un nou govern.

Diferents fonts consultades que durant el període en què es va estendre el control absolut de l’Estat els va tocar barallar-se amb l’altra banda asseguren que “sempre es va intentar donar el màxim impuls a tot allò que tenia una afectació directa sobre els ciutadans”. Respecte al tracte rebut a l’altra banda del telèfon, coincideixen que depenia del treballador de torn que t’atenia. En línies generals, però, coincideixen a dir: “A Madrid vam trobar poques ganes de brega i un sentit molt pràctic de la situació.” També es va detectar, en alguns casos, “voluntat d’humiliar”. Segons Villòria, aplicar un nou 155 “serà més fàcil perquè ara tenen molta informació”.

El 155, expressen diferents treballadors, també va comportar un excés de feina i de control. Per exemple, es van perdre infinitat d’hores traduint documents al castellà, expliquen algunes fonts. La pèrdua d’autogovern, estesa a tots els departaments, afegida a la presó i l’exili del president i dels consellers, també va provocar un clima de pertorbació i aflicció amb què no va resultar senzill conviure. Desenes de mestres del país van fer consultes aquells dies sobre com actuar davant la persecució ideològica a la qual es veien sotmesos.

En qualsevol cas, la voluntat de la comissió d’investigació és elaborar un informe final valorant si l’Estat es va extralimitar amb la seva decisió, així com valorar-ne les conseqüències i, si és factible, depurar responsabilitats. Un cop es disposi d’aquestes conclusions s’haurà de decidir quin recorregut es fa ja que es poden derivar a la via judicial. La comissió es va crear a proposta dels grups de JuntsxCat i ERC i es va constituir el 6 de novembre. Està presidida per Antoni Morral (JuntsxCat) i la vicepresidenta és Elisenda Alamany (CatECP).

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

SARA MUÑOZ

smunoz@lrp.cat

155 en xifres
477
formularis
s’han realitzat per recollir les dades incloses en l’informe.
18 %
dels danys
són irreparables.
50
milions d’euros
es van perdre en matèria de subvencions.
25
milions d’euros
es van perdre arran de l’anul·lació de l’activitat estratègica de la Generalitat.
60.000
docents
es van veure afectats pel bloqueig del pla de formació permanent del professorat.
60.000
docents
es van veure afectats pel bloqueig del pla de formació permanent del professorat.
499.687
euros va ser la despesa addicional
derivada dels nous procediments de control que va imposar l’Estat.
499.687
euros va ser la despesa addicional
derivada dels nous procediments de control que va imposar l’Estat.
46
iniciatives legislatives
que estaven en tràmit parlamentari van decaure.
3
avantprojectes
de llei es van paralitzar.
3
avantprojectes
de llei es van paralitzar.
11
recursos d’inconstitucionalitat
va formular el govern de l’Estat contra normes catalanes amb rang de llei.
1.800
milions
d’euros és l’afectació econòmica que el 155 va tenir sobre els pressupostos de la Generalitat.
1.800
milions
d’euros és l’afectació econòmica que el 155 va tenir sobre els pressupostos de la Generalitat.
130
milions
d’euros va perdre la Generalitat com a conseqüència del 155.
130
milions
d’euros va perdre la Generalitat com a conseqüència del 155.
218
dies
es va allargar l’aplicació de l’article 155.
88
d’aquests treballadors públics
havien estat restituïts en el seu càrrec un any després de l’aplicació del 155.
234
treballadors públics
van ser cessats durant l’aplicació de l’article: 33 alts càrrecs, 139 d’eventuals, 11 de laborals d’alta direcció, 50 de personal laboral i 1 funcionari.
234
treballadors públics
van ser cessats durant l’aplicació de l’article: 33 alts càrrecs, 139 d’eventuals, 11 de laborals d’alta direcció, 50 de personal laboral i 1 funcionari.
1,3
milions d’euros
va costar el tancament de delegacions de la Generalitat a l’exterior.
1,9
milions d’euros
va ser el cost de les eleccions del 21-D.
14 %
dels danys
ocasionats per l’aplicació del 155 es consideren molt greus, el 40% greus i el 46% lleus.

El PSC opta per desmarcar-se’n

Inicialment hi va donar suport, però el PSC ha optat per retirar-se de la comissió d’investigació del 155 en interpretar que es tracta d’una “eina de propaganda al servei dels grups independentistes”. Els socialistes es van plantar coincidint amb la petició de compareixença de Pedro Sánchez aprovada amb els vots de Junts per Catalunya, ERC i CatECP, i després de denunciar que els grups independentistes havien bloquejat la presència de diversos alts càrrecs del govern que demanava el PSC. El PP i Ciutadans han deixat clar que no pensen prendre part en la investigació.

Inicialment hi va donar suport, però el PSC ha optat per retirar-se de la comissió d’investigació del 155 en interpretar que es tracta d’una “eina de propaganda al servei dels grups independentistes”. Els socialistes es van plantar coincidint amb la petició de compareixença de Pedro Sánchez aprovada amb els vots de Junts per Catalunya, ERC i CatECP, i després de denunciar que els grups independentistes havien bloquejat la presència de diversos alts càrrecs del govern que demanava el PSC. El PP i Ciutadans han deixat clar que no pensen prendre part en la investigació.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)