El dossier

La Crida agafa volada

Centenars de persones participen en el congrés constituent de la Crida Nacional per la República, un moviment que arrenca amb els reptes immediats de fer-hi encaixar el PDeCAT i de definir el seu paper en les municipals del 26 de maig

DOBLE MILITÀNCIA
La Crida la permet, però cap altra formació preveu aquesta opció
ELECCIONS DEL 26-M
Les europees i l’Ajuntament de Barcelona, possibles batejos de la Crida
ESMENES DEBATUDES
Finalitzat el període d’esmenes, la Crida disposa dels textos definitius

La Crida Nacional per la República (CNxR), el moviment impulsat inicialment per Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez, ha culminat tot el procés de creació i ja enfila un camí que l’ha de conduir a ser una de les noves sigles de referència de l’espectre independentista. El juliol de l’any passat, els seus impulsors anunciaven la voluntat de donar ales a un nou moviment ciutadà que remés a favor de la República catalana. El 27 d’octubre del 2018, coincidint amb el primer aniversari de la proclamació de la República al Parlament de Catalunya, unes 5.000 persones donaven suport la formació a Manresa, durant la convenció fundacional. Ara, mig any després d’aquell primer anunci, la Crida celebra el seu congrés constituent amb un acte al Centre de Convencions Internacional de Barcelona. Entremig, la Crida ha obert la seva seu, al número 119 del carrer de Roger de Llúria de Barcelona.

La trobada d’aquest cap de setmana, que s’allarga durant tota la jornada de dissabte, representa el tret de sortida de l’associació, no pas de la formació política, tot i que la Crida està inscrita amb tots els ets i uts en el registre de partits del Ministeri de l’Interior des del 8 de gener. La portaveu de la Crida, Gemma Geis, ha volgut deixar molt clar que el que comença a caminar aquest cap de setmana és un moviment ciutadà “integrador i aglutinador”, no pas una formació política. El congrés es paga amb diners de l’associació, detalla.

Així doncs, la Crida Nacional per la República culmina la seva fundació aquest cap de setmana, amb l’elecció de la direcció. En el moment de tancar aquesta edició, tot feia pensar que Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya i empresonat a Lledoners, seria elegit nou president de la Crida. Competeix per aquest lloc amb Jordi Ferrés, exregidor de CiU a Sant Cugat del Vallès. Toni Morral acompanya Sànchez com a secretari general en la seva candidatura, que incorpora figures com Elsa Artadi, Gemma Beis, Albert Batet, Ferran Mascarell, Laura Borràs i Damià Calvet.

 Malgrat que la primera empenta a a la Crida Nacional per la República la van donar tres dels polítics més rellevants del panorama actual, les quatre persones que apareixen com a representants legals són Ferran Mascarell, Ramon Maria Piqué, Gemma Geis i Sawla El Gharbi. El primer és candidat independent a l’alcaldia de Barcelona i delegat del govern a Madrid, el segon és membre de la comissió tècnica de la Crida i les dues últimes són diputades de Junts per Catalunya al Parlament.

Inicialment, el nou projecte de Puigdemont i de part de l’esfera de Junts per Catalunya no havia de ser un partit polític, o si més no aquesta era una de les proclames. L’aspiració era esdevenir un paraigua que aixoplugués les diferents organitzacions independentistes del país, però la Crida va ensopegar amb un no rotund d’ERC i de la CUP. Només una part del PDeCAT va mostrar interès a formar-ne part, una resposta d’altra banda poc sorprenent veient l’ADN del nou moviment. La resta de forces independentistes del país no estan disposades a formar part del nou projecte polític. Una cosa és acceptar Carles Puigdemont com a president legítim atès que va ser el candidat independentista més votat el 21-D i una altra ben diferent és fagocitar-se sota el seu lideratge.

L’ENCAIX DEL PDECAT

Així doncs, la Crida Nacional per la República arrenca sota les regnes d’alguns dels pesos pesants de Junts per Catalunya, una marca que té registrada el PDeCAT, i amb alguna incorporació de pes com la de l’exconseller de Cultura i actual delegat del govern a Madrid, Ferran Mascarell. Com a conseqüència de tot plegat, la gran incògnita és l’encaix que el PDeCAT tindrà en la nova formació, si és que finalment s’acaba produint un procés de fusió. Suposarà la Crida la fi del PDeCAT només dos anys i mig després de la seva fundació? A hores d’ara, i quan falten només cinc mesos per a les eleccions municipals del 26 de maig, encara hi ha preguntes que no tenen una resposta clara. Els militants del PDeCAT, i fins i tot la mateixa direcció, es troben dividits respecte al rumb que cal agafar.

Gairebé tothom té clar que les dues forces estan condemnades a entendre’s, sobretot per no fragmentar encara més el moviment sobiranista, però fins ara sembla que no s’ha trobat una fórmula que satisfaci totes les sensibilitats. Sectors del PDeCAT, entre els quals hi hauria el president del partit, David Bonvehí, i el diputat a Madrid Carles Campuzano, apostarien per integrar les sigles dins la Crida però sense perdre identitat, una opció que les ponències inaugurals de la Crida no preveuen. De moment, es manté la resistència a desaparèixer definitivament. I més tenint en compte que la Crida neix amb el compromís de desaparèixer en el moment en què s’assoleixi la República.

Al PDeCAT, però, també hi hauria un sector més partidari de fulminar aquest partit i integrar tot el que resta de la vella Convergència en la nova formació política. La diputada Míriam Noguera, una de les polítiques que darrerament ha tingut més projecció pública al PDeCAT, és una de les defensores que el futur depèn de la fusió amb la Crida.

En qualsevol cas, el PDeCAT, tret d’un canvi d’opinió de darrera hora, té previst organitzar una consulta a la militància per decidir el seu encaix amb la Crida. El tema es podria debatre a fons en un consell nacional que es volia convocar a finals de gener, però que s’ha endarrerit per no fer-lo coincidir amb l’acte de constitució de la Crida Nacional per la República. En tot cas, la discussió prendrà més força en el moment en què entri en joc la cursa electoral.

LA DOBLE MILITÀNCIA

Atès que la Crida Nacional per la República va néixer amb una voluntat clarament integradora de tot el moviment sobiranista, els seus estatuts permeten des de l’inici la doble militància dels seus membres. Militar a la Crida, així doncs, no és incompatible amb el fet de tenir el carnet d’una altra formació o entitat, o així ho estableixen les regles de joc del nou partit. Ara bé, amb aquest principi la Crida es fa trampes al solitari, ja que la resta de formacions polítiques prohibeixen explícitament militar en un partit com la formació de Puigdemont.

ERC, per exemple, impedeix la doble militància dels seus afiliats. El PSC, en cas que algun militant se sentís atret pel nou partit, tampoc no ho autoritzaria i obligaria a escollir. Els Comuns tenen aprovat un article en què s’especifica que és deure de les persones inscrites no estar afiliades a altres formacions polítiques, excepte en el cas d’aquelles persones afiliades a organitzacions o plataformes municipalistes que comparteixen les finalitats de Catalunya en Comú establertes en l’article 2 dels seus estatuts. La CUP es manifesta en una línia molt similar. Tant els cupaires com Esquerra Republicana han recordat a l’equip liderat per Puigdemont, Torra i Sànchez que unitat d’acció no implica unitat de sigles. Sobretot perquè són molts els militants de les dues forces independentistes d’esquerra que entenen que la Crida és una nova refundació de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

La portaveu de la Crida, Gemma Geis, no es mulla pel que fa a la qüestió de les contradiccions en què pot entrar qualsevol militant d’una altra formació que es vulgui incorporar a la Crida, ja que aquesta situació, en aquest moviment, no suposa cap handicap. Serà l’altra part la que haurà de resoldre el conflicte d’interessos. Una de les persones que aspira a formar part del nou govern de la Crida és Pep Andreu, l’alcalde Montblanc, militant d’ERC. De moment, Andreu s’ha adherit a la Crida com a moviment associatiu, no com a partit polític. Caldrà veure com encaixa la Crida els seus adherits dins la nova formació.

ELECCIONS A LA VISTA

Una altra qüestió que la Crida haurà de resoldre en les properes setmanes és la seva participació en les eleccions que ja estan a la vista. El 26 de maig hi ha convocades europees i municipals. Ara per ara tot indica que la marca que s’usarà als diferents municipis catalans serà la de Junts per Catalunya, més el municipi de torn. Segons Geis, de moment la Crida no es planteja presentar-se amb les seves sigles a aquests comicis, però fonts del nou partit han explicat que la nova marca es podria acabar usant, de moment, només en dos casos: les eleccions al Parlament Europeu i a l’Ajuntament de Barcelona. Geis no ho descarta, però tampoc ho anuncia com una opció de pes. “No es descarta res, però molt ens hauríem de moure per arribar a les properes eleccions”, explica. La Crida és conscient, en qualsevol cas, que liderar l’Ajuntament de la capital del país és clau per al futur de la República.

LES DUES PONÈNCIES

D’altra banda, qualsevol ciutadà pot consultar al web de la Crida les dues ponències en què es basa la seva fundació. D’una banda, hi ha la ponència política, l’autor principal de la qual ha estat Jordi Sànchez, i d’altra, la ponència organitzativa (resumida en el gràfic de la segona plana). Els esborranys de les dues ponències es van presentar en la convenció fundacional que la Crida va celebrar el 27 d’octubre passat a Manresa (Bages), on es va donar el tret de sortida a les discussions congressuals obertes als membres fundadors.

Entre el 28 de novembre i el 9 de desembre es va obrir el període d’esmenes, en què es van rebre un total de 321 aportacions. En la ponència política s’han acceptat 69 de 179 esmenes. Pel que fa als canvis que han estat considerats, un dels que més sobresurt és que el president i el secretari general de l’associació ja no seran càrrecs vitalicis, com inicialment es preveia.

EL PARTIT ESPERA

La Crida Nacional per la República ja camina com a moviment ciutadà, però com a formació política, segons els seus impulsors, només ha fet el pas de passar pel registre

L’ENCAIX DEL PDeCAT

Hi ha diversitat d’opinions i fins i tot la direcció està dividida respecte al rumb que ha de prendre l’antiga Convergència. Els militants decidiran

16.000
persones
consten com a fundadores de la Crida Nacional per la República, una xifra que ha anat en augment els darrers dies.
321
esmenes
s’han presentat en total sumant les dues ponències: l’organitzativa (142) i la política (179).
50.000
persones,
aproximadament, s’han adherit fins ara al manifest fundacional de la Crida Nacional per la República.

Forn, candidat de la Crida a Barcelona?

L’exconseller d’Interior i exprimer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, ha confirmat aquesta setmana allò que semblava un secret de domini públic: finalment serà el candidat de la llista que el PDeCAT (falta concretar sota quines sigles) presentarà a la ciutat de Barcelona amb vista a les municipals del 26 de maig. Forn, que actualment està en presó preventiva a Lledoners pels fets de l’1 d’octubre, ha fet l’anunci mitjançant una carta en què reivindica la necessitat de concórrer-hi “per ser motor de canvi en la reversió del model de ciutat” i perquè considera que els barcelonins mereixen “un projecte integrador”. Amb aquest pas també vol reivindicar els seus drets polítics i la seva innocència davant un procés que el manté tancat a la presó fa més de catorze mesos.

A la mateixa missiva, Forn aclareix que el projecte que liderarà compta amb l’exconsellera Neus Munté, guanyadora de les primàries del PDeCAT, i que en els propers dies es treballarà en l’elaboració d’una llista electoral que aspira a ser “transversal” i a sumar “tantes complicitats i matisos com calgui”.

Molts dels postulats de Joaquim Forn van en la línia dels que defensa la Crida Nacional per la República. De fet, l’exconseller d’Interior és un candidat de consens entre la Crida i el PDeCAT, els dos corrents nascuts de la postconvergència. A banda de la confecció de la llista i amb els dubtes de si Munté serà la número dos de marcat perfil polític que reclamava Forn o si la consellera de Presidència, Elsa Artadi, aterrarà a la política municipal barcelonina, el que pren cada cop més força és la possibilitat que la llista de Forn es presenti sota el paraigua de la Crida, segons han confirmat fonts d’aquest moviment a aquest setmanari.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)