EL CATALÀ TÉ DRETS
La campanya “Prou de Catalanofòbia”, impulsada per la Plataforma per la Llengua, ja ha recollit 161 denúncies de persones que han vist vulnerat el seu dret a expressar-se en català davant un empleat públic
La Montserrat Gisbert i Otxoa tenia visita concertada al CAP del carrer Manso, a Barcelona. Era el desembre del 2017. Li havien de fer un parell de proves arran d’un problema crònic de tiroides. La va atendre la doctora Covadonga Garcia, segons explica. Quan la Montserrat se li va adreçar en català, la doctora li va respondre “de males maneres” que no l’entenia. “¿Qué me está diciendo?”, em va repetir en diverses ocasions. La Montserrat va continuar: “Ho tenim malament, no sé com ho farem”. La infermera que era a la consulta, sempre segons l’afectada, mirava de donar instruccions en català per compensar el desconeixement i les formes de la doctora, “una noia jove que no va donar cap raó per negar-se a parlar català o simplement a entendre’l”.
La Montserrat Gisbert, conscient que estava en joc la seva salut, va optar finalment per canviar l’idioma i passar al castellà. La situació estava sent “molt desagradable”, afectant-li l’estat de nervis just abans d’unes proves que recomanen calma. Abans d’acomiadar-se, va fer un darrer intent d’establir una conversa que almenys per part seva fos en la seva llengua habitual. “Quan tindrà el metge el resultat?”. La doctora “ja no em va ni contestar”. La Montserrat defensa el seu dret a expressar-se en català en un servei públic però sobretot lamenta “la conducta de menyspreu que va mostrar aquella persona”. “Si m’hagués explicat amb educació que no entenia el català, tot que té l’obligació de tenir uns coneixements mínims, jo li hagués dit en bon to que s’havia de posar les piles i l’havia d’aprendre però hagués canviat al castellà sense problemes”, assegura aquesta barcelonina.
La situació viscuda va arribar als responsables del CAP, en forma de reclamació, però encara ara, catorze mesos després, la Montserrat Gisbert no ha obtingut cap resposta que no sigui el silenci absolut. “No sóc un bitxo estrany, només sóc catalana i tinc tot el dret del món a parlar la meva llengua. No reclamo res més que això”, apunta. De moment no s’ha tornat a trobar cara a cara amb aquella doctora però si la tornen a derivar “em negaré a què em visiti perquè no estic disposada a tornar a passar per aquella situació d’indiferència i arrogància”.
nivell de català adequat
La llei de Política Lingüística exigeix al personal dels serveis públics catalans un nivell de català adequat, tant oral com escrit. En els processos de selecció, a priori, es requereix que s’acrediti aquest coneixement de la llengua, que hauria de ser més que suficient per, si més no, entendre a la persona que fa servir aquesta llengua o per poder interpretar un document escrit en català. “Tothom té dret a ser atès en català quan parlem de l’administració pública”, diu la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres, una entitat que des del 2017 desplega una campanya per mirar de posar fi a les situacions de discriminació de la llengua catalana. El cas de la Montserrat Gisbert és un dels que aquesta entitat està tractant.
Prou de catalanofòbia. No em passis ni una més! és la iniciativa amb la qual es vol fer costat als ciutadans que veuen erosionats els seus drets lingüístics. No es tracta només de facilitar-los informació sobre quin recorregut pot fer la seva queixa i d’oferir-los suport emocional. L’entitat fa tot l’acompanyament necessari en cas que la queixa tingui prou consistència com per ser traslladada a un jutjat en forma de denúncia. De vegades és la paraula d’un contra la paraula de l’altre però en múltiples ocasions hi ha testimonis que han presenciat els fets o es deixa constància per escrit del rebuig que suscita el català.
Des de la posada en marxa de la plataforma, el 2007, fins al moment actual, l’entitat ha recollit 161 queixes. Una de les darreres és la de l’advocat Benet Salellas, que el passat 16 de gener va veure com un agent de la policia nacional li barrava el pas a la comissaria de Girona perquè s’hi va adreçar en català. Salellas es va personar allà com a advocat de l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, detingut per un presumpte delicte de desordres públics. L’advocat gironí va protagonitzar un altre cas el setembre del 2016, quan a l’aeroport li van exigir que parlés en castellà “porque en el aire no se puede hablar en castalán”.
La majoria de testimonis que aterren a la Plataforma per la Llengua no només expressen la negativa d’un treballador públic a atendre a una persona que li parla en català sinó que sovint el rebuig s’acompanya d’una actitud vexatòria cap a la persona afectada. Estem parlant de casos “greus”. S’ha de tenir en compte que cap queixa guarda relació amb el fet que la resposta es faciliti en castellà, sempre i quan es respecti la preferència pel català de l’altra persona. I és que l’entitat vol sobretot salvaguardar el dret de tothom a expressar-se en català, al marge de en quin idioma li respongui el seu interlocutor. “És obvi que tampoc no estem parlant de casos en què algú demani amb respecte que se li parli en castellà al·legant, per exemple, que fa poc que viu a un territori on el català està reconegut com a llengua oficial”, assenyala Neus Mestres.
MÉS CASOS DELS SABUTS
La directora de la Plataforma per la Llengua està convençuda que els casos de discriminació greu del català a l’administració pública són molt superiors als que arriben a aquesta entitat que es presenta com L’ONG del català: “La majoria de persones desconeixen que tenen dret a ser atesos en català i callen davant una actitud irresponsable del treballador públic de torn”, indica Mestres. Si, a més a més, la negativa s’expressa de bones maneres, “encara resulta més difícil que l’afectat o afectada percebi que s’està vulnerant un dret seu perquè té uns drets lingüístics reconeguts”.
Alguns casos cauen a mans de la Plataforma per la Llengua perquè és l’entitat la que contacta amb l’afectat, sempre que se n’assabenta. En cada queixa, es valora quin camí emprar per mirar de corregir la situació. Si es pot traslladar a la via legal, s’hi va sense dubtar-ho. Si aquest camí ja es veu que no donarà el resultat desitjat, sovint per manca de proves, l’entitat fa arribar el cas a l’administració pertinent i li reclama que prengui mesures correctores.
El mur amb què la plataforma topa de forma reiterada és que la pròpia llei no penalitza aquestes actituds. Obliga a tenir uns coneixements mínims del català però no inclou una taula de sancions per aquells que, no només incompleixen la norma, sinó que mostren actituds ofensives. Per aquest motiu, detalla Neus Mestres, la campanya Prou de catalanofòbia reclama una nova llei que permeti batallar contra la discriminació lingüística i que incorpori un règim sancionador.
L’objectiu és que el text sigui d’aplicació a tot el territori on el castella cohabita amb el català: Catalunya, País Valencià, Illes Balears i franja oriental de l’Aragó. Ara per ara, el País Valencià és un dels punts de la geografia on es recullen més queixes. Per sectors, els cossos de seguretat espanyols s’enduen la palma, seguit del sector judicial.
CARTES ALS GOVERNS
La campanya Prou de catalanofòbia segueix el seu curs i qualsevol persona s’hi pot adherir des del web de Plataforma per la Llengua. Ara per ara s’han recollit prou de 19.000 signatures. Cada suport ciutadà es transforma, de forma automàtica, en una carta que s’envia als governs català, espanyol, valencià, balear i aragonès. “Es tracta d’aturar la impunitat que existeix en aquests moments amb els atacs al català i als catalanoparlants”, sosté la presidenta de l’entitat.
La via sancionadora no és pas l’única aposta de l’entitat per revertir la situació. Segueix apostant per la pedagogia, pal de paller de la Plataforma per la Llengua. Una eina que es reclama, per exemple, és que als punts on s’atén als ciutadans s’exhibeixin cartells on es recordi el dret a ser atès en català: comissaries, hospitals, jutjats...
La voluntat de la Plataforma per la Llengua és allargar la campanya Prou de catalanofòbia. No en passis ni una més! un parell de mesos. Del temps que porta al carrer (ara es troba en la tercera i darrera fase), Neus Mestres en fa una valoració “molt positiva”. “Creiem que estem aconseguint que molta gent prengui consciència de què les discriminacions del català no poden formar part de la nostra normalitat i de què els casos que es donen han de poder ser sancionats”, afegeix Mestres.
I és que resulta del tot intolerable que encara es donin situacions com les que ha recollit i editat la plataforma. Alguns exemples: una parella de Reus que es va veure obligada a pagar 180 euros a l’Ajuntament per celebrar el casament en català; un ciutadà, Jordi Alegre, que va entrar a la caserna de la Guàrdia Civil d’Inca per a posar-hi una denúncia i en va sortir denunciat per parlar-hi català, acusat d’un delicte de desobediència civil; un jutjat de Barcelona que va negar a un advocat el dret a tramitar en català un procediment judicial; un avi i el seu net que van ser expulsats d’un tren TALGO per una revisora per parlar català; sis nens que van veure com la Federació Catalana de Futbol els anul·lava la llicència per no tenir el volant d’empadronament adjunt en castellà; un ciutadà argentí que va perdre l’avió després que la Policia Nacional el detingués per desobeir l’ordre de parlar en castellà, un entrenador del Tennis Taula Cassà que va ser expulsat per animar els seus jugadors en català, una mare que ha anat a viure a Ripollet veu com una jutgessa de Tenerife li retira la custòdia de la seva filla perquè considera que el català pot ser un problema per a la nena... i així fins als 161 casos que s’han recollit fins al moment.
ELS COMUNS AL PARLAMENT
A hores d’ara és una incògnita quin recorregut polític tindran les darreres demandes de la Plataforma per la Llengua. L’entitat ha enviat tota la documentació referent a la darrera campanya a tots els grups parlamentaris, a excepció del Partit Popular i Ciuatadans. El primer grup que va respondre a la senyal d’alarma va ser el de Catalunya en Comú Podem, que a través dels seus diputats Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet han registrat una proposta que insta el Parlament a aprovar el pla de xoc que proposa la plataforma contra les discriminacions lingüístiques. Els Comuns, que consideren que les situacions denunciades “són greus i vulneren drets fonamentals”, aposten per aprovar una nova llei que inclogui un règim sancionador per qui discrimini per raó de llengua, entre d’altres mesures.
Els Comuns recorden que l’Estatut, en el seu article 32, ja assegura que ningú pot ser discriminat per raó de llengua i per això insta el govern de la Generalitat a “prendre mesures per acabar amb la impunitat”. La mesura més destacada és la de l’aprovació de la llei contra la discriminació lingüística, que tant aquest grup parlamentari com la Plataforma per la Llengua equiparen a la llei contra l’homofòbia.
La proposta de resolució registrada per Alamany i per Nuet també insta el Govern a impulsar campanyes informatives a les dependències públiques per recordar a la ciutadania el dret a emprar el català sempre que ho considerin, a oferir assistència gratuïta i completa a les víctimes de discriminació lingüística i a aprovar un pla d’investigació, prevenció i abordatge de les discriminacions lingüístiques per part del Departament d’Interior. Finalment, s’insta el Govern català a instar el Govern espanyol a complir les disposicions de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i a instar tots els ministeris a oferir també en català tots els serveis als ciutadans de territoris de parla catalana.
En definitiva, els Comuns han traslladat al Parlament tots els plantejaments de la Plataforma per la Llengua, amb l’única excepció de què aquest grup evita a tota costa l’ús del terme “catalanofòbia”, element sobre el que pivota la campanya de l’entitat promotora.
Ara per ara, segons explica Nuet, els Comuns no han plantejat la qüestió de la llengua com una proposta de llei tot i que no descarten aquesta via. Nuet creu que tindria molt bona rebuda per part de JxC, ERC i la CUP però també destaca “la bona predisposició que el PSC té sempre amb el tema de la llengua”.
EL CATALÀ A LA JUSTÍCIA
D’altra banda, els Comuns semblen més que disposats a enarborar la bandera de la defensa del català ja que recentment han presentat a la Mesa del Parlament una proposta de resolució sobre l’ús del català a l’administració de Justícia. La iniciativa ha estat presa després que el passat 29 de novembre es presentés la memòria del 2017 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on es posa de manifest que la situació del català en aquest àmbit és molt preocupant. Només un 8,2% de les sentències finals van ser redactades en català. El 2004, el percentatge va ser del 21%. El descens no sembla tenir aturador. Davant aquesta realitat, Catalunya en Comú Podem proposa col·laborar amb el TSJC per tal de millorar les dades de l’ús del català, alhora que insta a posar a disposició dels òrgans judicials tots els mitjans necessaris per assolir aquest objectiu. Entre altres mesures, el grup parlamentari també creu convenient elaborar un informe anual sobre vulneracions de drets lingüístics dels ciutadans catalans en tots aquells espais que estiguin sota el paraigües de l’administració de justícia, interlocutar amb l’Estat per assolir millors competències en català o reprendre el pla de foment del català al torn d’ofici. En total Catalunya en Comú Poem proposa un llistat amb catorze mesures. Ara caldrà veure de quines eines es dota el Parlament per començar a posar fre a la discriminació que pateix el català.
SARA MUÑOZ
smunoz@lrp.cat
OCTUBRE DEL 2018
Denúncia de la periodista Núria Cadenes La policia espanyola no atén una trucada Expulsat del Viña Rock per parlar català Un taxista expulsa una dona per parlar català
ABRIL DEL 2017
Li neguen atenció perquè l’asseguradora no atén en català Renfe retorna una carta perquè és en català Un conductor de bus es nega a donar el canvi
FEBRER DEL 2017
Renfe increpa el conseller d’educació valencià Un monitor d’una piscina no respon si és en català L’Agència Tributària treu el català dels formularis La Guàrdia Civil multa un professor amb 601 euros
Les forces de seguretat, al capdavant
Dins els casos de discriminació greu del català que ha recollit la Plataforma per la Llengua sobresurten, en aquest rànquing de vulneració de drets, les forces i cossos de seguretat de l’Estat, on s’han registrat un total de 66 casos. Per darrera hi ha els sectors de la justícia i els registres, que representen 37 de les denúncies. El tercer lloc correspon a la sanitat, on s’han donat 20 casos de discriminació lingüística, i tot seguit trobem l’educació, amb 4 casos. La resta de casos són força variats.
Pots viure plenament en català?
El web de la Plataforma per la Llengua ofereix a tota la ciutadania la possibilitat de respondre un qüestionari i esbrinar quina percepció es té del grau de discriminació lingüística que pateix el català. A partir de dotze preguntes que només accepten per resposta un “sí” o un “no”, tothom pot analitzar quina és la seva visió i si es correspon amb la realitat. “La Constitució espanyola reconeix el català com a llengua oficial de l’Estat”, “Al Congrés dels Diputats es pot parlar en català?”, o “tots els agents de policia que treballen a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears han de saber català?” són algunes de les qüestions plantejades en aquest test, plantejat sota l’enunciat: Pots viure plenament en català?.
La discriminació lingüística a l’empresa
L’actual campanya que ha impulsat la Plataforma per la Llengua vol obligar les administracions a fer un gir de cent vuitanta graus en la normalització del català però no només en el sector públic. La campanya no s’oblida del món de l’empresa, sobretot en aquells casos en què ofereixen una atenció directa al client, com succeeix amb els milers de comerços del país. Al país veí d’Andorra, per exemple, segons apunta aquesta entitat, els establiments han de garantir l’atenció en català a la seva clientela i l’administració disposa d’eines per prendre mesures correctores en cas que aquest dret no estigui contemplat. A casa nostra, al sector privat s’imposa d’una forma clara el privilegi de la llengua castellana i per aquest motiu la Plataforma per la Llengua denuncia que les legislacions que protegeixen els drets lingüístics dels consumidors també són insuficients. És per aquest motiu que l’entitat reclama noves lleis que “facin que els catalanoparlants deixem de ser consumidors de segona”.