El dossier

Ells només parlen de banderes

Un dels fiscals va qualificar els votants de l’1-O com a “murs humans” i l’altre, de “muralles”

“L’objectiu és desacreditar la justícia espanyola i les seves institucions i, en darrer terme, qüestionar la qualitat democràtica del nostre estat de dret.” Amb aquesta frase lapidària va començar la seva intervenció un dels fiscals de l’Estat, Javier Zaragoza. Es tractava d’una rèplica als advocats de la defensa, una voluntat decidida d’entrar en el cos a cos i de deixar de banda els arguments jurídics per entrar de ple en el debat polític. Al costat d’aquesta afirmació, Zaragoza va qualificar les “denúncies massives de violacions de drets fonamentals” de les defenses com a “ridícules i injustificades”. El fiscal, a més, va etzibar que “ni la ruptura de la legalitat constitucional ni l’execució d’accions delictives tan greus que han suposat una agressió molt important a l’ordre constitucional es poden legitimar a l’empara dels drets fonamentals”; i va reblar que es pretenia “transformar en víctimes d’una persecució política els que han fracturat i trencat greument l’ordre constitucional”.

Zaragoza va començar la seva intervenció amb un al·legat polític i va sentenciar: “Aquest és un judici en defensa de la democràcia espanyola, en defensa de l’ordre constitucional.” De fet, les intervencions de les acusacions, des de la fiscalia fins a VOX, passant per l’advocada de l’Estat, es van arrenglerar en la defensa de la Constitució espanyola i van passar de puntetes per sobre de la vulneració de drets, que havia estat el fil conductor de les defenses.

Seguint el mateix guió que en l’escrit d’acusació, el ministeri fiscal va insistir en el relat de la violència per tal d’intentar sustentar el delicte de rebel·lió. I va construir un relat tergiversat de la realitat, en què els ciutadans esdevenien simples titelles a mans dels dirigents polítics i es convertien en “mur humans”, una manera certament original de qualificar la resistència passiva i els intents de la població d’aguantar la violència policial exercida als col·legis electorals. Per cert, els dos representants del ministeri fiscal ni tan sols van consensuar el llenguatge. Mentre que Javier Zaragoza es va referir directament als “murs humans”, el seu company els va elevar a la categoria de “muralles” i els va acusar d’assumir “l’enfrontament físic amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat”.

Al costat de la bel·ligerància de la fiscalia, va sorprendre el perfil baix de l’advocada de l’Estat. Rosa María Seoane va anar en tot moment a remolc de la fiscalia, de qui va qualificar la seva intervenció directament de “brillant”, i va dedicar una bona part del seu temps a defensar la secretària d’Estat d’España Global, Irene Lozano, que en una entrevista a la BBC va qualificar els presos de “criminals”. L’advocada de l’Estat va justificar l’exdiputada d’UPyD afirmant que “l’anglès no era la seva llengua materna”. Paradoxalment, poques hores després d’aquesta defensa, Irene Lozano afirmava en una altra entrevista a Sky News: “El sexe està bé, però si no tens permís es converteix en una violació [...]” i: “Votar està bé, però si no tens permí, es converteix en un delicte criminal a Espanya.” Molt probablement, la màxima responsable de la Marca España s’acabarà convertint en la persona que acabarà d’enfonsar-la. Si la secretària d’Estat d’España Global hauria de passar per una acadèmia d’anglès, l’advocat de Vox hauria de tornar directament a la facultat de dret. En la seva intervenció es va inventar un “comitè de drets humans d’Estrasburg” inexistent i es va referir al delicte de pertinença a “organització criminal”, tot i que cap acusat està processat per aquest delicte.

L’al·lèrgia al llaç groc

Vox va dur la batalla del groc a la sala del Tribunal Suprem. Va ser la seva targeta de presentació. En el moment de començar la seva intervenció, el representant de la formació d’extrema dreta, Pedro Fernández, va voler exposar “una qüestió d’ordre”. L’advocat va reclamar al president que obligués Jordi Sànchez a treure’s un petit llaç groc de la solapa perquè, a parer seu, afectava “el respecte i la consideració a la justícia”. El jutge Marchena, però, va desestimar la petició “seguint el mateix criteri adoptat pel Tribunal Europeu de Drets Humans” i es va referir a la jurisprudència de dos casos de símbols religiosos, però va argumentar que el rang axiològic amb què els preveia el Conveni de Roma era el mateix. Per cert, l’altre advocat de Vox, Javier Ortega Smith, lluïa una polsera amb la bandera espanyola al canell esquerre.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)