Per què set MAGISTRATS?
La sala penal del Tribunal Suprem que ha començat a jutjar els líders independentistes està formada concretament per set magistrats (sis homes i una dona). Això és així atesa la gravetat dels delictes i de les penes sol·licitades i pel fet que els acusats no tenen dret a una segona instància per revisar la decisió del tribunal. Cal saber que normalment les querelles o els recursos són resolts per tres o cinc magistrats, segons els casos, i en aquest cas en seran set.
El nom dels magistrats que hauran de resoldre els diferents casos es fixen al principi de cada any abans que es puguin saber quins temes hauran de jutjar, per evitar nomenaments interessats. És el que es coneix com a jutge natural.
Fixem-nos que el nombre de membres del tribunal sempre és imparell, per evitar empats, i una decisió presa per quatre vots a favor i tres en contra és tan vàlida i efectiva com una sentència per unanimitat dels magistrats, en base a un principi democràtic.
Com a curiositat, cal saber que cada magistrat disposa d’un o més lletrats del TS que són els que els simplifiquen la feina i els preparen les possibles decisions que cal prendre. Per això durant la vista poques vegades prenen notes i així poden estar més atents al que escolten, senten i perceben (el que es diu, com es diu, qui ho diu, la seguretat amb què es diu...).
Què són les QÜESTIONS PRÈVIES?
AGUSTÍ CARLESUna de les peculiaritats del judici de l’1-O és la presència del partit polític Vox com a acusació popular al costat del ministeri fiscal i l’advocacia de l’Estat.
Espanya és un dels pocs països del nostre entorn que té aquest tipus d’acusació en el seu sistema penal, fet que ve d’antic, des de la Constitució del 1812, coneguda com “la Pepa”, i les constitucions republicanes.
La Constitució espanyola actual estableix que la justícia emana del poble i, per tant, l’acció popular és un mecanisme que tenim els ciutadans, i les societats, associacions, partits polítics, etc., per poder participar directament en el sistema judicial presentant querelles contra qualsevol persona física o jurídica per fets penals dels quals ens sentim perjudicats o víctimes com a col·lectiu.
Igual que tenim l’obligació de formar part d’un jurat si som cridats pel sistema judicial, tenim el dret de ser nosaltres els que posem en marxa una causa judicial.
La utilitat és poder denunciar allò que a una fiscalia o advocacia de l’Estat per motius, per exemple polítics, no li interessa ni denunciar ni investigar. Ara bé, la limitació de les acusacions populars, per evitar-ne abusos, és que cal dipositar una fiança dinerària que ens fixarà el jutge –a Vox se li han fixat fiances de 22.000 o 12.000 euros, i les han pagades– i podem ser no admesos o expulsats si, en realitat, es descobreix que defensem interessos obscurs o il·legals, per exemple un ús venjatiu de la causa, una coacció, un ús polític...