El dossier
Maria Dolors Oms
PRIMERA ALCALDESSA DE BLANES
“Mai em vaig sentir gens qüestionada”
“Vaig tenir llibertat total. El pes del partit va ser poc, perquè les decisions es prenien en l’àmbit del grup municipal i de l’executiva”
Maria Dolors Oms va arribar a l’alcaldia de Blanes de bracet del PSC el 1979 i s’hi va mantenir fins al 1987. Posteriorment, hi va tornar en un nou mandat, del 1991 al 1995. Va cursar estudis d’assistent social i ha treballat en el camp de la protecció de menors i en l’hospitalari. El 1992, va assumir la presidència d’Aspronis, una entitat de referència a la Selva i a la zona nord del Maresme en l’atenció i el suport a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Què va fer que es decidís a ser alcaldessa? Com hi va arribar?
Havia tingut vinculació prèvia amb moviments socials, com associacions de veïns, entitats... M’havia mogut moltíssim en moviments socials en l’època franquista i això em va fer despertar la inquietud de lluitar contra les injustícies. Hi vaig arribar per contactes i moviments als quals pertanyia en aquell moment. Sobretot vaig començar amb la defensa dels drets laborals dels treballadors que venien a fer la temporada turística.
Com es va trobar l’Ajuntament?
Horrible, molt complicat. Tothom es pensava que el seu lloc era intocable. Hi havia molta competitivitat, però també molta responsabilitat.
Quines van ser les primeres decisions i quins els primers projectes que van desenvolupar?
[Riu] La primera, posar un equip de dones de neteja, ja que no s’hi podia ni entrar. Les cortines feien olor de fum, els vidres estaven molt bruts... Vaig creure necessari fer una bona neteja. Ara de debò: els projectes són molt lents. Jo havia treballat en empresa privada, on les coses funcionen amb més rapidesa. Aleshores, vaig veure necessari, abans de res, aproximar-me al poble, a la ciutadania. Prendre contacte amb la gent i conèixer directament les seves necessitats. El clavegueram va ser una de les prioritats.
Es va sentir qüestionada pel fet de ser dona?
Gens. Soc una persona de bon i fort caràcter, sé el que vull. Mai em vaig sentir gens qüestionada.
La figura de l’alcaldessa era més o menys valorada llavors?
A mi la gent em va valorar molt, em vaig sentir molt valorada, també perquè era molt oberta.
Va caldre ensenyar a la gent a exercir el seu paper de ciutadà, a participar de l’espai i els serveis públics?
No, van tenir les portes obertes per a qualsevol pregunta.
Va poder desenvolupar la seva feina amb llibertat? Quin pes tenia el partit en les seves decisions?
Sí, vaig tenir llibertat total. El pes del partit va ser poc, perquè les decisions es prenien en l’àmbit del grup municipal i de l’executiva.
Quina va ser la seva gran victòria al capdavant del consistori? I el moment més dur?
La victòria, és clar, passar de sis regidors a onze. El pitjor, algunes persones que van fer que el poble es mantingués en alarma social; el seu comportament, la seva actitud, va donar mal nom a Blanes.
S’ha perdut el respecte institucional?
En aquests moments crec que sí, però personalment he de dir que no, que la gent em continua respectant molt.
De qui creu que és la culpa de la desafecció política actual?
Actualment, estem vivint moments difícils i complicats. La gent no té il·lusions i tampoc veu solucions.
. TERESA MÁRQUEZ
mtmarquez@lrp.cat
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.