El dossier

Lectors avui i demà

Com fer que els nens estimin la lectura? Dues editores i una autora coincideixen: el conte ha de sortir del prestatge i ser un element de la vida quotidiana

TITOLET
TITOLET
“Frase”
TERESA DURAN
TERESA DURAN
“És com un fet que tot allò que és infantil és nostre, de les dones, de manera natural...”
NÚRIA PUYUELO
NÚRIA PUYUELO
“A casa nostra hi ha molt talent en la literatura infantil i el volem reivindicar”

Núria Puyuelo i Laia Figueras són dues emprenedores que acaben de sortir a la palestra editorial. La primera prové del món de l’edició, la segona, de l’educatiu. Totes dues han fet possible un segell nou, Nanit, adreçat als lectors més petits. S’han presentat amb un projecte fresc, en un món farcit de títols, saturat, es podria dir. Nanit fa contes infantils basats en lletres de cançons de grups catalans; els dos primers títols són Bon dia, de la cançó homònima d’Els Pets –amb il·lustracions de Marta Montañá–, i Compta amb mi, de Txarango –il·lustrat per Valentí Gubianas–. “Les famílies comparteixen molt, amb els nens, i els nens escolten molta música d’adults”, explica Laia Figueras. I segueix: “Hi ha cançons tan potents i amb missatges tan bonics! Hi ha la cançó il·lustrada, però els nens no entenen el text i els l’has d’acabar explicant, perquè és ple de metàfores.” Conservant fragments de la cançó generen un text nou, sent màximament fidels a allò que vol transmetre la peça musical. El treball dels il·lustradors, colze a colze amb totes dues, mereix una menció especial: “Hem disfrutat molt amb ells! S’hi han implicat al cent per cent.” Els contes tenen continuïtat i no s’acaben al paper, ja que ofereixen altres activitats que es poden trobar al web de Nanit –il·lustracions per pintar, propostes de conversa, jocs–. El conte, el paper, i l’estona de lectura entre l’adult i el nen, no xoquen amb altres suports. Integrar els recursos, d’això es tracta.

Puyuelo i Figueras s’encarreguen de tot, i estan aprenent de valent. Comenta Núria Puyuelo: “Tot costa, però recompensa. Tots els petits detalls són complicats i s’ha de picar pedra, però, després, el retorn d’aquest esforç és tan positiu que fa que valgui la pena. Tot això semblen només paraules boniques, però és la veritat.” A Nanit saben que no hi ha res fàcil. Reflexiona Puyuelo: “És un mercat molt saturat, l’infantil... Hi ha molta producció forana, i no la volem menystenir, però a casa nostra hi ha molt talent en la literatura infantil i el volem reivindicar.” I segueix Figueras: “Moltes editorials que només feien títols per a adults han començat a fer infantil, perquè sembla que funciona i es ven. Ara està molt de moda l’àlbum il·lustrat... El llibre d’adult es regeix molt per la novetat, mentre que l’infantil és un sector de fons, amb contes que han funcionat sempre, que porten un missatge, i ara es veu afectat per aquesta sobreproducció i abundància de novetats. És una inèrcia diferent a la dels pares, que mirem si un conte pot ser d’interès i agradar als nens. No pensem en l’últim títol d’un autor.”

El mercat és dur, i no es pot ser estàtic, esperar que passin coses; s’ha de fer que passin. “Allò de munto una empresa, que tirarà endavant durant quaranta anys i la podré deixar als meus fills, ja no... Avui, tot es mou”, assenyala Figueras. Nanit, a part de reivindicar la producció local, també ha volgut tenir un compromís social, un retorn, i una part dels beneficis que obtenen es destinen a una ONG.

Al costat dels projectes que s’estrenen, hi ha els que ja tenen molt recorregut, com la carrera de Teresa Duran. És escriptora i il·lustradora. De fet, és moltes coses alhora: explicadora de contes, pedagoga, professora de futurs professors... Ara mateix, diu, i coincideix amb les sòcies de Nanit, la literatura infantil està molt influenciada per la cultura dels “grans èxits”.

L’ofici d’escriure en català per als més petits ha passat per moltes vicissituds. I Duran fa memòria d’algunes fites: la primera novel·la, Senyor Ruc, mestre d’estudi, de Pompeu Crehuet, a principis del segle XX, Les aventures extraordinàries d’en Massagran, els noucentistes... La Guerra Civil i el franquisme, explica Duran, van propiciar que la literatura per als nens amb segell noucentista predominés i continués al llarg del temps. “Noucentisme i renovació pedagògica van de bracet, i En Patufet i Pompeu Crehuet són el populisme, el que és xaró, i els han oblidat i només es recorden de tant en tant. Per culpa de la guerra, el noucentisme es va allargar quaranta anys més... Un cas únic, tractant-se d’un moviment d’avantguarda. Si no hagués estat per la guerra hauria anat apareixent altra gent. No hem estat normals, i sempre hem vinculat la literatura infantil a l’escola, als bons costums...”

eLS NENS LLEGEIXEN MOLT

Quina pot ser la nostra guia? Que difícil escollir, entre tantes novetats! “A Barcelona hi ha més llibreries infantils que a París. Ho expliquen els mateixos llibreters, espantats. Això sense comptar les seccions d’infantil de les llibreries generalistes...” I l’escriptora torna a coincidir amb les responsables de l’editorial Nanit: “Vivim un boom de l’àlbum il·lustrat... De fet, jo en tinc més de 6.000...”

Comentem que és curiós: abundància de llibres, de llibreries i, a la vegada, la frase recurrent de tants pares: “Avui dia, amb tants aparells tecnològics, els nens llegeixen menys!” Ho deveu haver sentit. Potser ho heu dit. I respon l’autora: “Que hi ha menys nens llegint? Què és llegir? Hem multiplicat les lectures, més aviat. Abans, quan deies navegar, volies dir anar en barca, i ara naveguem per internet. Doncs el verb llegir ha augmentat el seu espectre de significats. Ens bombardegen amb tants missatges! Són molt breus, tipus whatsapp. Els nens d’ara, possiblement, llegeixen més que abans, però d’una altra manera, o un altre tipus de missatges.” Però és que ara als nens els agrada molt jugar amb la Play... No diguem que per jugar no llegeixen. Són qüestions diferents. “Quan vaig a les escoles de poblacions petites, de fora de Barcelona, on els nens tenen el carrer per jugar, veig que la mainada es coneix dins i fora del centre educatiu. A Barcelona, els nens surten de l’escola i el camí que fan és de tornada a casa. No hi ha la possibilitat de comunicar-se al carrer. Aquests nens, amb les seves maquinetes i els amics que s’hi connecten, creen una petita cèl·lula, una colla.”

Rebem constantment missatges breus, dèiem... “Per això, quan surt un novel·lot tipus Harry Potter i veus que els nanos llegeixen cinc-centes pàgines de cop, sembla un miracle. I, de fet, quan passa això, arriba la literatura catalana i fa un “jo també”, i aleshores ens omplim de llibres del gènere fantasy, el qual, d’altra banda, ja està de baixa. Ara, com comentava, hi ha la moda de l’híbrid còmic narratiu, la novel·la gràfica.”

Els pares no es rendeixen. Volem que llegeixin, que disfrutin! “La meva mare tenia la gràcia de fer de la lectura una cosa quotidiana.” Quan la Teresa era petita i estava malalta, la mare li preguntava què volia per sopar. El menú sortia dels llibres. Volia sopar de Massagran? “Volia dir cuixeta de pollastre, perquè a en Massagran se li quedaven filagarses a les dents.” O sopar de Heidi... que volia dir un biquini. “El llibre no és un objecte que està allà, al prestatge. Amb el llibre s’hi conviu. Ara, als nens, potser se’ls hauria de preguntar si volen sopar de Patrulla Canina o de Bob Esponja...” Referències televisives? “No dividim per gèneres! A tots se’ns ensenya que hi ha la narrativa, la poesia i el teatre. I el guió de còmic, de televisió, de ràdio...? El fet és que es consumeix més guió que no pas teatre. Els nens estan consumint literatura constantment, només que en forma de guió. El guió és la literatura del segle XX-XXI, com la poesia èpica ho devia ser en l’època d’Homer. No es pot menysprear cap manifestació literària.”

Com a dona no ha tingut problema per fer-se un lloc. “És com un fet que tot allò que és infantil és nostre, de les dones, de manera natural...” Teresa Duran se’n fum, d’aquesta visió tronada. I dels que als congressos es dirigeixen amb paternalisme als autors infantils, o se’ls miren de cua d’ull: “Pobre, escriu per a nens perquè no arriba a més...” Tant li fa: “Disfruto la literatura infantil, perquè aquest art de dir mentides m’encanta. No soc escriptora, soc mentidera, de soca-rel.”

.MERCÈ MIRALLES

mmiralles@lrp.cat

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)