El dossier

Qui hi tornarà abans?

Mentre la Xina es consolida com una nova potència en l’exploració lunar, la NASA reclama més recursos i reconeix per primera vegada que estem en una nova cursa espacial

CANVI DE CRITERIS
Amb l’exploració de l’espai, als Estats Units passa el mateix que aquí amb el tema de l’ensenyament: cada nova administració implica un canvi de directrius

El gran debat sobre les missions futures a l’espai és si han de ser tripulades o robòtiques, ja que utilitzar robots és més barat i menys arriscat. Això és el que s’ha anat fent en aquestes últimes dècades, fins a aconseguir avenços menys èpics que portar una persona a la Lluna, però igual de rellevants en el terreny científic.

Per tant, per què ara es torna a parlar de missions tripulades? El professor i investigador Miquel Sureda ho té clar. D’una banda, perquè es compleixen els cinquanta anys de la missió Apollo 11 i a moltes persones els agradaria tornar a veure una fita semblant. “Ara bé, només per aquest motiu no tindria cap sentit, seria una simple moda. La qüestió, ara mateix, és que hi ha nous actors en el panorama espacial”, insisteix.

més actors EN ESCENA

Fa cinquanta anys només competien els programes de la NASA i de Roscosmos (l’agència soviètica). Ara també existeix l’ESA (l’Agència Europea de l’Espai), la JAXA (Japó), l’ISRO (Índia) l’IAI (Israel)... I sobretot la CSNA (l’Administració Espacial Nacional de la Xina), que és cap a on es dirigeixen totes les mirades.

“S’està veient que quan els xinesos es plantegen un repte l’acaben aconseguint, encara que triguin més del previst. Al final ens trobem que la NASA, l’ESA i els russos estan supeditats al control polític, perquè els pressupostos els han d’autoritzar les administracions públiques. Els xinesos no han de patir per aquest control públic, estan invertint molts diners i sembla que els inverteixen bé”, explica Sureda.

El programa lunar xinès és molt ambiciós i, de moment, ja han aconseguit arribar amb robots al costat fosc. “Aquest programa –afegeix Sureda– té diverses fases: primer van aconseguir orbitar la Lluna, ara hi estan aterrant amb robots, però el seu projecte de futur és arribar-hi amb astronautes... Personalment, crec que és molt possible que la propera persona que trepitgi la Lluna sigui xinesa”.

La pressió de la Xina, però, pot fer que finalment els Estats Units passin de les idees als fets i tornin a competir directament pel control de l’espai. Salvant les distàncies, en aquest tema els polítics nord-americans fan el mateix que els nostres amb l’ensenyament: cada canvi d’administració provoca un canvi de directrius. “Si un president vol anar a la Lluna, el següent vol anar a Mart... i això no ajuda gens, perquè durant vuit anys es van desenvolupant tecnologies i després es canvien els objectius”, explica Sureda.

El colofó de tot això és aquesta última administració. Després de presentar al so de bombo i platerets el projecte Artemisa, en declaracions més recents Trump ha dit que en realitat la Lluna és un objectiu massa modest i que els Estats Units aspiren a portar humans a Mart. Són només declaracions d’intencions, però allò que els experts consideren realment important que és que des de l’administració nord-americana s’hagi reconegut literalment que estem en una nova cursa espacial. “Això pot permetre demanar diners al Congrés. S’està venent aquesta idea perquè desgraciadament la necessitat científica no és suficient per justificar la inversió. No dona vots. En canvi, s’està creant aquesta nova idea de competició amb la Xina per fer-ho possible”, insisteix Sureda.

TREBALL EN EQUIP?

Tot i això, el cert és que en l’exploració de l’espai, des que es va acabar la guerra freda, sempre hi ha hagut molta cooperació internacional. “Els pressupostos són justos i la gent s’especialitza. Si mirem, per exemple, la missió BepiColombo, d’exploració de Mercuri, veurem que és conjunta entre l’ESA i la JAXA, i que els instruments els han fet des d’universitats de diferents països”, assegura Miquel Sureda. L’investigador Josep Maria Trigo hi coincideix: “La col·laboració internacional entre agències, particularment entre la NASA, l’ESA i la JAXA, és ben evident. D’altra banda, però, hi ha restriccions molt importants amb la Xina. De fet, la NASA ha prohibit l’accés a científics xinesos a totes les seves instal·lacions a causa de clars casos d’espionatge tecnològic.” Així, la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina es pot traslladar ara a l’espai, perquè tal com s’explica a les primeres pàgines d’aquest dossier, la importància de tornar a la Lluna rau a buscar-hi elements que aquí, a la Terra, no són fàcils de trobar i que poden ser altament rendibles.

.

Pol nord

Aquesta imatge captada per la sona SMART-1 de l’ESA mostra tres cràters del pol nord de la Lluna, una regió on s’ha descobert que hi ha aigua gelada superficial. Per fer-nos-en una idea, al cràter més petit, el de l’esquerra, hi cabria l’illa de Mallorca.

Programa Artemisa

El mes d’abril passat, la NASA va anunciar el seu objectiu de tornar a la Lluna el 2024 i de portar-hi una dona. Aquesta és la raó que explica el nom del programa: Artemisa, la deessa bessona d’Apol·lo. L’objectiu final és que el 2028 hi hagi presència humana continuada a la Lluna, com un pas previ per enviar astronautes a Mart. El projecte requereix un gran esforç econòmic i s’ha anunciat per a l’any vinent un augment del pressupost de la NASA de 1.600 milions de dòlars. Tot i això, la comunitat científica veu amb escepticisme que es compleixin els terminis previstos.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)