El dossier

Un entorn hostil

Una base humana a la Lluna és un objectiu difícil però no impossible. De fet, ja hi ha humans vivint a l’espai des del 1986, primer a l’estació Mir i després a l’EEI

TITOLET
TITOLET
“1
2
3
4
5
6”

L’Estació Espa­cial Inter­na­ci­o­nal (EEI) orbita a uns 400 km de la superfície de la Terra. La Lluna està mil vega­des més lluny. No es pot com­pa­rar l’esforç que suposa enviar humans a un lloc i a l’altre, però el pri­mer pro­blema que apa­reix en els dos casos és el mateix: esca­par de la força de la gra­ve­tat ter­res­tre. A par­tir d’aquí, a l’EEI és rela­ti­va­ment fàcil fer-hi arri­bar per mitjà de coets tant tri­pu­lació com mate­rial. Per colo­nit­zar la Lluna, en canvi, s’hau­ria de par­tir de zero i por­tar-hi quan­ti­tats enor­mes de mate­ri­als i sub­mi­nis­tra­ment. I cada quilo de pes que es porta a l’espai són molts diners: la NASA ha cal­cu­lat que fins a 23 dòlars per gram.

Ara bé, tan difícil com sor­tir de la Terra és poder arri­bar a esta­blir una colònia a l’exte­rior. “Si vols viure a l’espai neces­si­tes una sèrie d’ele­ments de suport vital: oxi­gen, aigua, escal­for, ali­ments, poder-te des­fer dels resi­dus... La situ­ació ideal seria un cicle tan­cat, en què tot això ho pogués cobrir la mateixa colònia”, explica l’inves­ti­ga­dor Miquel Sureda, que afe­geix que mol­tes de les tec­no­lo­gies que es podrien pro­var a la Lluna amb aquest objec­tiu per­me­trien, poste­ri­or­ment, arri­bar fins a Mart i qui saps si més lluny.

“A part de la neces­si­tat d’explo­rar que està intrínse­ca­ment lli­gada al nos­tre ADN, també sabem que algun dia la Terra dei­xarà de ser habi­ta­ble. Pot patir la col·lisió amb un aste­roide o bé des­a­parèixer quan d’aquí a molts mili­ons d’anys el Sol mori. I si volem que la huma­ni­tat es per­petuï a l’uni­vers no hi ha més remei que sor­tir del sis­tema solar”, afe­geix aquest pro­fes­sor de la UPC. De moment, però, tor­nem a la fita més pro­pera, que con­ti­nua sent la Lluna.

“La vida allà esta­ria res­trin­gida a habi­ta­cles soter­ra­nis, a causa de l’absència d’atmos­fera, el perill d’irra­di­ació i l’impacte per mete­o­roi­des”, explica Josep Maria Trigo des de l’Ins­ti­tut d’Estu­dis Espa­ci­als de Cata­lu­nya. Aquest expert en mine­ria espa­cial està con­vençut que anar a la Lluna és un pri­mer pas per després anar a Mart i als aste­roi­des, que també són molt interes­sants pel que fa a apro­fi­ta­ment de recur­sos. Això no treu, però, que la Lluna, com a tal, ja tin­gui prou interès científic. “Com que no té atmos­fera, quan s’hi pro­du­eix l’impacte d’un mete­o­rit, poden que­dar dins del cràter mate­ri­als dels pro­jec­tils”, indica. Aques­tes res­tes, a parts de ser una pos­si­ble font de recur­sos, també ofe­rei­xen molta infor­mació sobre el nos­tre sis­tema solar. Però no només això. “L’explo­ració de la superfície lunar ens podria donar pis­tes que mai tro­baríem a la Terra. Igual com han arri­bat a nosal­tres mete­o­rits de la Lluna, en una etapa pri­me­renca de la història evo­lu­tiva del sis­tema Terra-Lluna, segur que també van arri­bar a la Lluna mete­o­rits pro­ce­dents de la Terra, que lla­vors també estava sot­mesa a impac­tes molt energètics”, asse­gura Trigo. La Terra és tan dinàmica geològica­ment i ha evo­lu­ci­o­nat tant que els ele­ments que hi havia a la superfície en els seus orígens ara ja no s’hi poden tro­bar. “En canvi, inves­ti­gar els cràters de la Lluna per­me­tria tenir infor­mació valuosíssima de les con­di­ci­ons pri­migènies de la vida a la Terra i de l’atmos­fera del pas­sat. Seria el des­co­bri­ment del segle”, insis­teix Trigo.

Tot això sense obli­dar que la Lluna –en con­cret la seva cara oculta, on no hi ha inter­ferències pro­vo­ca­des per la Terra– és el lloc ideal per ins­tal·lar un potent teles­copi. I que en la seva òrbita es podrien mun­tar pla­ta­for­mes on fabri­car, sense gra­ve­tat, les naus per anar encara més lluny. Les opci­ons són mol­tes. “Crec que d’aquí a uns segles la Lluna serà un con­ti­nent més de la Terra. Hi haurà gent tre­ba­llant i vivint allà de manera per­ma­nent. Pot­ser serà des­ti­nació turística. No estem tec­nològica­ment tan lluny, l’única cosa que falta són els diners”, con­clou Miquel Sureda.

.

relació íntima

IRENE CASELLAS

El sistema Terra-Lluna es creu que es va formar fa uns 4.400 milions d’anys quan un embrió planetari de la mida de Mart –anomenat Teia– va xocar contra la proto-Terra i en va arrencar una part, que va acabar convertida en la Lluna. Gràcies a la influència lunar es va estabilitzar l’eix de rotació terrestre, que va modular el clima. La marea gravitatòria provocada per la Lluna també fa que hi hagi menys refredament interior a la Terra. La Lluna, per tant, és indispensable perquè hi hagi vida tal com la coneixem.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor