Luxemburg també juga
Ha començat el compte enrere per conèixer la sentència del judici al procés. Serà el final d’una etapa, però la batalla jurídica continuarà, i en no gaire temps, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea també haurà de jugar un paper en el cas català
LA UE ENTRA EN JOC
Falten poques setmanes, o dies, per conèixer la sentència del Tribunal Suprem sobre el procés català. Les filtracions des del mateix Suprem situen la sentència la primera quinzena d’octubre, i si fem cas de les declaracions del fiscal Javier Zaragoza es podria conèixer just abans del 12 d’octubre, dia de la Hispanitat. El judici contra l’independentisme català i la seva sentència marcaran la història de Catalunya i Espanya, però també la d’Europa, en un cas sense precedents de judicialització i repressió de la dissidència política que ha portat a la presó mig govern català, dos representants de l’activisme social i la presidenta del Parlament.
Les institucions europees, que fins ara se n’han volgut mantenir al marge sota l’argument que era un “afer intern” d’Espanya, s’hi hauran d’acabar implicant i pronunciant, ni que sigui per una via indirecta, a través dels casos que ara mateix estan pendents de resoldre’s al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg. Són els casos que afecten la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat, i els del president Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín. Aquesta setmana mateix, la Comissió Europea ja ha intervingut en la vista per l’extradició de Valtònyc al tribunal de Luxemburg, i en aquest cas l’advocat de la Comissió s’ha alineat amb les tesis de la defensa del cantant mallorquí.
El cas junqueras
El cas següent que s’hauria de veure al Tribunal de Justícia de la UE és el de la immunitat d’Oriol Junqueras com a eurodiputat. El seu cas ha arribat al tribunal per la via del mateix Suprem, que va plantejar una qüestió prejudicial sobre l’abast de la immunitat de l’exvicepresident del govern després que la sala que el jutjava li va denegar el permís per sortir de la presó i formalitzar els tràmits davant la Junta Electoral Central com a diputat electe del Parlament Europeu. Oriol Junqueras va presentar recurs contra la denegació del permís al·legant que se li vulneraven els seus drets polítics i contraposant aquesta situació a la de la constitució del Congrés espanyol, quan sí que va poder formalitzar els tràmits.
Aquesta vista s’havia programat per al 14 d’octubre, i així s’havia comunitat a les parts, si bé ara per ara no apareix en el calendari oficial del tribunal. Des del tribunal no han aclarit per quin motiu no hi consta i tampoc s’ha comunitat a la defensa de Junqueras cap modificació ni ajornament de la vista. Un fet estrany que genera preguntes i no menys especulacions sobre la possibilitat que el Suprem acabi retirant la qüestió prejudicial, sobretot després que s’ha constatat que Manuel Marchena no té cap intenció d’esperar la resposta de Luxemburg per dictar la sentència del procés. És evident que si el TJUE entra a valorar la qüestió podria complicar les coses al Suprem pel que fa al control sobre la causa del procés.
Un altre fet que cal tenir en compte és que habitualment la Comissió Europea és part de totes les vistes en què es dirimeixen qüestions prejudicials per l’efecte que les resolucions del tribunal tenen en la interpretació dels tractats europeus, i és de preveure que hi sigui també en el cas de Junqueras. Això obligaria la Comissió Europea a posicionar-se i, o bé a alinear-se amb les tesis que defensa l’Estat espanyol, o bé en contra. El procés català, inevitablement, ja no serà un “afer intern” d’Espanya, i les institucions europees no tindran més remei que pronunciar-s’hi.
PUIGDEMONT I COMíN
També Carles Puigdemont i Toni Comín han recorregut al tribunal de Luxemburg contra la decisió del Parlament Europeu d’impedir el seu accés a la institució com a candidats electes. Per tant, el Parlament és part d’aquest procés i haurà de respondre davant el TJUE a la demanda plantejada pel president de la Generalitat i l’exconseller de Salut. Caldrà veure quina és l’argumentació del Parlament, que fins ara ha tirat pilotes fores apel·lant a la normativa electoral espanyola, i si es manté o no la línia que va marcar l’anterior president, Antonio Tajani. És probable que, a més, hi hagi noves euroordres activades malgrat la sentència del tribunal de Schleswig-Holstein, i que segons quina sigui la sentència del Suprem i l’abast de les penes la situació pot resultar més que incòmoda per al Parlament Europeu. El TJUE ha de resoldre primer, a través del Tribunal de Justícia, el recurs de Puigdemont i Comín contra la decisió del Tribunal General, que els va denegar les mesures cautelars per poder assistir a la constitució del Parlament el 2 de juliol. Després, tornarà a ser el Tribunal General l’encarregat d’entrar en el fons de la qüestió i decidir si Puigdemont i Comín poden ser eurodiputats sense haver d’anar a jurar la Constitució a Madrid.
SUSANNA OLIVEIRA
soliveira@lrp.cat
.
Tres jutges espanyols i vinculats al PP
Els jutges del TJUE són designats pels governs dels estats membres, prèvia consulta a un comitè encarregat d’emetre un dictamen sobre la idoneïtat dels candidats. Tenen un mandat de sis anys renovables, i s’han escollir entre “personalitats que ofereixin absolutes garanties d’independència”. Els tres jutges espanyols que hi ha actualment al TJUE van ser nomenats per governs del PP, d’Aznar i Rajoy, en alguns casos aprofitant l’últim Consell de Ministres de la legislatura i dos d’ells, abans, havien ocupat alts càrrecs en governs dels populars. L’actual vicepresidenta del Tribunal de Justícia, Rosario Silva de Lapuerta, és filla de Federico Silva Muñoz, ministre de Franco i fundador d’Alianza Popular, i neboda de l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta, processat pel cas Gürtel. Pocs mesos després de la designació de Silva, el govern d’Aznar va nomenar el seu marit, Julio Nuñez Montesinos, ambaixador de Luxemburg.
Com funciona el TJUE?
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, amb seu a Luxemburg, es va crear el 1952 i és l’encarregat de vetllar per l’aplicació i la interpretació del dret de la Unió. Té la particularitat de ser una institució multilingüe, on es pot procedir amb qualsevol de les 24 llengües oficials de la Unió –el català no és oficial– i totes les resolucions i actes són difoses en totes les llengües. És per això que dels 2.217 llocs de treball del tribunal, gairebé un miler corresponen a juristes lingüistes i intèrprets. Les dones són majoria a la institució, amb un 61%, i la mitjana d’edat del personal és de 45 anys. El pressupost per al 2019 és de 429,5 milions.
Les competències es distribueixen en dos òrgans jurisdiccionals: el Tribunal de Justícia (28 jutges i 11 advocats generals) i el Tribunal General (46 jutges amb un mínim d’un jutge per estat). El Tribunal de Justícia s’ocupa de controlar si els estats respecten el dret de la Unió, i també de les qüestions prejudicials, les consultes que els fan els tribunals dels estats a l’hora d’interpretar la legislació nacional en relació amb els tractats europeus (el cas Valtònyc o el de Junqueras, per exemple). I funciona també com a tribunal d’apel·lació del Tribunal General. En el cas del Tribunal General és on es resolen les controvèrsies entre els estats i les institucions europees, els casos relacionats amb la propietat intel·lectual, i és la via per la qual els ciutadans poden qüestionar aquelles decisions de les institucions europees que consideren que els han perjudicat. Aquest és el cas de Carles Puigdemont i Toni Comín, que han portat a aquest tribunal la negativa del Parlament Europeu de fer efectiva la seva condició d’eurodiputats electes.
Els dos tribunals estan formats per diverses sales de tres o cinc magistrats i també es poden reunir a la Gran Sala (quinze jutges).