El dossier

DÀMARIS GELABERT

Cantant, compositora, pedagoga i musicoterapeuta

“Volia ser Mary Poppins i crec que ho he aconseguit”

És un autèntic fenomen dins del boom de la música infantil en català. La també pedagoga i musicoterapeuta reivindica el valor formatiu de les cançons i recomana gaudir-les en família

SENSE FRONTERES
SENSE FRONTERES
“Em meravella veure com infants de països tan llunyans com Indonèsia, el Brasil i Malàisia canten la cançó dels dies de la setmana en català”
VALOR
VALOR
“La música hauria de ser una assignatura imprescindible, perquè ens ajuda en la salut física i emocional”
VINCLE GENERACIONAL
VINCLE GENERACIONAL
“He vist pares joves que havien après les meves cançons de petits i que ara porten els seus fills perquè cantin amb mi. No puc demanar més”
PÚBLIC EXIGENT
PÚBLIC EXIGENT
“Els infants tenen clar allò que els agrada. No hi ha filtres en una actuació infantil i t’ho fan notar de seguida. Són sincers, no saben fingir”

Desenes de milers d’infants, catalans o no, taral·legen la lletra de les seves cançons que parlen, entre molts altres àmbits, d’animals, dels dies de la setmana, de sentiments, de tradicions i d’hàbits. Llars d’infants i escoles d’infantil i primària d’arreu del país la inclouen en les seves programacions, omple de gom a gom teatres i pavellons i és una de les artistes més seguides a les xarxes socials. Dàmaris Gelabert (Barcelona, 1965), cantant, pedagoga i musicoterapeuta s’ha convertit en tot un referent en el món de la cançó infantil.

La música infantil feta a Catalunya viu una etapa dolça, però en el seu cas ha hagut de picar molta pedra.
Estic molt contenta d’on he arribat. Fa més de vint anys que hi treballo, però és cert que l’interès pel nostre sector ha augmentat exponencialment en els darrers anys. Tot i això, jo ja era feliç amb allò que tenia, perquè em sento una privilegiada de poder guanyar-me la vida amb la música.
A què atribueix aquest interès creixent?
Crec que és el resultat de la suma de diverses coincidències. D’una banda, hi ha més cultura de concert de la gent jove que ara ja són pares i la transmeten als seus fills. De l’altra, hi ha hagut un canvi de fons a l’hora de contractar grups de música infantil. Hem passat de portar grups dedicats només a entretenir la canalla a les festes majors, a centrar-se només en l’animació, a buscar formacions amb propostes més elaborades, d’espectacle complet. A mi m’ha costat molt trobar el meu camí i l’oferta no s’ha creat fins fa molt poc. A casa, fa quatre anys vam decidir llogar teatres per poder presentar el nostre espectacle i fer una gira d’estiu!
Els programadors han entès el missatge.
Sembla que sí, però sobretot ha estat la gent, que ha anat responent amb entusiasme als concerts familiars. Crec que els programadors no van veure clar que hi havia un públic potencial fins que van començar a funcionar aquests espectacles i a sorgir noves companyies. Allò tan repetit que el teatre no era un espai adequat per als infants s’ha superat. El teatre és un espai ideal quan capta l’atenció dels nens i nenes i els fa partícips de la música, estiguin asseguts o drets! El secret es troba a oferir al públic infantil propostes musicals de la mateixa qualitat que al públic adult.
La música com a complement del dia a dia?
Des de ben petits, la música ha de ser present a les seves vides, perquè ens ajuda a ser millors, a expressar-nos, a comunicar-nos i a créixer com a persones.
Quins són els elements que no poden faltar en els seus espectacles?
A mi m’agrada molt que el públic participi cantant, que en formi part activa. Afortunadament, i després de molts d’anys, he aconseguit portar música en directe, perquè durant anys em vaig haver de conformar amb les cançons enllaunades.
Vostè ha demostrat que la llengua no és un obstacle a l’hora d’aprendre una cançó.
Em meravella veure com infants de països tan llunyans com Indonèsia, el Brasil i Malàisia canten la cançó dels dies de la setmana en català amb tota naturalitat. Fins i tot els pares ens envien correus preguntant-nos quina és la llengua que canta la seva filla! Els infants estan oberts a tot, i la música és un llenguatge que els arriba des de ben petits. La presència dels temes al canal Youtube ha estat clau per trencar fronteres i arribar tan lluny.
Omple de gom a gom en les seves actuacions. Té por de morir d’èxit?
De moment, no m’he sentit superada! [riu]. Soc conscient que he arribat a un punt molt alt i que mai a la vida m’hauria esperat. Sé que no podré seguir aquest ritme durant tota la vida, però estic oberta a altres propostes. El cert és que estic gaudint moltíssim de tot això. Tenim en cartera sis espectacles, i constantment ens fan ofertes que no podem rebutjar, com l’any passat, quan ens van proposar fer el concert infantil amb motiu del 50è Festival de Jazz de Barcelona, o aquest desembre que actuarem al Palau de la Música acompanyats de l’Orquestra Simfònica del Vallès i un cor de seixanta infants. Són reptes impressionants i em fan una miqueta de por, però són fabulosos i en gaudeixo moltíssim!
La seva música ja és un clàssic a les llars d’infants i als primers cursos de les escoles. Uns bons aliats.
Ben cert. Els agraeixo molt que incloguin els meus temes en la seva programació d’aprenentatge. Molta gent jove em comenta que ha començat a descobrir el món de la Dàmaris a partir de dur els seus fills a la llar d’infants i que ells cantin les cançons a casa. Ha estat un llarg recorregut des del primer disc, ara fa vint-i-un anys, i coincideix amb l’edat de la meva filla petita. A l’inici vaig visitar moltes i moltes escoles mostrant allò que feia i defensant que la música era una eina transversal d’aprenentatge, un llenguatge de les emocions.
En aquest temps els infants han canviat molt?
Se’m fa difícil respondre de manera contundent, però reconec que sí, que s’ha evolucionat. Hi ha hagut transformacions evidents, com ara que aprenen molt més de pressa que nosaltres. Abans, durant el primer any de vida de la criatura amb prou feines se l’estimulava i només menjava i dormia. Ara, en canvi, se’ls obre tot un món per descobrir i explorar als pocs dies de néixer.
Continuen sent un públic tan exigent com es diu?
Més que exigent és que tenen clar allò que els agrada. No hi ha filtres en una actuació infantil i t’ho fan notar de seguida. Són sincers i no saben fingir. Per això un dels millors moments de cada concert és precisament quan l’acabo i m’estan esperant les famílies per repartir petons i abraçades i fer-nos fotografies. És com si fes dues actuacions, la primera dalt de l’escenari i la segona rebent el caliu de la mainada quan baixo i els vaig a trobar. Sovint tinc dubtes de quina m’agrada més! Sempre dic que és el millor públic del món.
La seva música s’ha escampat arreu del món gràcies a les xarxes socials. Com creu que n’han de fer ús els més petits?
Vaig estar molt temps abans no em vaig decidir a utilitzar les xarxes socials com a altaveu de les meves cançons. Provinc del món de la pedagogia i aquest és un debat molt encès. Quan em vaig decidir a pujar vídeos a Youtube va ser amb un missatge implícit: les xarxes socials són només un instrument perquè la música arribi a tothom, però les cançons estan fetes per ser apreses i cantades en família, quan vas al cole, de vacances i d’excursió, no per aparcar els infants davant la tele. Pares i educadors hem de ser conscients que s’ha de restringir l’ús de les xarxes socials.
Parlàvem dels canvis entre els infants d’abans i els d’ara. Les relacions afectives entre pares i fills també són avui diferents que ahir? Són més difícils?
Potser sí, en tant que som més conscients de com n’és, d’important, aquesta etapa de la vida, i això comporta una gran responsabilitat. Per a molts és com una obligació fer-ho tot molt i molt bé, sense espai per a les equivocacions i crec que, precisament, aquest pot arribar a ser el problema! Hem d’assumir com a pares que no som perfectes i que l’única cosa que no pot fallar és l’amor cap als nostres fills. El millor és estimar i aquest és el principal missatge de les meves cançons, on els sentiments i les emocions tenen un lloc destacat. Els infants s’han de sentir estimats i per aconseguir-ho s’han de propiciar moments de qualitat afectiva, com ara quan cantem i ballem junts.
D’on surten les idees per a les cançons? Es pot musicar tot?
Vaig començar fent lletres basades en la meva experiència com a mare i com a mestra. El meu primer CD, Tot sona, el vaig fer perquè necessitava una eina cantada per ensenyar música als infants que se’m despenjaven quan els intentava explicar els conceptes només amb paraules. D’on surten les idees? D’arreu. De les classes que fem al centre, de les famílies, de les mestres amb qui estic en contacte. Fins i tot quan estava preparant un altre CD vaig fer la pregunta al Facebook i em van inundar de propostes que tinc ben guardades i que em serviran per fer-ne cinc més. Sí, definitivament crec que es pot musicar tot.
La música com a assignatura va perdent presència en la formació dels alumnes a mesura que es van fent grans.
I és un gran error. En l’àmbit de l’educació musical, hem de fer una feina de fons per evitar aquest salt tan gran que hi ha entre l’ensenyament bàsic i l’inici de tocar un instrument. Tothom pot tocar un instrument sense saber llegir una partitura i després, si ens fa falta, es pot complementar aprenent com es llegeix. És igual que aprendre a parlar i després entrar en la gramàtica. La pedagogia musical està evolucionant en aquest sentit, i cada cop hi ha més interès a aprendre música d’una manera més oberta, en què ningú quedi exclòs i hi hagi un lloc per a cadascú. La música hauria de ser una assignatura imprescindible, perquè ens ajuda en la salut física i emocional.
Diuen que fins i tot fa millor les persones.
Sí, potser sí. El cert és que hi ha estudis que demostren que quan fas música passen coses en l’aspecte químic i físic dins del teu cos. Quan fas música aprens a escoltar els altres, perquè el conjunt soni bé. Quan fas música, sobretot quan cantes, estimules les hormones de la felicitat i s’inhibeix el cortisol, l’hormona de l’agressivitat. Jo ho veig en els meus fills, que han viscut tota la seva vida envoltats de música i que tenen un caràcter més pausat, més tranquil. La música cohesiona, i més quan cantes en família, a l’entorn de la classe, en manifestacions... perquè et sents part d’un grup.
De quines fonts musicals ha begut Dàmaris Gelabert?
Vaig néixer a Barcelona, però als 3 anys vaig marxar cap a Andalusia i hi vaig passar la infantesa, fins als 13. Els meus referents musicals, curiosament, no van ser catalans i tot el bagatge de composicions i grups el vaig haver de fer després, quan em vaig interessar per fer pedagogia musical. Jo escoltava una autora argentina que m’agradava molt, la María Elena Walsh, que em va descobrir un amic dels meus pares. També les bandes sonores de films musicals clàssics com Mary Poppins, de qui encara em declaro fan absoluta. De fet, el meu somni era ser Mary Poppins, i crec que en certa manera ho he aconseguit! Finalment a casa, amb els pares, sempre hem cantat i hem tingut la música molt i molt present. Un escenari que jo també he compartit amb la meva parella, l’Àlex, que és músic, i amb els meus dos fills, l’Adrià i la Laia, que també col·laboren en els espectacles.
Què és ?
És el nostre projecte de vida. És una associació creada per promoure i desenvolupar activitats relacionades amb el desenvolupament pedagògic musical en l’àmbit familiar i docent. Organitzem taller, cursos i esdeveniments que ens permeten donar a conèixer les múltiples possibilitats educatives de la música. La part més coneguda i popular són els concerts i espectacles que portem arreu del territori, i el nostre centre neuràlgic el tenim a Cardedeu.
És una gran defensora dels efectes curatius de la música.
Les qualitats terapèutiques de la música estan demostrades. El contacte amb les cançons influencia la nostra salut mental, física i emocional. En els infants és especialment important l’efecte que té la cançó com a estratègia educativa, perquè estableix un mecanisme d’aprenentatge que un cop assumit els acompanyarà sempre. Nens i nenes estan més predisposats a entendre els continguts si es troben en un ambient que els diverteixi, on es trobin a gust. I què hi ha més divertit que cantar una cançó?
Digui’m la veritat: qui s’ho passa millor als seus concerts, els fills o els pares?
Espero que tant els uns com els altres, perquè d’això es tracta. La música no té edat i ho he pogut comprovar en directe, perquè en algunes de les actuacions he vist pares joves que havien après les meves cançons de petits i que ara porten els seus fills perquè cantin amb mi. No puc demanar més.

TERESA MÁRQUEZ

mtmarquez@lrp.cat

FORMACIÓ CONTINUADA

Dàmaris Gelabert (Barcelona, 1965) és llicenciada en filosofia i ciències de l’educació per la Universitat de Barcelona, especialista en musicoteràpia i graduada amb honors pel Berklee College of Music de Boston (EUA). Després de tornar dels Estats Units, i juntament amb el seu marit, Àlex Martínez, va crear el segell discogràfic TotSona Records. El primer treball va ser Tot sona! i des de llavors ha escrit més de 200 cançons, la majoria de les quals han estat editades en un total de 15 discos i 2 DVD. El 2018 va guanyar el premi ARC a la millor gira adaptada a públic familiar i infantil. Des del 2012, quan va obrir el seu centre Espai TotSona a Cardedeu imparteix cursos, tallers i classes a mestres i educadors, especialment. Paral·lelament, Dàmaris Gelabert és professora en el màster de Musicoteràpia de l’ESMUC i a l’Escola Universitària Gimbernat. A més, imparteix xerrades, cursos i seminaris en diverses universitats, escoles i centres de

formació.

SEGUIDORS EN MASSA

“És un reconeixement molt valuós per a algú com jo que estima allò que fa i que vol que la seva música arribi a tots els infants.” Dàmaris Gelabert va aconseguir fa un temps el Botó de Plata de la plataforma audiovisual Youtube pel seu canal quan va sumar més de 100.000 subscriptors. La sorpresa va arribar tan sols uns mesos més tard, a principis d’aquest setembre, quan des de Youtube li van comunicar que era mereixedora del Botó d’Or perquè el nombre de subscriptors del canal s’havia multiplicat per quinze fins a superar el milió i mig de subscriptors. De fet, hi ha altres xifres igual d’espectaculars. El videoclip de la cançó Els mosquits, inclosa al DVD Canta!, ja ha superat els 234 milions de visites, i el tema Els dies de la setmana ja té més de 165 milions de visualitzacions. “Em sento molt estimada i que formo part del dia a dia de moltes famílies”, diu.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.