El dossier

Objectiu: Palau

L’afer dels llaços grocs arriba a judici. La imatge del president català assegut al banc dels acusats serà el símbol de la repressió contra l’independentisme i la voluntat de decapitar l’autogovern a través de la llei

Amb la llei s’ha justificat un entramat de causes i empresonaments i s’ha impedit la investidura de tres presidents
Des de la consulta del 9-N, i especialment des de fa dos anys, l’independentisme es combat amb el Codi Penal

El dilluns 16 de novem­bre, Quim Torra i Pla, 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, serà jut­jat per un delicte de deso­bediència al Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya. Un pre­si­dent al banc dels acu­sats que s’enfron­tarà a una multa i a una pena de fins a dos anys d’inha­bi­li­tació. Una sentència, i no les urnes, el pot fer fora del Palau de la Gene­ra­li­tat. El motiu: uns llaços grocs i unes pan­car­tes per denun­ciar la repressió de l’Estat con­tra l’inde­pen­den­tisme. El pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat no qüesti­ona només l’acu­sació, sinó també el tri­bu­nal que l’ha de jut­jar, per falta d’impar­ci­a­li­tat. El pre­si­dent del TSJC, que pre­si­dirà també el tri­bu­nal, Jesús M. Bar­ri­en­tos, i el fis­cal del cas van mar­xar mesos enrere d’un acte ins­ti­tu­ci­o­nal en què el pre­si­dent del Par­la­ment va par­lar de pre­sos polítics. També en una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal, Bar­ri­en­tos va defen­sar l’ordre de reti­rar els llaços grocs argu­men­tant que estava en joc l’equi­li­bri polític, un pro­nun­ci­a­ment que la defensa de Torra argu­menta que posa en qüestió la seva impar­ci­a­li­tat.

Des de la con­sulta del 9-N del 2014, i amb espe­cial inten­si­tat des de fa dos anys, l’inde­pen­den­tisme es com­bat amb el Codi Penal. La llei com a arma per com­ba­tre la dis­sidència política i ves­tir-la de lega­li­tat. Un con­cepte ano­me­nat law­fare –con­tracció de les parau­les en anglès law (‘llei’) i war­fare (‘conei­xe­ment bèl·lic’)–. Els aus­tra­li­ans John Carl­son i Nevi­lle Tho­mas van uti­lit­zar per pri­mer cop aquest terme en un arti­cle el 1975 titu­lat Whit­her goeth the law: huma­nity or bar­ba­rity (‘Cap a on va la llei: huma­ni­tat o barbàrie’) en què posa­ven en evidència que hi ha altres fórmu­les de bata­lla més enllà de la mili­tar, i que una d’aques­tes fórmu­les és l’ús de la llei. La paraula ha estat més pro­fu­sa­ment uti­lit­zada a prin­ci­pis d’aquest segle XXI, i les arts d’aquest tipus de guerra s’han uti­lit­zat per qüesti­o­nar les instàncies judi­ci­als inter­na­ci­o­nals res­pecte a la pro­tecció dels drets humans i, sobre­tot dar­re­ra­ment, a l’Amèrica Lla­tina per com­ba­tre la dis­sidència política.

LA LLEI COM A ARMA

A Cata­lu­nya la que­re­lla con­tra Jordi Cui­xart i Jordi Sànchez va ini­ciar el camí de la ins­tru­men­ta­lit­zació de la llei per empre­so­nar els líders de les enti­tats civils que havien orga­nit­zat les mani­fes­ta­ci­ons pacífiques més mas­si­ves d’Europa per dema­nar la inde­pendència, jun­ta­ment amb la que­re­lla con­tra el major dels Mos­sos i la cúpula d’Inte­rior, pen­dents de judici per rebel·lió i sedició. Després, va arri­bar la des­ti­tució del govern, la dis­so­lució del Par­la­ment i les poste­ri­ors que­re­lles per rebel·lió con­tra els repre­sen­tants polítics de l’inde­pen­den­tisme, seguits dels empre­so­na­ments, el judici i la repressió més dura, amb una sentència d’un total de 100 anys de presó per haver orga­nit­zat el referèndum. Una des­pro­porció, en parau­les de les auto­ri­tats britàniques que fa pocs dies van aten­dre la petició d’extra­dició de l’excon­se­llera d’Edu­cació Clara Pon­satí –mal­grat que unes hores després, via pressió diplomàtica, eli­mi­nes­sin aquesta paraula–. Una des­pro­porció sobre la qual també ja s’havia pro­nun­ciat abans el tri­bu­nal ale­many de Sch­leswig-Hols­tein en relació amb l’extra­dició del pre­si­dent Car­les Puig­de­mont.

També a través de la llei i el poder judi­cial es va impe­dir la inves­ti­dura de tres pre­si­dents. Pri­mer, la de Car­les Puig­de­mont, amb el vet del TC a una inves­ti­dura a distància i supe­di­tada al permís del jutge Lla­rena. Després, la de Jordi Sànchez, en presó pre­ven­tiva i, per aca­bar, la de Jordi Turull, empre­so­nat enmig del ple d’inves­ti­dura. Ni Jordi Turull ni la resta de polítics empre­so­nats van poder exer­cir els seus drets polítics amb la ins­tru­men­ta­lit­zació de l’acu­sació de rebel·lió i l’apli­cació de l’arti­cle 384 bis, que per­met la inha­bi­li­tació pre­ven­tiva dels acu­sats d’aquest delicte con­tra l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal. El Codi Penal com a arma per com­ba­tre el que han dit les urnes.

Des de la Junta Elec­to­ral Cen­tral (JEC), es va inten­tar impe­dir que Puig­de­mont i Comín es pre­sen­tes­sin a les elec­ci­ons euro­pees. Així mateix, des del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal s’inter­fe­reix en les fun­ci­ons del Par­la­ment i el debat par­la­men­tari, la qual cosa ha ser­vit per sus­ten­tar una con­demna d’onze anys i mig de presó con­tra l’expre­si­denta del Par­la­ment Carme For­ca­dell i per pro­ces­sar tota la mesa, que el 24 de novem­bre –jun­ta­ment amb Mireia Boya, de la CUP– s’enfron­ta­ran a un judici per deso­bediència. I encara s’hi han de sumar els nom­bro­sos pro­ce­di­ments con­tra alcal­des i votants en relació amb l’1-O i la macro­causa del jut­jat número 13 de Bar­ce­lona con­tra una tren­tena de càrrecs de la Gene­ra­li­tat.

Més tard, van arri­bar les deten­ci­ons dels CDR empre­so­nats sota la incom­pren­si­ble acu­sació de ter­ro­risme, i les deten­ci­ons i la presó pre­ven­tiva decre­ta­des a una tren­tena de joves en les mani­fes­ta­ci­ons post­sentència.

Els tri­bu­nals són en última instància els que actuen, però hi ha altres actors que també juguen un paper impor­tant en aquest entra­mat de cau­ses. Només cal recor­dar les dife­rents acu­sa­ci­ons popu­lars exer­ci­des per Vox, o les denúncies de Soci­e­tat Civil Cata­lana i Ciu­ta­dans. Va ser jus­ta­ment una denúncia de Cs la que va obrir la porta que la JEC donés l’ordre a Torra de reti­rar llaços i altres símbols durant la cam­pa­nya del 28 d’abril i que ara por­tarà el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat a judici. La causa del jut­jat número 13 es va obrir per una que­re­lla inter­po­sada per Miguel Duran –advo­cat, exdi­rec­tor gene­ral de l’ONCE i expre­si­dent de Tele­cinco–, a la qual es va afe­gir després la de Vox.

Les vul­ne­ra­ci­ons de drets humans denun­ci­a­des en aquests pro­ces­sos arri­ba­ran a Estras­burg després d’un camí molt llarg, pro­ba­ble­ment quan les con­dem­nes hagin estat com­pler­tes. La law­fare ja haurà des­ple­gat els seus efec­tes. Només cal recor­dar la recent sentència del Suprem que ha anul·lat, a instàncies del TEDH, la con­demna a l’expre­si­dent del par­la­ment basc Juan María Atutxa, i Kontxi Bil­bao i Gorka Knörr, que es van negar a il·lega­lit­zar el grup Sozi­a­lista Abert­za­leak. No van tenir un judici just, ha dit el Tri­bu­nal de Drets Humans. Han pas­sat onze anys des que van ser con­dem­nats.

SUSANNA OLI­VEIRA

soli­veira@​lpr.​cat

.

Europa entra en joc

La qüestió sobre la immunitat d’Oriol Junqueras (i la de Puigdemont i Comín, i Ponsatí si es fa efectiu el Brèxit) com a eurodiputat es pot convertir en un gran maldecap per als tribunals espanyols i la JEC. I no només en relació amb la immunitat de tots ells, sinó, de retruc, amb les euroordres. Les conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) Maciej Szpunar –malgrat que no són vinculants i cal esperar la sentència del tribunal– són un revés que posa en evidència com s’ha fet un ús abusiu de la llei per impedir que Junqueras, Puigdemont i Comín poguessin ser europarlamentaris. El que els dona la condició de diputats són els vots i no pot quedar condicionat per qualsevol altre tràmit com el de jurar la Constitució. És la conclusió de l’advocat general, que tot i això manté el seu dubte de si en el cas de Junqueras pot quedar en no res per la condemna del Suprem. Malgrat tot, deixa una porta oberta i argumenta que només el Parlament, i no cap tribunal, li podia retirar la immunitat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor