El dossier

Rebels amb causa

Abans d’assumir el càrrec, alguns presidents també han hagut d’afrontar processos judicials de caire polític

Alguns presidents van afrontar un judici o van patir la presó abans d’assumir el càrrec. El futur president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba, en la seva condició de director de La Veu de Catalunya, va viure alguns dies sota captiveri per un article publicat el 17 de març del 1902 que es titulava “Separatisme al Rosselló”. Es tractava d’un article aparentment innocent en què, des de l’altra banda de la frontera, es convidava els catalans del nord a “entendre’s amb els nostres veïns de Barcelona per aconseguir la Catalunya lliure”. L’article no era de collita pròpia. De fet, es tractava de la reproducció d’un text publicat originalment a L’Indépendant de Perpinyà. Malgrat tot, l’autoritat militar va ordenar: “Que se segrestin els exemplars i es destrueixin els motlles” i va castigar Enric Prat de la Riba amb presó major per un “delicte de rebel·lió”. L’estada del futur president de la Mancomunitat a la presó va ser molt breu, de només cinc dies, però en va sortir greument malalt per l’afecció de Basedow que, alguns anys després, ja reincorporat a la vida política, li va provocar la mort.

L’altre exemple de represaliat abans de ser president és el de Francesc Macià, detingut i jutjat a París a partir del 20 de gener del 1927 en l’anomenat “procés dels conjurats catalans”. El judici va aconseguir un notable ressò entre l’opinió pública francesa, i Macià ho va aprofitar per difondre la causa catalana. En el seu al·legat final, L’Avi va afirmar: “Estic convençut de la nostra capacitat per governar-nos sols, com hi tenim dret”, i tot seguit va afegir: “Les repressions que sempre han assolat Catalunya són el millor estimulant per al nostre amor a la llibertat i han demostrat amb plena evidència que tot intent de concòrdia és inútil”, una referència històrica plenament vigent.

Finalment, Jordi Pujol també es va asseure al banc dels acusats, en aquest cas en un consell de guerra que es va celebrar el 13 de juny del 1960, en ple franquisme. Pujol havia redactat i difós un pamflet que es titulava Us presentem el general Franco. A banda de fer-hi un retrat descarnat del dictador, el text definia Franco com un opressor, però també com una persona que “ha escollit com a instrument de govern la corrupció”, perquè “sap que un país podrit és fàcil de dominar”. Jordi Pujol va rebre tortures de tota mena a la prefectura superior de policia de la Via Laietana, darrerament convertida en espai de pelegrinatge de l’espanyolisme, i va romandre a la presó dos anys i mig, però a partir d’aleshores en va sortir convertit en un autèntic símbol.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.