Primer balanç de danys

PRE­CE­DENTS

“En aquest cas la denúncia social ha estat més sonada, però ja hi havia pre­ce­dents de deten­ci­ons indis­cri­mi­na­des, com les de la vaga gene­ral del març del 2012 fetes pels Mos­sos, con­tro­lats lla­vors per Felip Puig”, asse­nyala, i afe­geix: “La llei diu que les mesu­res cau­te­lars con­tra una per­sona han d’estar molt ben jus­ti­fi­ca­des, perquè tan­car un ciu­tadà a la presó no hau­ria de ser fàcil.” Ramon Maria Sans, de Juris­tes per la República, con­si­dera que la res­posta judi­cial als alda­rulls i les pro­tes­tes per la sentència del procés “mos­tra com s’ha per­ver­tit la inter­pre­tació del Codi Penal i de la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal”. Sans revela que els ates­tats poli­ci­als sobre els quals el jutge d’ins­trucció ha deci­dit l’empre­so­na­ment “sovint han estat exa­ge­rats, no tenen cap rigor i el con­tin­gut és pobre en dades”. L’advo­cat atri­bu­eix aquesta falta d’impar­ci­a­li­tat de fun­ci­o­na­ris públics com són els agents de poli­cia “al fet que davant del prin­cipi sagrat de la uni­tat d’Espa­nya tot s’hi val” i pre­cisa que aquest “és un argu­ment perillós, perquè no garan­teix on és el límit d’actu­ació i amenaça la lli­ber­tat d’expressió”. Sans coin­ci­deix amb Pelli­cer que les defen­ses veuen en l’Audiència “l’últim bri d’espe­rança per posar les coses al seu lloc”. “Com es pot adduir risc de fuga a un pare de família, amb feina fixa i arre­la­ment evi­dent?”, es pre­gunta l’advo­cat, que cri­tica amb fer­mesa mesu­res com­ple­mentàries com ara la reti­rada del pas­sa­port i la pro­hi­bició de par­ti­ci­par en mani­fes­ta­ci­ons.

Els pro­fes­si­o­nals d’Alerta Solidària i Juris­tes per la República s’auto­de­fi­nei­xen com a “advo­cats de trin­xera” i aler­ten que la per­versió del dret penal “ara ha tocat als joves i hi ha hagut una cacera de brui­xes”. “Par­lem d’ates­tats que es fan ser­vir per cul­pa­bi­lit­zar per­so­nes dife­rents, la incor­po­ració d’objec­tes que no per­ta­nyen als acu­sats i de lesi­ons injus­ti­fi­ca­des”, asse­nya­len. De moment, només s’ha fet pública una denúncia d’un detin­gut con­tra agents de la Policía Naci­o­nal. Ambdós advo­cats són cauts quan se’ls pre­gunta si cre­uen que n’hi haurà més. “Pas­sarà un temps abans que els afec­tats no es deci­dei­xen a inter­po­sar-ne més, perquè saben que s’expo­sen a una con­tra­denúncia per part de la poli­cia, però la mala praxi no pot que­dar impune”, comenta Sans.

Pre­ci­sa­ment, els advo­cats valo­ren posi­ti­va­ment la res­posta del con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, d’obrir expe­di­ents per inves­ti­gar si els Mos­sos van actuar cor­rec­ta­ment durant els dis­tur­bis. Ho valo­ren, però no cre­uen que aca­bin en san­ci­ons greus ni en expul­si­ons del cos. “S’hau­ria de fer una neteja a fons, però s’agra­eix aquest interès a depu­rar res­pon­sa­bi­li­tats atesa la falta abso­luta d’autocrítica del minis­tre en fun­ci­ons, Fer­nando Grande-Mar­laska, sobre la resta de cos­sos poli­ci­als”, con­si­dera Pelli­cer.

Les nom­bro­ses imat­ges apa­re­gu­des als mit­jans i a les xar­xes soci­als de poli­cies car­re­gant en grup con­tra joves mani­fes­tants van pro­vo­car la reacció de dife­rents enti­tats molt crítiques amb l’actu­ació dels Mos­sos i la Policía Naci­o­nal. Algu­nes ho van fer palès a través de comu­ni­cats i d’altres van pre­fe­rir sor­tir al car­rer i unir-se a les pro­tes­tes de manera orga­nit­zada. És el cas del Col·lec­tiu Mares i Àvies per la República (MAR), nas­cut el 19 d’octu­bre pas­sat. “Era la millor res­posta davant la bru­ta­li­tat poli­cial con­tra els nos­tres joves, que quan volen exer­cir el seu dret a la mani­fes­tació reben com a res­posta els cops d’un sis­tema repres­siu”, explica la por­ta­veu de l’enti­tat, Mont­ser­rat Piquer. El col·lec­tiu, que s’ha anat dis­tri­buint en xarxa pel ter­ri­tori amb el lema “si toqueu el nos­tre jovent, tro­ba­reu les mares a pri­mera línia”, van pren­dre part en diver­ses mobi­lit­za­ci­ons i por­ten com a tret dis­tin­tiu un moca­dor ver­mell.

PRO­TO­COL EN MARXA

L’Obser­va­tori del Sis­tema Penal i els Drets Humans (OSPDH) va posar en marxa el 30 d’octu­bre un pro­to­col de visi­tes als cen­tres peni­ten­ci­a­ris on esta­ven reclo­sos els detin­guts per les pro­tes­tes. Un equip de cinc per­so­nes va rea­lit­zar visi­tes indi­vi­du­a­lit­za­des fins a la pri­mera quin­zena d’aquest mes i va reco­pi­lar infor­mació per dur a terme un informe exhaus­tiu que veurà la llum a prin­ci­pis del mes de desem­bre. El direc­tor de l’Obser­va­tori, Iñaki Rivera, avança que el tracte als cen­tres peni­ten­ci­a­ris “és exqui­sit, com ho hau­ria de ser sem­pre”. En con­cret, s’han visi­tat interns a les pre­sons de Mas d’Enric, a la demar­cació de Tar­ra­gona; Puig de les Bas­ses, a Girona; Ponent, a Lleida, i Wad-Ras, Qua­tre Camins i Bri­ans 1, a Bar­ce­lona. “Quan vam començar teníem constància de 28 per­so­nes empre­so­na­des, de les quals vam tenir permís per ava­luar la situ­ació de 22, totes elles molt joves”, asse­nyala Rivera. Se’ls va omplir una fitxa amb una tren­tena de pre­gun­tes que reco­llien des del moment de la seva detenció i fins a l’entrada a presó amb la reco­pi­lació de dades sobre qüesti­ons com en qui­nes con­di­ci­ons l’havia detin­gut la poli­cia, com havia estat el tras­llat dins del vehi­cle poli­cial, quin havia estat el tracte dins la comis­sa­ria i com havia pas­sat la nit a les dependències poli­ci­als.

“En tots els casos, quan se’ls va fer la visita mèdica hi havia agents dins de la con­sulta, un fet espe­ci­al­ment greu perquè està expres­sa­ment pro­hi­bit pel pro­to­col d’Istan­bul de pre­venció de la tor­tura i els mal­trac­ta­ments poli­ci­als”, des­taca el direc­tor de l’OSPDH. Iñaki Rivera revela que els empre­so­nats es van sen­tir inti­mi­dats davant la presència dels agents a l’hora de des­criure al metge l’ori­gen dels cops o les feri­des que pre­sen­ta­ven. “Hem d’aca­bar l’estudi, però tot­hom amb qui hem par­lat relata una situ­ació sem­blant de violència física i psi­cològica durant les deten­ci­ons i fins i tot durant l’arri­bada al cen­tre peni­ten­ci­ari”, comenta Rivera.

En aquest sen­tit, i ate­ses algu­nes quei­xes que es van fer virals a les xar­xes soci­als sobre l’entrada de poli­cies durant les visi­tes mèdiques dels detin­guts, el mateix Depar­ta­ment de Salut va fer un comu­ni­cat en què asse­nya­lava que “els cos­sos i les for­ces de segu­re­tat als dis­po­si­tius sani­ta­ris no poden vul­ne­rar injus­ti­fi­ca­da­ment el dret a la inti­mi­tat dels paci­ents ni supo­sar un obs­ta­cle per al nor­mal desen­vo­lu­pa­ment de l’acti­vi­tat sanitària”, i reco­nei­xia que hi havia hagut una irre­gu­la­ri­tat en el ser­vei d’urgències de l’Hos­pi­tal de Santa Tecla de Tar­ra­gona. Salut també va fer balanç de les assistències mèdiques rea­lit­za­des durant la set­mana del 14 d’octu­bre. Un total de 593 per­so­nes, de les quals 116 van ser mos­sos d’esqua­dra i 110 agents de la Policía Naci­o­nal. El balanç incloïa, com a casos més greus, el d’una noia que va patir un trau­ma­tisme cra­ni­o­en­cefàlic, un anti­a­va­lots amb una frac­tura al crani per un impacte al casc, qua­tre per­so­nes amb la pèrdua d’un ull i dos casos de joves que havien per­dut massa tes­ti­cu­lar pre­sump­ta­ment per impac­tes de bales de goma.