El dossier

Primer balanç de danys

Més de 200 detinguts durant les mobilitzacions contra la sentència del procés –dels quals una trentena van anar a la presó– van fer augmentar el mes d’octubre la xifra de represaliats per un estat desbocat

EMPRESONATS
EMPRESONATS
El TSJC va comptabilitzar fins al 31 d’octubre 31 persones empresonades i 1 internament.
DETENCIONS
DETENCIONS
Els Mossos van fer 160 detencions; la Policía Nacional, 34, i les policies locals, 8.
FERITS ATESOS
FERITS ATESOS
El Departament de Salut va informar de 593 ferits, dels quals 226 eren policies.
FITXES DE PRESOS
FITXES DE PRESOS
L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans va recollir informació de 22 presos.

La defi­nició de pres polític pren un nou sig­ni­fi­cat, o fa més evi­dent el que tenia fins ara, després de les con­seqüències penals que han cai­gut sobre els 202 detin­guts durant les pro­tes­tes con­tra la sentència del procés que van sac­se­jar Cata­lu­nya la ter­cera set­mana d’octu­bre. Les xifres ballen segons les fonts con­sul­ta­des, però el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) va infor­mar a través del seu web de 31 casos de presó pro­vi­si­o­nal i d’1 inter­na­ment entre el 14 i el 31 d’octu­bre. Avui dia, el nom­bre s’hau­ria reduït a 17 empre­so­nats –altres fonts con­sul­ta­des ele­ven la xifra a 21–. La majo­ria estan acu­sats de les matei­xes fal­tes: desor­dres públics, atemp­tats con­tra agents de l’auto­ri­tat, danys i lesi­ons. Les defen­ses dels empre­so­nats coin­ci­dei­xen a des­ta­car que les mesu­res de presó pro­vi­si­o­nal decre­ta­des pels dife­rents jut­jats de guàrdia van ser exces­si­ves i que res­po­nien a una estratègia par­cial per gene­rar por entre els mani­fes­tants. De fet, el dego­teig d’alli­be­ra­ments que s’han comp­ta­bi­lit­zat aques­tes dar­re­res set­ma­nes ha estat pos­si­ble quan el cas s’ha por­tat a l’Audiència i el magis­trat ha esti­mat el recurs de la defensa. El risc de rei­te­ració delic­tiva que el jutge d’ins­trucció va uti­lit­zar com a argu­ment per tan­car els mani­fes­tants a la presó, l’Audiència el veu insu­fi­ci­ent per man­te­nir una mesura “tan greu i excep­ci­o­nal” com és la presó incon­di­ci­o­nal.

Advo­cats d’Alerta Solidària i Juris­tes per al Democràcia, que s’han fet càrrec de la majo­ria de casos per detenció i empre­so­na­ment, par­len sense embuts de cau­ses des­pro­por­ci­o­na­des, de deten­ci­ons indis­cri­mi­na­des i d’abús de poder de les auto­ri­tats. “No par­lem d’una poma podrida dins la BRIMO, perquè no és una pràctica nova que pugui sor­pren­dre. És l’actu­ació habi­tual dels anti­dis­tur­bis, que actuen amb con­nivència, impu­ni­tat i cober­tura política”, explica Xavier Pelli­cer d’Alerta Solidària, i ho argu­menta recor­dant que en les càrre­gues poli­ci­als també hi ha hagut més de 70 peri­o­dis­tes “degu­da­ment acre­di­tats” ferits. Pelli­cer asse­gura que s’ha produït “una fla­grant vul­ne­ració dels drets fona­men­tals dels ciu­ta­dans”, però alerta que la situ­ació a Cata­lu­nya “no és nova”.

PRE­CE­DENTS

“En aquest cas la denúncia social ha estat més sonada, però ja hi havia pre­ce­dents de deten­ci­ons indis­cri­mi­na­des, com les de la vaga gene­ral del març del 2012 fetes pels Mos­sos, con­tro­lats lla­vors per Felip Puig”, asse­nyala, i afe­geix: “La llei diu que les mesu­res cau­te­lars con­tra una per­sona han d’estar molt ben jus­ti­fi­ca­des, perquè tan­car un ciu­tadà a la presó no hau­ria de ser fàcil.” Ramon Maria Sans, de Juris­tes per la República, con­si­dera que la res­posta judi­cial als alda­rulls i les pro­tes­tes per la sentència del procés “mos­tra com s’ha per­ver­tit la inter­pre­tació del Codi Penal i de la llei d’enju­di­ci­a­ment cri­mi­nal”. Sans revela que els ates­tats poli­ci­als sobre els quals el jutge d’ins­trucció ha deci­dit l’empre­so­na­ment “sovint han estat exa­ge­rats, no tenen cap rigor i el con­tin­gut és pobre en dades”. L’advo­cat atri­bu­eix aquesta falta d’impar­ci­a­li­tat de fun­ci­o­na­ris públics com són els agents de poli­cia “al fet que davant del prin­cipi sagrat de la uni­tat d’Espa­nya tot s’hi val” i pre­cisa que aquest “és un argu­ment perillós, perquè no garan­teix on és el límit d’actu­ació i amenaça la lli­ber­tat d’expressió”. Sans coin­ci­deix amb Pelli­cer que les defen­ses veuen en l’Audiència “l’últim bri d’espe­rança per posar les coses al seu lloc”. “Com es pot adduir risc de fuga a un pare de família, amb feina fixa i arre­la­ment evi­dent?”, es pre­gunta l’advo­cat, que cri­tica amb fer­mesa mesu­res com­ple­mentàries com ara la reti­rada del pas­sa­port i la pro­hi­bició de par­ti­ci­par en mani­fes­ta­ci­ons.

Els pro­fes­si­o­nals d’Alerta Solidària i Juris­tes per la República s’auto­de­fi­nei­xen com a “advo­cats de trin­xera” i aler­ten que la per­versió del dret penal “ara ha tocat als joves i hi ha hagut una cacera de brui­xes”. “Par­lem d’ates­tats que es fan ser­vir per cul­pa­bi­lit­zar per­so­nes dife­rents, la incor­po­ració d’objec­tes que no per­ta­nyen als acu­sats i de lesi­ons injus­ti­fi­ca­des”, asse­nya­len. De moment, només s’ha fet pública una denúncia d’un detin­gut con­tra agents de la Policía Naci­o­nal. Ambdós advo­cats són cauts quan se’ls pre­gunta si cre­uen que n’hi haurà més. “Pas­sarà un temps abans que els afec­tats no es deci­dei­xen a inter­po­sar-ne més, perquè saben que s’expo­sen a una con­tra­denúncia per part de la poli­cia, però la mala praxi no pot que­dar impune”, comenta Sans.

Pre­ci­sa­ment, els advo­cats valo­ren posi­ti­va­ment la res­posta del con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, d’obrir expe­di­ents per inves­ti­gar si els Mos­sos van actuar cor­rec­ta­ment durant els dis­tur­bis. Ho valo­ren, però no cre­uen que aca­bin en san­ci­ons greus ni en expul­si­ons del cos. “S’hau­ria de fer una neteja a fons, però s’agra­eix aquest interès a depu­rar res­pon­sa­bi­li­tats atesa la falta abso­luta d’autocrítica del minis­tre en fun­ci­ons, Fer­nando Grande-Mar­laska, sobre la resta de cos­sos poli­ci­als”, con­si­dera Pelli­cer.

Les nom­bro­ses imat­ges apa­re­gu­des als mit­jans i a les xar­xes soci­als de poli­cies car­re­gant en grup con­tra joves mani­fes­tants van pro­vo­car la reacció de dife­rents enti­tats molt crítiques amb l’actu­ació dels Mos­sos i la Policía Naci­o­nal. Algu­nes ho van fer palès a través de comu­ni­cats i d’altres van pre­fe­rir sor­tir al car­rer i unir-se a les pro­tes­tes de manera orga­nit­zada. És el cas del Col·lec­tiu Mares i Àvies per la República (MAR), nas­cut el 19 d’octu­bre pas­sat. “Era la millor res­posta davant la bru­ta­li­tat poli­cial con­tra els nos­tres joves, que quan volen exer­cir el seu dret a la mani­fes­tació reben com a res­posta els cops d’un sis­tema repres­siu”, explica la por­ta­veu de l’enti­tat, Mont­ser­rat Piquer. El col·lec­tiu, que s’ha anat dis­tri­buint en xarxa pel ter­ri­tori amb el lema “si toqueu el nos­tre jovent, tro­ba­reu les mares a pri­mera línia”, van pren­dre part en diver­ses mobi­lit­za­ci­ons i por­ten com a tret dis­tin­tiu un moca­dor ver­mell.

PRO­TO­COL EN MARXA

L’Obser­va­tori del Sis­tema Penal i els Drets Humans (OSPDH) va posar en marxa el 30 d’octu­bre un pro­to­col de visi­tes als cen­tres peni­ten­ci­a­ris on esta­ven reclo­sos els detin­guts per les pro­tes­tes. Un equip de cinc per­so­nes va rea­lit­zar visi­tes indi­vi­du­a­lit­za­des fins a la pri­mera quin­zena d’aquest mes i va reco­pi­lar infor­mació per dur a terme un informe exhaus­tiu que veurà la llum a prin­ci­pis del mes de desem­bre. El direc­tor de l’Obser­va­tori, Iñaki Rivera, avança que el tracte als cen­tres peni­ten­ci­a­ris “és exqui­sit, com ho hau­ria de ser sem­pre”. En con­cret, s’han visi­tat interns a les pre­sons de Mas d’Enric, a la demar­cació de Tar­ra­gona; Puig de les Bas­ses, a Girona; Ponent, a Lleida, i Wad-Ras, Qua­tre Camins i Bri­ans 1, a Bar­ce­lona. “Quan vam començar teníem constància de 28 per­so­nes empre­so­na­des, de les quals vam tenir permís per ava­luar la situ­ació de 22, totes elles molt joves”, asse­nyala Rivera. Se’ls va omplir una fitxa amb una tren­tena de pre­gun­tes que reco­llien des del moment de la seva detenció i fins a l’entrada a presó amb la reco­pi­lació de dades sobre qüesti­ons com en qui­nes con­di­ci­ons l’havia detin­gut la poli­cia, com havia estat el tras­llat dins del vehi­cle poli­cial, quin havia estat el tracte dins la comis­sa­ria i com havia pas­sat la nit a les dependències poli­ci­als.

“En tots els casos, quan se’ls va fer la visita mèdica hi havia agents dins de la con­sulta, un fet espe­ci­al­ment greu perquè està expres­sa­ment pro­hi­bit pel pro­to­col d’Istan­bul de pre­venció de la tor­tura i els mal­trac­ta­ments poli­ci­als”, des­taca el direc­tor de l’OSPDH. Iñaki Rivera revela que els empre­so­nats es van sen­tir inti­mi­dats davant la presència dels agents a l’hora de des­criure al metge l’ori­gen dels cops o les feri­des que pre­sen­ta­ven. “Hem d’aca­bar l’estudi, però tot­hom amb qui hem par­lat relata una situ­ació sem­blant de violència física i psi­cològica durant les deten­ci­ons i fins i tot durant l’arri­bada al cen­tre peni­ten­ci­ari”, comenta Rivera.

En aquest sen­tit, i ate­ses algu­nes quei­xes que es van fer virals a les xar­xes soci­als sobre l’entrada de poli­cies durant les visi­tes mèdiques dels detin­guts, el mateix Depar­ta­ment de Salut va fer un comu­ni­cat en què asse­nya­lava que “els cos­sos i les for­ces de segu­re­tat als dis­po­si­tius sani­ta­ris no poden vul­ne­rar injus­ti­fi­ca­da­ment el dret a la inti­mi­tat dels paci­ents ni supo­sar un obs­ta­cle per al nor­mal desen­vo­lu­pa­ment de l’acti­vi­tat sanitària”, i reco­nei­xia que hi havia hagut una irre­gu­la­ri­tat en el ser­vei d’urgències de l’Hos­pi­tal de Santa Tecla de Tar­ra­gona. Salut també va fer balanç de les assistències mèdiques rea­lit­za­des durant la set­mana del 14 d’octu­bre. Un total de 593 per­so­nes, de les quals 116 van ser mos­sos d’esqua­dra i 110 agents de la Policía Naci­o­nal. El balanç incloïa, com a casos més greus, el d’una noia que va patir un trau­ma­tisme cra­ni­o­en­cefàlic, un anti­a­va­lots amb una frac­tura al crani per un impacte al casc, qua­tre per­so­nes amb la pèrdua d’un ull i dos casos de joves que havien per­dut massa tes­ti­cu­lar pre­sump­ta­ment per impac­tes de bales de goma.

TERESA MÁRQUEZ

mtmar­quez@​lrp.​cat

FRAN­CESC

GUI­LLEM

LAURA

ERIC

maltractaments i vexacions

Té 16 anys, és de Sant Cugat i se’l coneix com el jove de la dessuadora taronja. En Guillem estava assegut a primera línia amb desenes de persones més a la Via Laietana el 18 d’octubre, jornada de vaga general, quan la Policía Nacional va fer una càrrega contra els manifestants i el van agafar perquè no va poder fugir a temps. Va estar retingut durant unes hores a la comissaria de la Via Laietana i va ser posat en llibertat. Dues setmanes després, i en una roda de premsa acompanyat dels seus pares, va denunciar vuit agents del cos per maltractaments i vexacions. Va descriure que els agents el van bufetejat al clatell, el van obligar a posar-se de genolls contra la paret i el van insultar. És l’única denúncia contra la policia.

nou punts de sutura

El 18 d’octubre, en Francesc, de 30 anys, va ser atonyinat per un grup de vuit membres de la Policía Nacional que després d’obrir-li el cap amb un trau que va necessitar nou punts de sutura, li van clavar puntades de peu i cops als genitals. Ho explica el seu pare i també advocat, Jordi Colomines, que relata una experiència angoixant des que va saber que havien detingut el seu fill a partir d’una trucada que va rebre. “A quarts de dotze de la nit el van acabar de curar al dispensari”, però fins a les sis del matí no vam saber on era, relata. Acusat de desordres públics i atemptat contra l’autoritat, la jutgessa suplent va decretar presó provisional. En va sortir el 7 de novembre. Coromines destaca que l’atestat policial sobre el qual es basa la denúncia és ple d’irregularitats i contradiccions. “Hi apareixen dues motxilles que diuen que són seves quan no ho són”, assenyala. L’advocat insisteix que darrere de la detenció del seu fill “hi ha un innegable desig de revenja” i que les actuacions policials d’aquells dies contra els manifestants “busquen generar por a la mobilització social i infligir un escarment generalitzat”. Coromines calcula que fins al mes d’abril no s’acabarà la instrucció del cas. “En Francesc és un home de caràcter, que sap afrontar les situacions límit”, explica.

DETENCIÓ BRUTAL

Laura Solé, de 25 anys, es va fer tristament famosa després que es publiqués a les xarxes el vídeo de la seva brutal detenció al carrer Jaume I de Tarragona la matinada del 17 al 18 d’octubre. Solé va identificar amb uns companys agents de la Policía Nacional infiltrats en una mobilització a la capital de Tarragona. Un cop van arribar els reforços, va ser envoltada per altres policies mentre era arrossegada pel terra, també pels cabells, fins al furgó policial. La jutgessa de guàrdia va decretar presó preventiva sense fiança, i la Laura va ingressar al centre penitenciari Mas d’Enric. Està acusada de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat, danys i lesions. La seva germana Sílvia assegura: “La Laura és a la presó pels seus ideals, és innocent i no ha fet res d’allò de què se l’acusa.”

acusat de terrorisme

L’Eric és un nord-americà que viu a Catalunya des de fa catorze anys i que afronta una petició d’extradició acusat de terrorisme, gihadisme i tràfic de persones per dur una estelada. La seva dona, l’Elna, explica que el 18 d’octubre l’Eric era a Barcelona en una reunió amb uns clients i va decidir quedar-se a la manifestació. Va baixar per Via Laietana i va entrar a l’hotel Montblanc per protegir-se. “Allà va fer de mitjancer amb el director i més gent que fugia de les pilotes de goma”, recorda la seva dona. Un cop va sortir de l’establiment, quan semblava que tot s’havia calmat, el van envoltar agents de la Policía Nacional, el van escorcollar i es van voler quedar amb l’estelada. “Li van cridar que què faria ell com a americà si Texas es volgués independitzar”, relata. L’Eric es va negar a perdre la bandera i va reclamar que li tornessin. Va ser detingut, emmanillat i traslladat a comissaria. “A ell no li van fer res, però els abusos que va veure a la seu policial no els oblidarà”, destaca l’Elna. A banda de l’acusació de desordre públic, la petició d’expulsió es fonamenta en el fet que, segons la policia, embolicades amb l’estelada hi havia dues femelles metàl·liques. L’Eric assegura que no les havia vist mai. Han informat del cas a l’ambaixada americana de Madrid i l’advocada els ha dit que l’acusació no s’aguanta per enlloc.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor