El dossier

Primer balanç de danys

Més de 200 detinguts durant les mobilitzacions contra la sentència del procés –dels quals una trentena van anar a la presó– van fer augmentar el mes d’octubre la xifra de represaliats per un estat desbocat

EMPRESONATS
EMPRESONATS
El TSJC va comptabilitzar fins al 31 d’octubre 31 persones empresonades i 1 internament.
DETENCIONS
DETENCIONS
Els Mossos van fer 160 detencions; la Policía Nacional, 34, i les policies locals, 8.
FERITS ATESOS
FERITS ATESOS
El Departament de Salut va informar de 593 ferits, dels quals 226 eren policies.
FITXES DE PRESOS
FITXES DE PRESOS
L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans va recollir informació de 22 presos.

La definició de pres polític pren un nou significat, o fa més evident el que tenia fins ara, després de les conseqüències penals que han caigut sobre els 202 detinguts durant les protestes contra la sentència del procés que van sacsejar Catalunya la tercera setmana d’octubre. Les xifres ballen segons les fonts consultades, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va informar a través del seu web de 31 casos de presó provisional i d’1 internament entre el 14 i el 31 d’octubre. Avui dia, el nombre s’hauria reduït a 17 empresonats –altres fonts consultades eleven la xifra a 21–. La majoria estan acusats de les mateixes faltes: desordres públics, atemptats contra agents de l’autoritat, danys i lesions. Les defenses dels empresonats coincideixen a destacar que les mesures de presó provisional decretades pels diferents jutjats de guàrdia van ser excessives i que responien a una estratègia parcial per generar por entre els manifestants. De fet, el degoteig d’alliberaments que s’han comptabilitzat aquestes darreres setmanes ha estat possible quan el cas s’ha portat a l’Audiència i el magistrat ha estimat el recurs de la defensa. El risc de reiteració delictiva que el jutge d’instrucció va utilitzar com a argument per tancar els manifestants a la presó, l’Audiència el veu insuficient per mantenir una mesura “tan greu i excepcional” com és la presó incondicional.

Advocats d’Alerta Solidària i Juristes per al Democràcia, que s’han fet càrrec de la majoria de casos per detenció i empresonament, parlen sense embuts de causes desproporcionades, de detencions indiscriminades i d’abús de poder de les autoritats. “No parlem d’una poma podrida dins la BRIMO, perquè no és una pràctica nova que pugui sorprendre. És l’actuació habitual dels antidisturbis, que actuen amb connivència, impunitat i cobertura política”, explica Xavier Pellicer d’Alerta Solidària, i ho argumenta recordant que en les càrregues policials també hi ha hagut més de 70 periodistes “degudament acreditats” ferits. Pellicer assegura que s’ha produït “una flagrant vulneració dels drets fonamentals dels ciutadans”, però alerta que la situació a Catalunya “no és nova”.

PRECEDENTS

“En aquest cas la denúncia social ha estat més sonada, però ja hi havia precedents de detencions indiscriminades, com les de la vaga general del març del 2012 fetes pels Mossos, controlats llavors per Felip Puig”, assenyala, i afegeix: “La llei diu que les mesures cautelars contra una persona han d’estar molt ben justificades, perquè tancar un ciutadà a la presó no hauria de ser fàcil.” Ramon Maria Sans, de Juristes per la República, considera que la resposta judicial als aldarulls i les protestes per la sentència del procés “mostra com s’ha pervertit la interpretació del Codi Penal i de la llei d’enjudiciament criminal”. Sans revela que els atestats policials sobre els quals el jutge d’instrucció ha decidit l’empresonament “sovint han estat exagerats, no tenen cap rigor i el contingut és pobre en dades”. L’advocat atribueix aquesta falta d’imparcialitat de funcionaris públics com són els agents de policia “al fet que davant del principi sagrat de la unitat d’Espanya tot s’hi val” i precisa que aquest “és un argument perillós, perquè no garanteix on és el límit d’actuació i amenaça la llibertat d’expressió”. Sans coincideix amb Pellicer que les defenses veuen en l’Audiència “l’últim bri d’esperança per posar les coses al seu lloc”. “Com es pot adduir risc de fuga a un pare de família, amb feina fixa i arrelament evident?”, es pregunta l’advocat, que critica amb fermesa mesures complementàries com ara la retirada del passaport i la prohibició de participar en manifestacions.

Els professionals d’Alerta Solidària i Juristes per la República s’autodefineixen com a “advocats de trinxera” i alerten que la perversió del dret penal “ara ha tocat als joves i hi ha hagut una cacera de bruixes”. “Parlem d’atestats que es fan servir per culpabilitzar persones diferents, la incorporació d’objectes que no pertanyen als acusats i de lesions injustificades”, assenyalen. De moment, només s’ha fet pública una denúncia d’un detingut contra agents de la Policía Nacional. Ambdós advocats són cauts quan se’ls pregunta si creuen que n’hi haurà més. “Passarà un temps abans que els afectats no es decideixen a interposar-ne més, perquè saben que s’exposen a una contradenúncia per part de la policia, però la mala praxi no pot quedar impune”, comenta Sans.

Precisament, els advocats valoren positivament la resposta del conseller d’Interior, Miquel Buch, d’obrir expedients per investigar si els Mossos van actuar correctament durant els disturbis. Ho valoren, però no creuen que acabin en sancions greus ni en expulsions del cos. “S’hauria de fer una neteja a fons, però s’agraeix aquest interès a depurar responsabilitats atesa la falta absoluta d’autocrítica del ministre en funcions, Fernando Grande-Marlaska, sobre la resta de cossos policials”, considera Pellicer.

Les nombroses imatges aparegudes als mitjans i a les xarxes socials de policies carregant en grup contra joves manifestants van provocar la reacció de diferents entitats molt crítiques amb l’actuació dels Mossos i la Policía Nacional. Algunes ho van fer palès a través de comunicats i d’altres van preferir sortir al carrer i unir-se a les protestes de manera organitzada. És el cas del Col·lectiu Mares i Àvies per la República (MAR), nascut el 19 d’octubre passat. “Era la millor resposta davant la brutalitat policial contra els nostres joves, que quan volen exercir el seu dret a la manifestació reben com a resposta els cops d’un sistema repressiu”, explica la portaveu de l’entitat, Montserrat Piquer. El col·lectiu, que s’ha anat distribuint en xarxa pel territori amb el lema “si toqueu el nostre jovent, trobareu les mares a primera línia”, van prendre part en diverses mobilitzacions i porten com a tret distintiu un mocador vermell.

PROTOCOL EN MARXA

L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) va posar en marxa el 30 d’octubre un protocol de visites als centres penitenciaris on estaven reclosos els detinguts per les protestes. Un equip de cinc persones va realitzar visites individualitzades fins a la primera quinzena d’aquest mes i va recopilar informació per dur a terme un informe exhaustiu que veurà la llum a principis del mes de desembre. El director de l’Observatori, Iñaki Rivera, avança que el tracte als centres penitenciaris “és exquisit, com ho hauria de ser sempre”. En concret, s’han visitat interns a les presons de Mas d’Enric, a la demarcació de Tarragona; Puig de les Basses, a Girona; Ponent, a Lleida, i Wad-Ras, Quatre Camins i Brians 1, a Barcelona. “Quan vam començar teníem constància de 28 persones empresonades, de les quals vam tenir permís per avaluar la situació de 22, totes elles molt joves”, assenyala Rivera. Se’ls va omplir una fitxa amb una trentena de preguntes que recollien des del moment de la seva detenció i fins a l’entrada a presó amb la recopilació de dades sobre qüestions com en quines condicions l’havia detingut la policia, com havia estat el trasllat dins del vehicle policial, quin havia estat el tracte dins la comissaria i com havia passat la nit a les dependències policials.

“En tots els casos, quan se’ls va fer la visita mèdica hi havia agents dins de la consulta, un fet especialment greu perquè està expressament prohibit pel protocol d’Istanbul de prevenció de la tortura i els maltractaments policials”, destaca el director de l’OSPDH. Iñaki Rivera revela que els empresonats es van sentir intimidats davant la presència dels agents a l’hora de descriure al metge l’origen dels cops o les ferides que presentaven. “Hem d’acabar l’estudi, però tothom amb qui hem parlat relata una situació semblant de violència física i psicològica durant les detencions i fins i tot durant l’arribada al centre penitenciari”, comenta Rivera.

En aquest sentit, i ateses algunes queixes que es van fer virals a les xarxes socials sobre l’entrada de policies durant les visites mèdiques dels detinguts, el mateix Departament de Salut va fer un comunicat en què assenyalava que “els cossos i les forces de seguretat als dispositius sanitaris no poden vulnerar injustificadament el dret a la intimitat dels pacients ni suposar un obstacle per al normal desenvolupament de l’activitat sanitària”, i reconeixia que hi havia hagut una irregularitat en el servei d’urgències de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona. Salut també va fer balanç de les assistències mèdiques realitzades durant la setmana del 14 d’octubre. Un total de 593 persones, de les quals 116 van ser mossos d’esquadra i 110 agents de la Policía Nacional. El balanç incloïa, com a casos més greus, el d’una noia que va patir un traumatisme cranioencefàlic, un antiavalots amb una fractura al crani per un impacte al casc, quatre persones amb la pèrdua d’un ull i dos casos de joves que havien perdut massa testicular presumptament per impactes de bales de goma.

TERESA MÁRQUEZ

mtmarquez@lrp.cat

FRANCESC

GUILLEM

LAURA

ERIC

maltractaments i vexacions

Té 16 anys, és de Sant Cugat i se’l coneix com el jove de la dessuadora taronja. En Guillem estava assegut a primera línia amb desenes de persones més a la Via Laietana el 18 d’octubre, jornada de vaga general, quan la Policía Nacional va fer una càrrega contra els manifestants i el van agafar perquè no va poder fugir a temps. Va estar retingut durant unes hores a la comissaria de la Via Laietana i va ser posat en llibertat. Dues setmanes després, i en una roda de premsa acompanyat dels seus pares, va denunciar vuit agents del cos per maltractaments i vexacions. Va descriure que els agents el van bufetejat al clatell, el van obligar a posar-se de genolls contra la paret i el van insultar. És l’única denúncia contra la policia.

nou punts de sutura

El 18 d’octubre, en Francesc, de 30 anys, va ser atonyinat per un grup de vuit membres de la Policía Nacional que després d’obrir-li el cap amb un trau que va necessitar nou punts de sutura, li van clavar puntades de peu i cops als genitals. Ho explica el seu pare i també advocat, Jordi Colomines, que relata una experiència angoixant des que va saber que havien detingut el seu fill a partir d’una trucada que va rebre. “A quarts de dotze de la nit el van acabar de curar al dispensari”, però fins a les sis del matí no vam saber on era, relata. Acusat de desordres públics i atemptat contra l’autoritat, la jutgessa suplent va decretar presó provisional. En va sortir el 7 de novembre. Coromines destaca que l’atestat policial sobre el qual es basa la denúncia és ple d’irregularitats i contradiccions. “Hi apareixen dues motxilles que diuen que són seves quan no ho són”, assenyala. L’advocat insisteix que darrere de la detenció del seu fill “hi ha un innegable desig de revenja” i que les actuacions policials d’aquells dies contra els manifestants “busquen generar por a la mobilització social i infligir un escarment generalitzat”. Coromines calcula que fins al mes d’abril no s’acabarà la instrucció del cas. “En Francesc és un home de caràcter, que sap afrontar les situacions límit”, explica.

DETENCIÓ BRUTAL

Laura Solé, de 25 anys, es va fer tristament famosa després que es publiqués a les xarxes el vídeo de la seva brutal detenció al carrer Jaume I de Tarragona la matinada del 17 al 18 d’octubre. Solé va identificar amb uns companys agents de la Policía Nacional infiltrats en una mobilització a la capital de Tarragona. Un cop van arribar els reforços, va ser envoltada per altres policies mentre era arrossegada pel terra, també pels cabells, fins al furgó policial. La jutgessa de guàrdia va decretar presó preventiva sense fiança, i la Laura va ingressar al centre penitenciari Mas d’Enric. Està acusada de desordres públics, atemptat contra agents de l’autoritat, danys i lesions. La seva germana Sílvia assegura: “La Laura és a la presó pels seus ideals, és innocent i no ha fet res d’allò de què se l’acusa.”

acusat de terrorisme

L’Eric és un nord-americà que viu a Catalunya des de fa catorze anys i que afronta una petició d’extradició acusat de terrorisme, gihadisme i tràfic de persones per dur una estelada. La seva dona, l’Elna, explica que el 18 d’octubre l’Eric era a Barcelona en una reunió amb uns clients i va decidir quedar-se a la manifestació. Va baixar per Via Laietana i va entrar a l’hotel Montblanc per protegir-se. “Allà va fer de mitjancer amb el director i més gent que fugia de les pilotes de goma”, recorda la seva dona. Un cop va sortir de l’establiment, quan semblava que tot s’havia calmat, el van envoltar agents de la Policía Nacional, el van escorcollar i es van voler quedar amb l’estelada. “Li van cridar que què faria ell com a americà si Texas es volgués independitzar”, relata. L’Eric es va negar a perdre la bandera i va reclamar que li tornessin. Va ser detingut, emmanillat i traslladat a comissaria. “A ell no li van fer res, però els abusos que va veure a la seu policial no els oblidarà”, destaca l’Elna. A banda de l’acusació de desordre públic, la petició d’expulsió es fonamenta en el fet que, segons la policia, embolicades amb l’estelada hi havia dues femelles metàl·liques. L’Eric assegura que no les havia vist mai. Han informat del cas a l’ambaixada americana de Madrid i l’advocada els ha dit que l’acusació no s’aguanta per enlloc.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)